Diumenge a les 19 h al Teatre es projectarà el documental “Suportant el paradís” amb la presència de la directora Marga Melià i el director de fotografia Agustí Torres. “Suportant el paradís” en format llibre va ser el primer projecte de la periodista i cineasta Marga Melià. L’any 2009-2010 va entrevistar vint artistes de Mallorca, amb qui va parlar de moltíssimes coses: de creació, d’identitat, de cultura, d’amor, per també de territori i turisme. Quinze anys després, l’editorial Lleonard Muntaner l’ha reeditat. Amb les filmacions inèdites d’aquelles entrevistes tenia pendent fer un documental, pel·lícula que ara mateix és a la cartellera des de dia 4 de setembre. Ens hem avançat al col·loqui posterior de la pel·lícula i li hem fet quatre preguntes per entrar amb olivetes….

Marga, quinze anys després, hem anat a pitjor?

Sens dubte. Les coses han empitjorat a molts nivells, especialment en el tema de l’habitatge i de la gentrificació. Morirem d’èxit? És possible que morim d’èxit, no s’estan prenent les decisions polítiques necessàries per a revertir la situació, però tampoc no vull perdre del tot l’esperança: la gent té més consciència dels problemes que tenim i està demostrant que és capaç d’expressar públicament el seu malestar i d’organitzar-se. Tant de bo això serveixi d’alguna cosa.

Creixement demogràfic, creixement turístic, habitatges vacacionals, canvi climàtic, gentrificació, globalització, habitatge, sous baixos (descens PIB)… Quin hauria pogut ser evitable i quin no?

Per a mi tot això està d’alguna manera relacionat i pens que té el seu origen en la idea tan estesa d’un progrés mal entès: la nostra societat sempre pensa que més és millor, i per això mai vol aturar de créixer en tots els sentits, quan la solució a molts problemes estaria precisament en fer el contrari, en decréixer. Per això fa falta ser molt agosarats, no deixar-se endur, aturar-se i qüestionar-s’ho tot. No és un camí fàcil.

Té solució?

No som gaire optimista, però pens que si ens resignam i ens rendim deixarem de lluitar per canviar les coses, i això seria massa trist. Hem perdut la identitat com a poble? Sí, però per desgràcia no només ens ha passat a nosaltres, sinó que ha passat a escala mundial. La globalització ha duit coses bones i coses dolentes. Una de les més dolentes és que ha provocat que les cultures es desdibuixin cada vegada més: espanta pensar que cada vegada tot s’està uniformitzant més i més. Ens estam oblidant de tot el que ens feia especials i únics i ens definia.

La pel·lícula cerca una reflexió individual de l’espectador o una reflexió col·lectiva com a poble?

Cerca les dues coses. Intenta commoure en l’àmbit individual, però també recuperar el sentiment de pertinença a una comunitat, més necessari que mai avui en dia.

Diuen que el que és local és allò més universal, el cas de Mallorca és extrapolable a altres indrets? Ho entenen la gent de fora Mallorca? Has viscut alguna reacció al respecte?

Ara a l’octubre partim a projectar la pel·lícula a la Península. Anirem a Oviedo, Santander, Madrid, València, Barcelona, etc. Pel que he xerrat de moment amb la gent d’allà i pel que veig a les notícies, els problemes que tenim aquí són també els problemes que tenen -en major o menor mesura- a tots aquests indrets. És una tendència global a què és difícil escapar. Quan torni vos podré contar millor quines han estat les reaccions, perquè encara no s’ha passat fora d’aquí. El que sí que va ser interessant va ser que quan es va projectar la pel·lícula a l’Atlàntida el juliol, hi va assistir en Rodrigo Sorogoyen (director, entre d’altres, d’El ser querido, As bestas o Los años nuevos, i que és de Madrid) i quan va sortir em va dir que el missatge de Suportant el paradís li havia semblat molt interessant i molt necessari, que li havia fet molta pena veure plasmat com el fet de perseguir un progrés malentès i uns beneficis desmesurats ens pot dur a situacions tan tristes com les que vivim aquí.

Nosaltres ens hem trobat molts estrangers que viuen a Capdepera que no entenen la manifestació de dia 26 de juliol contra la turistificació de l’illa? Com els hi podem fer entendre?

Crec que el primer és explicar-los que els mallorquins no estam ni en contra del turisme ni en contra dels estrangers, sinó que estam en contra de la massificació, dels desastres urbanístics, de la manca de límits, de la gentrificació i de tota una sèrie de fenòmens que ens estan ofegant cada vegada més. Tal vegada si veuen la pel·lícula ho poden arribar a entendre una mica més, no ho sé. Tant de bo.

Moltes gràcies, Marga”. Enhorabona per aquest documental i continuarem parlant diumenge després de la pel·lícula.