Dijous 29 de novembre a les 19h a la biblioteca de Capdepera es presenta ‘Davantal Posat. Receptes de dolços i pastes salades de Mallorca’, on l’autora en­trevista i retrata una trentena de protagonistes mentre elaboren delícies casolanes. En recull les receptes i fixa els secrets de la seva execució memorable. Sempre, amb el davantal posat. 

Parlam amb l’autora, Inés Fraile Valdivielso (Palma, 1978) ha viscut molts d’anys a Capdepera i des de fa uns anys s’ha fet serverina. Diplomada en Educació social i Llicenciada en Pedagogia. Ha treballat com a tècnica de Joventut a l’Ajuntament de Son Servera i ara és la responsable de comunicació d’Aproscom Fundació.

Com explic al pròleg del llibre vaig viure part de la meva infantesa dins un forn, de petita quan sortia d’escola em passava els capvespres jugant entre sacs de farina. Ara, quan entro dins un forn em sent com a casa. Tots aquells olors m’evoquen el record del passat. La idea de Davantal Posat es va anar gestant a poc a poc. En realitat jo no vaig dir “ara faré un llibre”. Han estat un cúmul de fets encadenats i que m’han permés juntar l’amor que sent cap a la rebosteria amb la fotografia. Per una part, vaig començar a nivell personal recopilant les receptes de confiança de persones que coneixia. Feia una fotografia a cada persona amb un davantal de roba de bolic que em varen regalar per nadal. Gaudia decidint el procés de cada recepta dolça que la persona em preparava, decidint quin estilisme culinari faria, prenent nota del procés d’elaboració, d’aquella anécdota que em contava…Fa uns anys vaig compartir el projecte amb na Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària, li va entusiasmar i va decidir sumar-se, tot aportant la part de documentació histórica de les receptes i apostant pel conjunt del projecte en general. Amb moltes receptes recopilades, vaig parlar amb na Maria de Lleonard Muntaner Editor, el llibre anà agafant forma i creixent i … aquí el tenim! 

Per fer-has hagut d’entrar a les cuines particulars de la gent que t’ha confiat les receptes. Què és allò que més t’ha costat? 
Senzillament això, el fet d’entrar, guanyar-me la seva confiança, explicar que apart de veure com preparen la recepta, els havia de retratar, a ells i als plats. També saber seleccionar i convencer-los que era jo qui havia de triar composició, presentació, posada en escena de les Images,  Les primeres receptes eren de persones del meu redol però així com amava agafant forma l’obra, ja vaig haver d’ampliar el cercle i cercar nous informants que no coneixia. 

 

I allò que més t’ha sorprés?
Ai, sí! anècdotes en tenc moltes! 
N’Antònia Domenge de Son Servera (al llibre, protagonista de les Illes Flotants) em va comentar que hi havia una dona de Sant Llorenç que feia els cocarrois molt bons. Que els diumenges en anar a veure es partit de futbol en duia i els havia tastat. No sabia com localitzar-la, i aquesta info va quedar amb stand bye.

Em vaig sentir satisfeta de la trobada. I que es tornessin trobar a la presentació del llibre a Son Servera! 

 

El llibre ha tengut una gran acollida. T’ho esperaves? 
Ni molt manco! I em fa molt feliç veure que agrada tant i que va ser el llibre més venut de cuina per Sant Jordi. A més, de tant en tant rep el feed-back de la gent per les xarxes socials quan a vegades preparen alguna recepta del llibre, m’envien fotografies o comentaris. Un dels que m’ha agradat molt llegir és que és un llibre per a tots els públics i nivells: tant és si tens un nivell zero de cuina com un nivell molt elevat, hi ha per triar i també per preparar en família. I és que estic totalment d’acord perquè són les receptes de tota la vida i que moltes es preparen en família a dates assenyalades, com ses panades per Pasqua o els bunyols per Tots Sants.

Quin creus que és el condiment o l’ingredient perquè aquesta «recepta», editada per Lleonard Muntaner, tengui aquest efecte tan positiu entre el públic?
Idò mira, crec que és un llibre on s’ha intentat captar l’ànima de les persones que hi surten, i també la passió i l’amor que posen quan preparen els seus dolços i pastes salades. I pens que aquesta passió i amor dels protagonistes que hi surten m’ha contagiat a l’hora de fer les fotografies, redactar les receptes, etc.

Al programa Això és mel

La majoria de les receptes són de dones, hi ha diferències entre les explicacions dels homes i dones? 
No, no he trobat diferències pel que fa a les explicacions. Les diferències que hi pot haver venen donades per qüestions d’edat o experiència. 

Diuen que a Mallorca cada casa te una recepta pròpia per a les panades. És cert? Has trobat diferències o saps de diferencies entre una mateixa recepta? 
Sí, jo diria que és cert. Cadascú té la seva pròpia manera de fer-les. Sobretot, en receptes tan pròpies de la cuina mallorquina, ja no només en les panades.  Hi ha molts lectors que m’han fet saber que les preparen d’una altra manera, però  m’agrada valorar aquesta resposta. És evident que el fet que surtin al llibre no implica que siguin ni millors ni pitjors. 

El teu llibre és pot qualificar de “receptari bàsic de la cuina mallorquina? 
Ui, som massa humil com per qualificar-lo d’aquesta manera. De moment, i amb honestedat, et diria que és un llibre de rebosteria mallorquina, amb receptes per a tots els gustos i nivells. 

Fulles de llimonera

Record el moment en què na Margalida Cladera em va mostrar com assustava sa coca. I realment, és una tècnica que funciona perquè a ca nostra ho vaig provar i així va ser. També, destacaria la generositat i bona predisposició de na Margalida Flaquer i en Mateu Garau, que em varen obrir les portes de ca seva i em reberen amb els braços oberts. Tenc molt bon record d’aquell capvespre. I de’n Pep “de can Vila”, que ja ens coneixíem, i  tenia molt interès perquè apareguèssin al llibre perquè son les coques de patata que tota la vida hem menjat allà i vull agrair-li  que volgués fer part de Davantal Posat. 

Coca de patata. Pep Vila

Per cert, creus que hi ha una cuina mallorquina? 
Sí, i tant! Hi ha una sèrie de trets i ingredients que es van repetint a totes les elaboracions, l’ametlla, el saïm, … i sobretot, el que crec que és un tret definitori de totes les receptes del llibre és la senzillesa i utilització de no massa ingredients per aconseguir resultats boníssims.

Coca de ceba amb figa

Aquesta pregunta és complicada! M’agrada tot el dolç en general, preparar-lo i tastar-lo! I el que trob que és ideal és seguir el calendari anual gastronòmic per poder anar degustant el que és típic a cada època de l’any. Quan arriba Pasqua disfrut de les panades i robiols, per Tots Sants, dels bunyols, a l’estiu la coca de quarto acompanyada del gelat d’ametlla…Mmmm 

El que no coneixies? 
La coca tapada de verdures és una coca que la pasta és dolça i no la coneixia. A més, que és una de les receptes que em va fer molta il·lusió que na Margalida Servera s’animàs a compartir. Per ella, es tractava d’ una recepta familiar i m’afalaga que hagi compartit els seus secrets a Davantal Posat.

 

El que t’ha sorprés? 
L’habilitat de na Sebastiana Esteva alhora de preparar les fulles de llimonera. Una recepta d’aparença senzilla i resultat sorprenent.

El que no menjaries? 
Els he tastat tots!

El que faries per quedar bé a una festa? 
Sense cap dubte, les Illes flotants! I de fet ja les he fet vàries vegades i he triomfat!

 Illes flotants

 

Alguna cosa més a afegir? 
Que anim a tothom a que perdi la por a fer receptes de rebosteria mallorquina i a que es posin el davantal. 

Moltes gràcies!!!!