“La llengua catalana ha de recuperar una situació justa”
publicat a Uepmallorcapp

El 13 de maig de 2025, l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona va acollir l’acte d’inici d’un nou procés participatiu destinat a revisar i actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, gairebé tres dècades després de la seva proclamació, el 1996, al Paranimf del mateix centre.

L’impuls d’aquest nou projecte reuneix entitats de tot el món i rep el suport de la UNESCO. Isidor Marí, sociolingüista i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, hi va participar activament. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, repassa els orígens, el context i els reptes d’aquesta iniciativa, així com la situació actual del català.

Un referent que encara no ha estat assumit oficialment

“Va ser un procés de treball de dos anys promogut per PEN Internacional i recolzat per moltes ONG i associacions d’escriptors de tot el món”, explica Marí. Aquella primera Declaració es va aprovar en el marc d’un congrés mundial celebrat a Barcelona, amb el suport de la UNESCO i l’impuls de Federico Mayor Zaragoza. Tot i que no va obtenir prou quòrum a l’Assemblea General per ser oficialment aprovada, ha funcionat com a document de referència per a la defensa de les minories lingüístiques.

Ara, amb l’horitzó del trentè aniversari l’any 2026, es posa en marxa una nova etapa. “La situació de les llengües al món és molt greu. La meitat de les 6.000 llengües existents podrien desaparèixer aquest segle”, alerta. L’objectiu és revisar el text per adaptar-lo als nous reptes, inclosos els tecnològics i digitals, i moure governs i institucions internacionals a donar-hi suport formal.

La posició del català en el context global

En aquest escenari, Isidor Marí remarca que la llengua catalana no és entre les més amenaçades, però tampoc rep el suport institucional que li correspondria. “És una llengua sòlida, amb més de 10 milions de parlants, universitats, parlaments…”, resumeix. “Tenim una gran activitat cultural darrere d’aquesta llengua”, afegeix, “però el que necessita és recuperar una situació justa i equitativa.”

Segons el sociolingüista, la manca de polítiques decidides en àmbits com l’ensenyament o la sanitat posa en risc la normalització del català. “El govern no actua en conseqüència. No exigeixen que el personal sàpiga català per poder atendre tothom en la seva llengua”, lamenta. I assenyala amb contundència un cas concret: “Resulta que et pots jugar la vida si el metge no t’entén.”

També fa referència a l’arribada massiva de població d’arreu del món, que ha canviat profundament el perfil lingüístic del territori. “A les Balears, aproximadament la meitat de la població és nascuda a la península o a l’estranger. Això representa un esforç importantíssim si volem garantir que tothom pugui aprendre la llengua”, apunta.

Els drets lingüístics com a responsabilitat col·lectiva

Davant aquesta realitat, Marí defensa que cal actuar en conseqüència. “El català no retrocedeix, però si volem mantenir-lo viu, cal que els ciutadans l’assumeixin com a llengua pròpia, la facin servir i defensin els seus drets.” I afegeix: “Amb 16 milions de turistes cada any, la nostra llengua pròpia pot quedar fàcilment ofegada.”

Per això, demana fermesa davant vulneracions: “Si hi ha un rebuig al dret d’utilitzar la nostra llengua, cal arribar a denunciar aquests casos d’odi lingüístic. Això no es pot consentir.”

El procés de revisió de la Declaració no només preveu actualitzar el document, sinó establir noves xarxes de col·laboració amb associacions, experts i entitats. A més, es constituirà un comitè redactor per integrar les propostes i adaptar el text als nous contextos. “Ja s’ha iniciat el contacte amb el govern de l’Estat i el Ministeri de Cultura, que pròximament presentarà una declaració sobre drets culturals que inclourà els lingüístics.”

Implicació de les Balears i projectes personals

Des de les Balears, Isidor Marí destaca la implicació de l’OCB, que aviat acollirà la presentació del llibre El dret a la llengua, de Saldonar, sobre la Declaració del 1996. “Hi ha un nucli actiu de relació, i volem que també el Parlament i el Govern de les Illes s’hi sumin.”

A més de la seva tasca institucional, Marí manté una activitat intel·lectual constant. Properament veurà la llum una biografia sobre Isidor Macabich —“el meu padrí de bateig”— i un nou títol de temàtica lingüística a la nova editorial Moll. “Quan em vaig jubilar vaig dir que deixava de treballar per poder fer feina. Ara puc dedicar temps als meus interessos personals.”

La música i els records d’una època

El seu nom està estretament lligat al grup UC. “Van ser uns anys molt bonics”, recorda. Fa poc, en ocasió dels 50 anys del primer disc del grup, van rebre reconeixements a Eivissa i varen cantar algunes peces. “No vol dir que no tornem a cantar mai més, però d’una manera intensiva, ja no.”

La conversa amb Isidor Marí ofereix una mirada propera al rerefons d’un projecte internacional que torna a posar al centre els drets lingüístics. Una defensa que, segons ell, només pot ser efectiva si es construeix col·lectivament des del respecte, el compromís i la responsabilitat institucional i ciutadana.