Escolar 0 – Joventut Bunyola A 2

A la fi! Després de més de dos anys de nyics-i-nyacs, el camp municipal d’esports del Figueral ja compta amb una il·luminació d’allò més espectacular. “Mai no és tard quan Déu ajuda” diu la dita, si és així, és de justícia donar la més sentida enhorabona a tots els que, d’alguna manera, han fet possible aquest miracle.

Els penitents aficionats, ulls dins les mans, han organitzat una romeria al més pur estil andalús. Hi haurà carrus i carretes estirats per rucs en cascavellats i someretes algerianes enflocades. Garlandes i fanalets de coloraines que, en processó, arribaran fins al castell. Allà, amenitzats pels xeremiers, es faran balls i cantades típiques de la terra —quina terra?—. Després de l’ofrena floral i la pertinent encesa dels setzens i busques de ciris —un per dia d’espera— se servirà una gran truita de patata i uns quants de litres d’eixerits rebujitos perquè els consirosos puguin —si així ho troben— oblidar les penes. Tot això, pel mòdic preu de cinc euros…

Avui, abans del començament de l’encontre, s’ha guardat un emotiu minut de silenci a la memòria de l’àvia d’en Joan Ferrer. En Joan, gran persona i millor company, ha sigut jugador d’Escolar. Ara mateix, és un dels entrenadors que dirigeix a les categories inferiors de la pedrera.

A la dècima jornada i, contra el primer rival seriós que ens hem creuat, ha estat la vençuda. L’Escolar, després d’una resistència numantina que ha durat nou setmanes i mitja, ha sigut violentat; hem perdut el precinte i la virginitat de la temporada 25/26.

Abans de començar el partit el flaire de derrota ja pul·lulava sobre la gespa lluent del Figueral. S’ensumava i es veia venir, però: què hi farem? Més es va perdre a la guerra de Cuba i ningú, per tal deshonra, s’esquinçà les vestidures ni es tallà les venes amb un xorrac. No hi ha ferida, per profunda que sigui, que una tireta de farmàcia no pugui curar!

Excuses: cap ni una! Ni les baixes, ni l’àrbitre, ni el sursum corda poden ser endergues suficients d’una derrota capital. El Bunyola no ens ha guanyat perquè l’Escolar hagi jugat malament, no! Ens ha guanyat perquè ha sigut superior en tots els aspectes: tècnics, tàctics, físics i, sobretot, anímics.

Han sortit al camp amb molta de fam i una dèria clara: guanyar el partit per la via civil o militar. I, pels seus codonys, que ens han guanyat. Ha bastat veure la seva vehemència esbojarrada a l’hora de celebrar els gols; ni a la final del mundial de les colfloris fúcsies ho celebren així! Res a dir… acceptem pop com animal de companyia i continuarem remant!

Jugar contra el líder sempre dona un plus afegit de motivació a l’equip que ho fa. L’Escolar, avui, no ha sabut o pogut contrarestar aquest plus. Un líder, a més de ser líder, ha de saber ser líder. Ha de transmetre la sensació de solidesa que sols un líder de veritat i d’entitat exhibeix. Avui, ni cap dels partits jugats com a líders —i em sap greu dir-ho—, hem donat aquesta sensació. Tal volta a partir d’ara, fora la responsabilitat de defensar el lideratge, jugarem menys tenallats i la cosa vagi més fluida. Tant de bo sigui així!

Alineació:

·         Alexis (1) sota pals.

·         Dani Sureda (1), Franco (1), Quintana (—) i Juampi (—) a la defensa.

·         Franco (1) i Quintana (—) al centre de la defensa.

·         Nico López (—) i Sard (1) de pivots.

·         Ruedas (1), Lluís Maya (—) i Barroso (1) al centre del camp.

·         Mario (1) a la punta de l’atac.

Canvis:

Minut 35’: Surt Maya (lesionat), entra Pablo (—)

Minut 46’: Surt Nico, entra Juanlu (—)

Minut 59’: Surt Juampi, entra Lliteres (—)

Minut 70’: Surt Franco, entra Josep Herrada (—)

Targetes: Ruedas, Nico, Juampi, Pablo, Torreblanca i Lliteres (vermella).

Avui, per primera vegada en aquesta temporada, s’han convocat a dos juvenils —començam prest!—. Malgrat la incorporació de Josep Herrada, per la setmana que ve tindrem, com a mínim, dues baixes més: Maya i Lliteres.

Si no hi ha nous fitxatges, cosa força complicada, el viacrucis començarà abans del negre trimestre de cada temporada: desembre/gener/febrer. Això del canvi climàtic té aquestes coses…

La pròxima setmana visitarem Maria de la Salut. Un partit teòricament assequible, però, vist el que hem vist i la situació de crisi actual, no m’atreveixo a aventurar un possible resultat. Ai, ai, ai…

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres