Porreres B 0 – Escolar 2

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

I, els que heu sobreviscut a l’expedició a Porreres, també!

Encontre corresponent a la jornada vint-i-nou del campionat de lliga de primera regional grup A. L’epíleg és a la vista.

I quin horabaixa, Mare de Déu del perpetu socorre: un còctel de plugim, vent traïdor i una sensació tèrmica pròpia d’un congelador de peix oblidat al moll de Cala Rajada. Ideal per al futbol… segons qui sigui el sàdic il·luminat o artista de despatx, que ha decidit posar aquest partit en aquestes condicions. Sembla que ho ha fet amb molta mala idea.

A la graderia —quasi coberta; segons d’on ve el vent, quasi descoberta— més de quaranta incondicionals valents —o inconscients— de l’Escolar han convertit el camp de Ses Forques en una sucursal del Figueral. Amb el president deixant-se la gargamella i un directiu fent d’admirador sociocultural perquè la funció esportiva no decaigués ni que el cel en caigués damunt. Ambient de gala… si no fos perquè ens han buidat la cartera a l’entrada amb una alegria que ni a una subhasta benefica.  Xoriços!

Entre l’impost revolucionari, la tripleta d’Alvaritos Porrerencs i les inclemències meteorològiques hem passat un horabaixa de mandanga, trasbals i refredats.

I Ja que hi som: el respecte als àrbitres. Sí, molt bé, fantàstic, meravellós. Però… el respecte cap als jugadors i aficionats, on el venen? Està esgotat? S’ha de demanar cita a la seguretat social? Està retingut a l’Estret d’Ormuz? Qui pot contestar aquestes preguntes existencials? Qui…?

Tanta sort que el partit ha sigut una demostració —per part dels verds-i-blancs— de com es juga de veritat a futbol. L’equip al complet i el cos tècnic ens han fet vibrar, alçar del seient i aplaudir cada una de les accions desenvolupades durant els noranta minuts de joc.

Alineació:

• Alexis (3) sota els tres pals.
• Torres (3), Pau (3), Franco (3) i Lucas (3) a la línia de contenció.
• Quintana (3) i Sard (3) pivotant i organitzant.
• Ruedas (3), Morales (3) i Garcia (3) a la medul·lar.
• Martin (3) tot sol enfront del perill.

Canvis:

Minut 59’: surten Martin i Morales, entren Sansó (3) i Mario (3).

Minut 72’: surt Garcia, entra Lluís Maya (3).

Minut 77’: surten Torres i Ruedas, entren Campos (3) i Juanlu (3).

Targetes: Sard i Morales (grogues), Javi Maya (vermella).

El partit:

Des del segon u, l’Escolar ha sortit decidit i fora passar per la casella de sortida ni cobrar les vint mil pessetes, a guanyar el partit. Avui no hem especulat, no hi ha hagut joc horitzontal, dubtes, cansament psíquic,  excés de responsabilitat, errades ni ensopides contemporitzacions.

Hi ha hagut: un ritme important de joc, verticalitat, construcció a betzef, pressió, domini del joc aeri i entrada per les bandes. Una defensa més segura que un banc suís; un porter que ha manat més que un sergent reenganxat i un davanter corrent com si li haguessin promès un dinar de franc per cada esprint realitzat. Des de la banqueta: un inspirat director d’orquestra ha bellugat la batuta com si fos el concert de Cap d’Any a Viena. I, la filharmònica gabellina obedient i afinats, amb moltes de ganes d’agradar i fer soroll.

Senyores i senyors: ESPECTACLE! Així, en majúscules i sense discutir-ho.

Si la tripleta arbitral —pell de bescoll— haguera xiulat de manera responsable —cosa impossible— i no a favor dels de casa, el partit hauria sigut el deliri de la perfecció.  Però bé, tot i això, a la graderia, ens hem divertit de valent.

Amb el Porreres embotellat dins el seu propi camp hem anat construint futbol i jugades de perill. Al minut trenta-dos l’àrbitre, inexplicablement i a instància del seu assistent de banda que feia la migdiada, ha anul·lat un golàs  de cap d’en Joan Sard. Les faltes en contra, els fores de joc inexistents i l’especulació amb la interpretació del reglament ha sigut la tònica que ens ha tret, amb simpatia, de polleguera. Però els jugadors han anat per feina i al minut trenta-cinc Garcia marca un desitjat i esperat gol. Zero a un i tira milles!

La segona part ha sigut un calc de la primera. L’Escolar en vol més i ha trenat un futbol de dallonses de mico. Les bandes s’ho han treballat de valent, però ha sigut la pujada d’un lateral —Lucas Ariel Fernández Schimpf— que, al minut setanta-dos, ha fet una centrada dins l’àrea petita local. La pilota ha pegat a la mà del seu capità —el seu Bobby Charlton particular— amb la bona o mala sort —, segons es miri, que la pilota ha entrat dins la seva porteria. Gol en pròpia i zero a dos. Partit resolt a força de treball i empenta i tres punts a dins la butxaca. Mel!

Resultat més que merescut per l’esforç i joc que l’equip ha realitzat. Hem de continuar amb aquesta dinàmica els cinc partits de lliga que ens falten. Quan la lliga acabi no ha de quedar res més per a donar.

Pròxima jornada:

Serà el divendres dia desset d’abril a partir de les vint hores al Figueral. El rival a doblegar serà un Binissalem B que ocupa la catorzena plaça a la classificació. El que queda molt clar és que necessitem fer molts de gols, però molts! L’Artà assetja la segona posició de molt a prop. Sols dos gols d’avantatge ens donen —de moment— aquest privilegi classificatori. La segona plaça no es negocia. S’arrabassa i defensa a queixalades si fa falta.

Al·lots, vosaltres podeu!

Visca l’Escolar, Victoriós! Sempre!

Biel Torres