“… la llata ja no es veu com una feina sinó com una afició, com un “hobby”. La gent gaudeix de fer-ne llata per ella mateixa”.

Parlem amb Yoli Izquierdo, pregonera de les Festes de Sant Bartomeu 2024. Amb la seva simpatia i alegria contesta a les nostres preguntes.

– Yolanda, què suposa per tu ser pregonera de les festes del teu poble?
– Suposa un repte, un reconeixement i gaudir-lo, o sigui em pareix que serà una cosa no he fet mai i sobretot esper no tenir por d’expressar-me en públic jo tota sola.

– Creus que el fet de ser la llatadora més jove i amb major projecció ha tingut res a veure?
– Jo crec que si, si no crec que no m’haguessin triat. A part que som del poble de tota la vida, crec que té a veure molt el tema de la llata i que hagi sortit pels mitjans i el moviment que hem tingut pel poble.

– Parlant de la llata, quant de temps fa que et dediques a fer llata?
– Jo faig obra de pauma des del 2012, quan vaig començar amb en Tino i després de dos cursos, he anat creixent a poc a poc jo mateixa i amb Art de la Pauma. Elles m’han ensenyat a transmetre i ens hem ajuntat amb més gent, aprenent secrets i tirant cap endavant.

– Quan vares decidir muntar els tallers?
– Jo no ho vaig decidir, va ser la gent qui va venir a cercar-me. Com veien que jo feia llata i venia coses a la sabateria em deien “I quan ens ensenyaràs?”, “Quant faràs un curset”, “Quan podrem venir?”… vaig veure que hi havia gent que volia aprendre i vaig començar a fer una llista. La gent es va anant apuntant, sense fer publicitat ni res… i això em va decidir, que la gent anés venint.
Ara ja fa dos anys que tinc alumnes, que vaig començar amb les classes.

– Quin és el secret de l’obra de pauma?
– Supòs que cada un té el seu secret, enginy, el seu truco. Jo a l’hora de fer la pauma he de projectar què vull fer, i a patir d’aquí faig tot el procés: d’anar a cercar la pauma i ensofrar-la, just el que necessit per fer el projecte, després ensofrar i fer els brins i la llata. No faig llata per fer, i després amb la llata faig una peça. Simplement, abans de fer una peça, preveig que vull fer, prepar els brins més prims o més amples, faig el començament diferent segons la peça que vull fer.

– Per què creus que la llata ha tornat a renéixer això de “fer llata”, que molts pensaven que era una cosa de dones velles i que estava prop de l’UCI?
– Bé, jo supòs que ja no es veu com una feina sinó com una afició, com un “hobby”. La gent gaudeix de fer-ne llata per ella mateixa. És com fer punt o confecció per tu mateix, és una estona per tu mateix, a més aprens. Fer llata estira, perquè et va enganxant.

– Tu ets la petita de quatre germans, que t’han aportat els teus germans i la teva família per tenir un caràcter tan obert i alegre?
– Jo hi vaig estar poquet amb els meus germans, quan era petita, perquè mon pare i ma mare feien feina i els meus germans també feien la teva feina, perquè eren majors (el gran em du 9 anys, el segon 7 anys i l’altre 5 anys.. Jo estava a part, era la petita!), així qui m’ha ensenyat el que és la cultura mallorquina, influint en el meu caràcter, viure les festes i tot això va ser el meu padrí Jaume Llaneres, na Bàrbara Alzina “del Juva” i na Maria Llaneres, que són els meus “padrinos”. Amb ells he estat molt i em duien a les festes (Sant Antoni, al Carnaval…), d’acampada, i moltes més activitats. Gràcies a ells vaig conèixer molta gent mallorquina i la seva cultura.

– Tu ets una persona que participa en diverses activitats, a més del tema de la llata…
– Vaig amb la batucada, faig zumba,  també vaig a ball de bot …  Amb un grup de mescla de edats per aprendre i poder anar als balls oberts…hi anava de pertita i ho vaig deixar. Tot això i amb les classes de llata ja li val!

– Tu fas feina a Cala Rajada i vius a Capdepera, com veus el municipi en l’actualitat?
– Jo ho veig bé, cada vegada ho veig millor. Abans, per exemple, no hi havia aparcaments en el nostre carrer i ara s’ha obert un. Jo estic molt il·lusionada amb el tema de l’aparcament, l’any passat no hi havia forma d’aparcar en el meu carrer, el carrer Roses, i ara ha millorat molt amb el nou aparcament que han obert. Es nota molt que estan fent coses noves, estan pensant en la gent, en la gent jove. … Estan pensant molt amb tots i estic molt, molt contenta. Pensen en la cultura, estan donant molt de valor a la llata… o sigui molt bé!

– Com t’agradaria que fos Capdepera d’aquí 10 o 15 anys?
– Que la gent d’aquí continuï defensant els seus valors i tota la seva cultura. Defensant el que estan defensant ara, a la joventut, tirant per endavant, voler créixer com a poble pensant en què tots estiguem bé.

– Com tens el pregó?
– Ja ho tinc mig fet. Ara veurem si ho faig bé.

– Pots avançar alguna cosa?
– Sí, Visca Sant Bartomeu! (rialles)

– Moltes gràcies!