Alqueria 0 – Escolar 2

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Malgrat que, segons el calendari, ser aquesta la sisena jornada de lliga, per l’Escolar, aquesta, només és la cinquena. Com recordàreu, l’Artà, la setmana passada, amb l’excusa que “el Pisuerga pasa por Valladolid” ens va fer la garangola i, unilateralment, se’n cuida, esporuguit, d’ajornar el derbi.

Ara, la federació, ha dit —mano i ordeno— que aquest partit es jugarà el pròxim dimecres dia vint-i-nou a les tantes de la nit. I jo, vulgar mortal, m’estic petant de riure, perquè tornaré a cantar aquella famosa cançó d’en Gardel que diu:

Y todo a media luz

es un brujo el futbol

a media luz los goles

a media luz los dos.

Quin espectacle! Les graderies a rebentar de gabellins i artanencs amb les llanternes dels mòbils enceses… serà per veure!

Bé, deixaré de banda les xirimandangues i els acudits dolents. Aniré a fer el que he de fer i pel que en paguen: la crònica.

Gran partit, excel·lent resultat i espectacular actitud! I jo, si em permeteu, vull afegir allò tan ocurrent que es diu per les Argentines: Che, qué bueno que vinisteis, Torreblanca!

Sí! És de justícia lloar l’extraordinària feina que la direcció tècnica de l’equip porta a terme, entrenament rere entrenament i, partit rere partit. El partit d’avui, sota el meu modest punt de vista, l’ha guanyat la batuta màgica dels entrenadors.

I per què? Us demanareu qualcun de vosaltres: Doncs, perquè ha sabut motivar i enllepolir als jugadors de l’equip. Cada setmana passa un informe detallat del sistema de joc de l’equip contrari. De les habilitats i mancances de cada jugador rival. Dels punts forts i dèbils del conjunt que tindrem davant. A més, molt important, està optimitzant les qualitats tècniques i disposició tàctica de cada jugador de l’Escolar, ajustant els mecanismes i automatismes assetjats a cada una d’elles. A cada entrenament —cosa mai vista— hi ha vint jugadors, sí vint!, que piquen pedra per guanyar-se la titularitat. Que quan surt un jugador des de la banqueta per un de titular no es nota la més petita diferència. Amb una paraula: la direcció tècnica ha trobat petroli i ha fet reviscolar, el qual ocell Fènix, a l’equip de l’Escolar de les seves cendres.

L’alineació:

• Alexis (2) a la porteria.
• Lliteres (2), Pau (2) i Franco (2) al centre de la defensa.
• Sureda (2) i Garcia (2) als carrils.
• Sard (2), Javi Maya (2) al centre del camp.
• Ruedas (2), Mario (2) i Sansó (2) a la punta de l’atac.

Canvis:

• Minut 45’: Surt Mario, entra Morales (2)
• Minut 51’: Surt Maya, entra Juampi (2)
• Minut 76’: Surten Sansó i Ruedas, entren Juanlu (2) i Barroso (2)
• Minut 88’: Surt Garcia, entra Sergi (2)

Targetes grogues: Mario, Lliteres i Garcia.

El partit:

Com ja he dit: contesa guanyada per la colla d’entrenadors (4 MVP). Partit força rostit i dur. La impotència, el joc brut, el comportament poc fiable, indecorós i fraudulent de l’Alqueria ha quedat palès amb les nou targetes grogues i una de vermella, que l’àrbitre —tan dolent com la resta d’àrbitres del món—, els hi ha mostrat. Veritablement, hagueren pogut ser moltes més, però la incongruència, fariseisme i permissivitat del jutge de guàrdia així ho han volgut.

La disciplina amb la posició, no sortir del partit en cap moment, executar les missions encomanades amb prou solvència i la mentalitat positiva dels jugadors de l’Escolar han derivat en un domini total durant els noranta minuts. En cap moment els tres punts han perillat.

Al minut disset, jugada assajada: Alexis treu sobre Joan Sard, aquest, sibil·linament la pentina. Ruedas controla la pilota i condueix fins a la retxa de fons. Arribat allà fa una magistral passada ran de gespa i Sansó marca el zero a un.

Assentats, posicionament i mentalment, hem continuat dominant el centre del camp i anul·lant tots els intents de progressar a porteria dels locals. Un Alqueria llagoter s’ha dedicat a arriar pilotades i, amb les seves marques aferradisses i martingales no han permès desenvolupar el futbol que l’Escolar acostuma a desplegar.

Totes les línies força conjuntades i fora fissures han demostrat solidesa. Alexis una assegurança de vida. Lliteres, Pau i Franco un mur de granit inexpugnable. Sureda i Garcia ajudes contínues en atac i en defensa. Sard, l’eix i nucli de l’equip; Maya ha intentat dirigir. Mario, malgrat rebre cops i potades ha lluitat el que no està escrit. Sansó i Ruedas dos ganivets esmolats per les bandes.

Al minut vuitanta-dos, passada de Joan Sard a Juanlu Flaquer, aquest, en ruptura, corre la banda esquerra. Arribat a la retxa de fons fa una gran passada que l’aprofita Morales creuant l’esfèrica al pal contrari d’on està situat el porter local. Un zero a dos que ha tancat el patit i les opcions d’un Alqueria sobrepassat pel domini d’un Escolar magistral.

Un zero a dos que haguera pogut convertir-se, en cas de millor encert, en un zero a quatre, però bé: gran partit i millor resultat. Cinc partits jugats, quatre d’ells a fora camp, un empat, quatre victòries, tretze gols a favor, un en contra i segona posició a la classificació amb un partit menys. Impensable!

La pròxima setmana rebrem, si el temps, la federació i la il·luminació, així ho permeten, a un Campanet que ocupa la tretzena posició. No ens confiem i continuem amb les mateixes ganes i dinàmica. Mai, hi ha rival petit!

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres