Cap Vermell ha entrevistat a Núria Garcia amb motiu dels cent primers dies com a batlessa, com ja férem també amb Mireia Ferrer, en aquella ocasió amb una entrevista gravada.

Amb na Núria hem repassat les qüestions més importants que afecten Capdepera, algunes de les quals han estat notícia en els darrers mesos.

-Bon dia Núria, com ha anat fins ara aquesta experiència com a batlessa? Era el que esperaves?

–Sí, val molt la pena. Poder viure aquesta experiència és molt enriquidor a escala personal. Recomanaria passar per l’administració pública en algun moment de la vida.

Evidentment, quan arriba el dia a dia has de trobar solucions per moltes coses que van sorgint: comences amb unes idees clares i unes prioritats definides, però els imprevistos apareixen sense avisar. Ens hem trobat amb molts problemes als edificis públics, sigui per la manca de manteniment o pel pas del temps, i hem hagut de donar-hi resposta. Afrontar aquestes situacions han marcat el camí i, en alguns moments, ha passat per damunt d’altres objectius, però també ens ha fet créixer i aprendre.

“Sempre conences amb unes prioritats, però els imprevistos apareixen sense avisar”

-Quina valoració en pots fer d’aquests 100 primers dies? Quines accions destacaries?

-Moltes coses continuen avançant amb la mateixa constància i dedicació que abans del canvi de Batlia, però en aquests mesos també s’han fet passes importants. S’estan executant les obres d’embelliment a Canyamel, s’ha pavimentat part de Costa de Canyamel, hem millorat la carretera de Cala Mesquida i hem iniciat la redacció del catàleg de patrimoni, el qual esperam podem mostrar a la ciutadania aquesta legislatura. A més, ja hem començat a treballar en el pla de mobilitat, entre altres actuacions.

En els pròxims mesos, noves idees i projectes es faran realitat o començaran a caminar.

“Esperam poder mostrar el catàleg de patrimoni aquesta legislatura”

-Parlem de la promoció urbanística de sa Pedruscada. L’associació veïnal va fer un comunicat on deia que t’havia enviat una carta demanant ajuda. L’has rebuda? Què en trobes?

-No he rebut la carta, però sí que l’he vista tant a xarxes socials com a premsa i l’he llegida. Sobre aquest tema, crec important recordar que una de les primeres accions que vàrem dur a terme en entrar a governar el 2023 va ser reunir-nos amb els veïnats de sa Pedruscada. Ens varen traslladar la seva preocupació per les altures previstes al projecte, ja que en aquest solar es permetien quatre plantes, mentre que a la resta de parcel·les només dues.

Gràcies a la suspensió de llicències que vàrem aprovar, la promotora ha reduït el projecte en dues altures i també en una vintena d’habitatges adossats. A més, hem aconseguit que cedeixi un percentatge de l’aprofitament urbanístic, una mesura que fins ara no era habitual.

Com a resultat, s’ha connectat l’aigua potable amb la xarxa de Son Moll, es millorarà el clavegueram amb una bomba impulsora i es construirà un passeig a la zona de la carretera de sa Pedruscada.

En definitiva, crec que queda clar que l’Ajuntament ha tengut molt en compte els veïnats i que hem fet tot el que estava al nostre abast.

“L’Ajuntament no té capacitat econòmica per comprar o expropiar la parcel·la de sa Pedruscada”

–Entenem, per tant, qe hi ha poc a fer per evitar aquesta construcció?

-Aquest solar té qualificació urbana des de sempre, tal com estableixen les normes subsidiàries del 1986. Això vol dir que si els tècnics emeten informe favorable després el polític no pot denegar la llicència, ja que suposaria prevaricar. Si es volgués evitar qualsevol edificació, l’única via possible seria la compra o l’expropiació del terreny, una operació que suposaria una despesa molt elevada, amb un cost mínim de vint o vint-i-cinc milions d’euros i amb la possibilitat que aquesta xifra fos encara superior.

L’Ajuntament no compta amb aquesta capacitat econòmica. La nostra obligació és actuar amb responsabilitat i no assumir compromisos que puguin afectar el pressupost municipal ni condicionar els serveis públics essencials durant un període llarg de temps. Governam pensant en el conjunt del municipi i en el benestar de tothom, també a mig i llarg termini.

Cal tenir en compte, a més, que al municipi hi ha altres solars urbans on s’hi pot edificar, no únicament a sa Pedruscada. Per això, si algun dia disposàssim de recursos d’aquesta magnitud —vint, trenta o fins i tot quaranta milions d’euros—, una decisió com aquesta no es podria prendre de manera unilateral. Hauria de ser un debat obert, compartit amb la ciutadania, per analitzar conjuntament on és més necessari actuar i quines zones del municipi requereixen una inversió prioritària per guanyar espais verds i millorar la qualitat de vida.

-Ets conscient, en tot cas, que molta gent desitja una certa contenció urbanística i deixar de créixer?

-Jo som la primera que crec que el municipi no pot créixer més. Ara bé, hem de tenir clar que una cosa és el sòl que ja és urbà i una altra molt diferent és el futur creixement urbanístic, que ha de ser zero.

Actualment, hi ha zones que ja són urbanes segons el planejament i on encara queden solars per edificar. També hi ha àrees ja edificades que necessiten completar serveis, com Costa de Canyamel, Es Pelats o Son Moll de Baix. Tot això forma part de la realitat urbana que tenim i que difícilment podem canviar, ja que desclassificar sòl urbà costa diners.

Però quan parlam de futur, aquí sí que hem de fer-ho amb fermesa. El nou planejament, que s’ha de fer, tant sí com no, ha de marcar clarament un creixement urbanístic zero: no es pot planificar nou sòl urbà, i a més ha de dibuixar un municipi millor i més habitable, del segle XXI: mobilitat sostenible, més espais verds i per als vianants, aposta per les energies renovables, habitatge públic i serveis pensats per a les persones.

“El nou planejament ha de marcar el creixement urbanístic zero i adaptar-lo al segle XXI”

– Passem a una altra qüestió, en aquests mesos hem vist com alguns edificis municipals han fet figa, com per exemple el centre Cap Vermell o el gimnàs de s’Alzinar. Hi ha un problema amb les instal·lacions i infraestructures públiques? Compta l’ajuntament amb plans de manteniment d’aquests edificis?

-És evident que algunes infraestructures públiques arrosseguen mancances, ja sigui perquè des del primer moment no estaven en les millors condicions o perquè el manteniment no ha estat suficient. És el cas del Cap Vermell o del gimnàs de s’Alzinar. Posar al dia aquestes instal·lacions i garantir que siguin segures i plenament funcionals suposarà una inversió important, probablement superior al milió d’euros.

També ens trobam amb situacions que no haurien de passar, com la biblioteca de Capdepera, recepcionada amb deficiències l’any 2023 amb presses i que ja presenta goteres. Davant aquesta situació, l’Ajuntament ha actuat i ha interposat una demanda a la constructora.

D’altra banda, hi ha instal·lacions que han patit especialment els episodis de vent fort. Recordem que ja vàrem haver de substituir la coberta del poliesportiu i que la de la piscina dona problemes de manera recurrent. En aquest darrer cas, haurem de prendre una decisió de fons. Som conscients que tot això té un cost elevat, i per això treballam amb una planificació responsable per anar donant resposta, pas a pas, a totes aquestes necessitats.

“És evident que hi ha infraestructures públiques amb mancances, algunes des del primer moment i altres per manca de manteniment”

– En altres casos, com la biblioteca de Capdepera, inaugurada la legislatura passada, i que té goteres des del primer dia, o la gespa del camp de futbol, estrenada en aquesta, i que s’ha arruat amb el vent, que no semblen actuacions que es fessin bé del tot. L’Ajuntament demanarà responsabilitats a les empreses?

–Pel que fa a la biblioteca de Capdepera, és un tema que ja està formalment reclamat. L’Ajuntament està a l’espera de determinar quines accions es poden emprendre i de les passes administratives corresponents per tal de resoldre la situació i, si escau, exigir les responsabilitats pertinents.

Quant a la gespa del camp de futbol, ja s’ha avisat l’empresa que va executar la instal·lació i està previst que ben aviat venguin a revisar-ho sobre el terreny per valorar què ha passat i quines solucions s’han d’aplicar.

-Després hi ha tota la qüestió dels centres educatius. A Capdepera la comunitat educativa reclama solucions a les condicions en que els alumnes han de fer classe. Quan veurem la tornada a l’edifici en obres del col·legi s’Alzinar? Com estan les relacions amb la Conselleria?

-És comprensible que professors, pares i mares estiguin cansats d’esperar. Fa cinc anys que una part de l’alumnat fa classe en barracons, i aquesta situació no és acceptable.

Quan vàrem entrar l’any 2023, tot estava completament aturat. La Conselleria havia tret la licitació de s’Alzinar tres cops i sempre havia quedat deserta. L’única opció que hi havia damunt la taula era descartar l’edifici actual i construir una escola nova.

Gràcies a la insistència constant davant la Conselleria d’Educació —amb reunions incloses amb el conseller i altres responsables— avui la situació ha canviat. L’estructura de l’edifici ja està reforçada, els plecs per a la reforma interior estan a punt de licitar-se i hi ha el compromís ferm per part de Conselleria d’arreglar el pati d’infantil. Això vol dir que ara estam molt millor que fa tres anys.

A més, d’aquí a poc temps disposarem del projecte del gimnàs, que fins ara no era operatiu, i ja hem començat a fer totes les passes necessàries per aconseguir el finançament i executar l’obra.

En definitiva, tot i el cansament i la incertesa —que són del tot comprensibles—, avui podem dir que començam a veure la llum al final del túnel. Si tot va segons el previst, enguany s’haurien de poder deixar enrere els barracons i comptar amb un gimnàs nou.

“Si tot va segons el previst, enguany s’haurien de poder deixar enrere els barracons i comptar amb un gimnàs nou”.

–Però la comunitat educativa reclama una escola nova.

-Sí, és cert. Però el fet que s’hagi reforçat i arreglat l’estructura i els fonaments de l’edifici de s’Alzinar ens dona una mica més de marge. Ja no hi ha la urgència extrema que hi havia fa un temps. Tant els arquitectes com els enginyers ens han confirmat que l’edifici pot aguantar anys en bones condicions.

Tot i això, continuam fent feina per trobar un solar per a construir una escola nova. Parlam d’un espai d’uns 10.000 metres quadrats per a un centre de tres línies, i a Capdepera poble, ara mateix, no hi ha parcel·les urbanes amb aquestes característiques. No és com a Cala Rajada, on en el seu moment, amb les normes subsidiàries, ja es va preveure sòl proper per a possibles ampliacions, com ha passat amb s’Auba. A Capdepera això no es va planificar així.

Això vol dir que, probablement, haurem de dur a terme operacions urbanístiques: comprar terrenys, possiblement a la perifèria del nucli urbà, i cedir-los a la Conselleria, que és l’administració competent per construir el nou centre. És un procés llarg i complex, que pot durar anys, tal com ja s’ha vist en altres municipis.

Ho explic perquè hi ha gent qui pensa que l’Ajuntament pot començar a construir una escola nova d’un dia per l’altre, però, malauradament, el procediment no funciona d’aquesta manera. El que sí podem garantir és que ja feim feina perquè aquest projecte sigui una realitat tan aviat com sigui possible.

“No hi ha solars urbans a Capdepera amb els requisits per fer-hi un nou centre educatiu. Haurem de comprar terrenys a la perifèria”

–Parlem de mobilitat. Veurem avenços cap a una mobilitat més sostenible duramt aquesta legislatura?

-Ja hem començat a fer feina i ja s’han fet alguns canvis de sentit en diferents carrers del municipi que responen a una primera anàlisi de la mobilitat i a necessitats concretes del dia a dia. Són actuacions puntuals, però importants, que ens permeten millorar la circulació i guanyar seguretat.

Paral·lelament, ja hem posat en marxa el Pla de Mobilitat del terme municipal. Ja hem iniciat la feina de redacció i confiam que aquest document estratègic es pugui presentar dins aquesta legislatura. És una eina clau per planificar la mobilitat del present i del futur.

Fins ara ja hem mantingut les primeres reunions de coordinació i a finals de març es duran a terme els primers treballs de camp. Aquest procés es farà de manera participativa, comptant amb l’opinió de tots els agents implicats. Per una banda, els diferents departaments municipals, com ara mobilitat, urbanisme, policia local, medi ambient o igualtat, i per l’altra, la ciutadania i els col·lectius del municipi: escoles, associacions de veïns, taxistes, comerciants, hotelers i altres entitats.

L’objectiu final és clar: aconseguir una mobilitat més ordenada, segura i pensada per a les persones, que doni resposta a les necessitats reals del municipi.

“Pel mes de març es faran els primers treballs de camp del nou pla de mobilitat”

–Conta’ns una mica el que estau fent per millorar la neteja viària. Veurem un poble més net aquest estiu?

-Hem fet un pas endavant important per millorar la neteja del municipi. Hem reforçat el contracte amb un camió i un operari més, que del 15 d’abril al 15 d’octubre es dedicaran específicament a mantenir les papereres més netes i en bon estat.

A més, aquest mes de febrer posem en marxa una campanya integral de neteja que s’allargarà fins al mes de maig i que arribarà a tots els barris del municipi. Aquesta campanya inclou actuacions coordinades com la neteja i el manteniment de papereres i contenidors, la retirada de ferratines i grafitis, el baldeig intensiu dels carrers i l’eliminació de males herbes a voreres, places i altres espais públics.

Les feines es faran de manera planificada, organitzades per zones, per poder actuar progressivament arreu del municipi. I si a tot aquest esforç hi sumam una mica més de civisme per part de tothom, estic convençuda que aconseguirem un municipi més net i agradable per viure-hi.

–Tema manteniment. Es fan coses, però sembla que no acaba d’arrancar allò de fer un manteniment global i constant de carrers, voravies i altres elements.

-Quan vam entrar, vam augmentar el pressupost de manera immediata i això ens ha permès fer més coses. Per exemple, hem pogut comprar un tractor que ens ajuda a mantenir els camins nets. Tot i així, som conscients que encara no és suficient. Arreglar i mantenir el municipi avui costa més que fa tres anys i, a més, sovint apareixen imprevists que requereixen una actuació urgent, com els problemes que han sorgit a alguns edificis públics.

Una part del romanent que volíem destinar a reforçar el manteniment general s’ha hagut de dedicar a altres prioritats. Sé que pot semblar que posam excuses, però la realitat és que, si poguéssim disposar de més romanent, arribaríem a molts més llocs. Malauradament, estam condicionats per una normativa estatal que limita aquesta possibilitat. Tenim recursos disponibles al banc que, per aquesta limitació normativa, no podem destinar a millorar els serveis i el manteniment que la ciutadania necessita.

“Tenim recursos disponibles al banc, que per normativa estatal no podem disposar”

–La policia té solució?

-La situació de la policia a Capdepera té reptes importants i és evident que la solució no és fàcil ni immediata. És un problema que ve de fa temps i que no es pot arreglar d’un dia per l’altre.

El que sí que tenim clar és que cal afrontar-ho amb seny, escoltant la gent que hi fa feina cada dia i mirant què funciona i què no. Des de l’Ajuntament hi hem de posar temps, recursos i voluntat, amb l’objectiu que el poble tengui un servei policial que funcioni millor i doni resposta a les necessitats reals de la ciutadania.

–Per acabar, com està tota la qüestió den Joan Campins? Té tota la confiança de la batlessa?

En Joan ja ha donat les explicacions oportunes sobre el que va passar. Des de la meva posició, vull deixar clar que compta amb la meva total confiança. Consider que ha actuat amb responsabilitat i transparència en tot moment.

En Joan és un bon regidor de Festes, implicat i compromès amb la feina que fa, i sempre amb la voluntat de fer-ho el millor possible per al poble. Crec que és important reconèixer la seva dedicació i la feina que duu a terme dins l’Ajuntament, des del respecte i la responsabilitat que el càrrec requereix.

Molt bé, gràcies Núria per dedicar aquest temps a Cap Vermell