Llosetense B 0 – Escolar 7

 

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Escolteu, seguidors fidels de l’Escolar, i graveu aquestes paraules al ferro i a la memòria: en la segona jornada de la lliga, els nostrus mariners han assaltat el feu llosetí i l’han conquerit amb set espases de foc.

Set cops de martell, set trons en la tempesta, set cants de victòria que han fet tremolar els fonaments del municipal del Puig!

El resultat, zero a set, és clar com l’aurora i contundent com un raig diví. Encara hagueren pogut caure més gols, però no hi ha lloc per a l’avarícia. Avui celebrem, orgullosos i units, que l’Escolar cavalca invicte al capdavant de la classificació més radiant que mai.

I no sols això: en cent vuitanta minuts i escaig de batalla, cap targeta taca els nostres colors i l’esportivitat de tot l’equip. És una gesta de noblesa i disciplina que pocs conjunts poden igualar. El futbol, quan és net i valent, té el rostre de l’Escolar.

Però tota travessia té les seves ombres: quatre dels nostres homes, ferits en la lluita, han acabat observant la gesta des de la graderia. Malgrat les baixes, la mà de l’entrenador ha sabut trobar reforços i mantenir viva la flama de la victòria.

L’alineació:

• Porteria: Lionel Lima (2).
• Defensa: López Mariani (1), Garcia Manrique (2), Lliteres Marques (1), Rodríguez Gili (3).
• Mig del camp: López Salazar (2) , Maya Sánchez (2), Morales Ferrer (1)
• Extrems: Ruedas Negre (1), Sansó Molina (MVP 4) .
• Davanter: Navarro Robles (2)

Canvis:

• Minut dotze: Barroso Carrasco (1) substitueix a un Ruedas lesionat.
• Minut quaranta-cinc: Romero Peraita (1) surt per un Lliteres amb molèsties musculars.
• Minut quaranta-cinc: Ariel Lima (1) entra per un Barroso lesionat.
• Minut cinquanta: Fernández Schimpf (1) entre per un Morales amb molèsties musculars.
• Minut seixanta-un: Quintana (1) entre per Javi Maya.
• Minut seixanta-un: Brian (—) entre per Alexis.

Cal dir que Juanlu Flaquer, malgrat estar a la banqueta i a disposició de l’entrenador, no ha pogut disputar minuts per ressentir-se d’unes molèsties muscular alhora d’escalfar. Significar el debut de Brian amb els colors gabellins; experimentat porter que ha vingut a aportar solvència. En el lloc dels fets, lesionats i fora vestir-se, però fent pinya com els qui més: Pablo Fuentes, Dani Sureda i Jaume Torres. La directiva representada per Luci Flaquer.

El partit:

Malgrat que l’entrenador i tots els jugadors ho desitgin, no sempre es pot jugar de pissarra i tiralínies. Avui els gols han superat al joc, no passa res: gran és la gesta, majúscula la victòria. L’Escolar no només guanya: imposa respecte, il·lumina la classificació i grava el seu nom en el llibre dels triomfs.

• Minut tres, Ruedas obre el marcador amb l’ímpetu d’un llamp, però el destí el colpeja i cau lesionat, com un heroi que entrega el cos per l’escut.
• Minut divuit, Pau Rodríguez, senyor de l’aire, envia de cap la pilota al fons de la xarxa després d’un córner servit per Sansó.
• Minut vint-i-tres, Barroso, amb un xut de ferro i foc, clava el tercer.
• Minut trenta, Pau repeteix amb un altre cop de cap majestuós, ara assistit en falta per Sansó.

El marcador mostra un contundent zero a quatre al descans, i el Llosetí, rendit i desbordat, deixa d’alçar espasa.

Segona part:0

La segona meitat és un reflex de la primera: feblesa amb la creació, domini insultant, autoritat sense fissures i més gols. Els locals, impotents, es lliuren a la violència i a fer carn. Reben tres grogues i una vermella com a testimoni del seu desordre. Però l’Escolar, implacable, continua escrivint la seva gesta.

• Minut quaranta-vuit, Sansó, el far i patró de l’equip, marca el cinquè amb justícia divina.
• Minut cinquanta-sis, Sergi Peraita dispara un míssil des de la llunyania que travessa la porteria com un tro dels déus.
• Minut vuitanta-tres, Mario Robles rubrica el setè, tancant la victòria amb lletres d’or.

El tità del partit:

Sansó Molina, cavaller infatigable, és l’eix sobre el qual gira tota la maquinària de l’Escolar: és l’homu del ball! Recorre la gespa com un maratonià que devora kilòmetres indefallible. Defensa, ataca, organitza, ajuda, serveix, assisteix i colpeja. És l’objectiu a abatre situat al punt de mira del rival. Rep cops, potades i trepitjades esborronadores a cabassos, però cap ferro el fa caure. És la columna, l’esperit i la bandera de l’equip.

Escolar – Montaura

Es prepara l’escenari per una nova batalla al teatre des Figueral. El castell, guardià majestuós i a l’aguait, en serà fidel testimoni. Després de la victòria de ferro i llamps contra el Llosetí, l’Escolar es disposa a rebre el Montaura, el segon classificat, també invicte i amb l’ambició intacta.

Aquest no serà un enfrontament qualsevol: serà un duel d’altura, un combat de líders que pot marcar el rumb de la temporada i el senderol de l’èxit. El Montaura arribarà amb la seva cuirassa, aleshores, inviolada i disposat a trencar la ratxa del Potemkin Escolar. Però el nostre equip cavalca en estat de gràcia: set gols a domicili, una defensa i una porteria granítica que no ha encaixat cap gol. Un esperit d’acer de tota la barcada que no coneix la rendició.

Els noms que il·luminen la nostra epopeia ja són coneguts: Sansó, far incombustible; Rodríguez, mur impenetrable; Robles, maça que matxuca en atac; i tots els altres mariners que, units, fan tremolar a qualsevol enemic. Malgrat les baixes i les ferides de guerra, la banqueta de l’Escolar és profunda, i els qui entren al camp no ho fan com simples recanvis, sinó com nous fènixs cridats per l’escut.

El Montaura voldrà imposar la seva llei, però al municipal de Capdepera la terra ressona amb un únic clam: Escolar, etern i indomable. Aficionats veniu al camp! Heu de ser un exèrcit de veus alçades per empènyer als nostrus. Heu de venir al Figueral perquè el pròxim dissabte no sigui un partit qualsevol: a de ser un capítol èpic per afegir a la llegenda verda-i-blanca.

Que els déus del futbol dictin sentència… i que la nostra gesta sigui escrita amb la mateixa grandesa que aquesta jornada.

Visca l’Escolar victoriós!

 

Biel Torres