Cala d’Or 0 – Escolar 2

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Quinzena jornada de lliga; últim parit del 2025 i —molt a pesar meu—última crònica d’enguany. Amb aquesta nova victòria consoliden el lideratge i mantenim la diferència de tres punts amb el segon classificat. Una primera posició —fora cap dubta— merescuda i assolida a força de disciplina, entrega i ambició. Tant els jugadors com el cos tècnic —a part iguals— en són els responsables.

Avui —cosa que encara no ho havia vist mai, i ja començ a tenir certa edat— ens han xiulat una tripleta arbitral totalment femenina —i no ho ha fet gens malament—. Ja era hora que la igualtat de gènere es notés també dins l’estament arbitral. A veure si aquest fet es repeteix més sovint i deixi de ser una excepcionalitat. Si sor Trinitat aixequés el cap…

He de dir —perquè si no rebentaré— que l’equip del Cala d’Or —com de costum— ha fet apologia d’un joc, especialment brut, soterrat i fregant la violència explicita. Ho han patit, entre d’altres, en carn pròpia: Sard, Sureda i Mario; avui dormiran ben tous. Les vuit targetes grogues i una de vermella (per doble amonestació) en donen, palesament, la raó. De segur, la condescendència i mà dreta de l’àrbitra, han estalviat entre quatre i cinc targetes més a l’equip local. Talment, el naufragi del Titànic!

I no sols hi ha hagut un excés de testosterona a dintre del camp; a una graderia plena de pols i restes d’obra semblava un reg per aspersió. Els ultres piloters del Cala d’Or, també han fet —com de costum— vilanies, conats d’intimidació verbal i d’agressió en contra dels pacífics seguidors gabellins. Els violents o els que no saben perdre, millor que quedin a casa seva o els tanquin directament a la presó.

Ja està, ja ho he dit!

L’alineació:

• Alexis (3), a la porteria.

• Herrada (2), Franco (3), Lliteres (2) i Garcia (2) a la defensa.

• Joan Sard (2) i Nico López (2) de pivots.

• Ruedas (2), Sureda (2) i Flaquer (2) al centre del camp.

• Mario (2) a la punta de l’atac.

Canvis:

Minut 49’ surten Nico i Flaquer, entren Morales (1) i Lluís Maya (1).

Minut 88’ surt Mario, entra Javi Maya (1).

Minut 93’ surt Sureda, entra Torres (—).

Targetes grogues: Ruedas i Franco.

El partit:

Després dels deu primers minuts de tanteig, l’Escolar, fora fer gaire soroll, ha anat imposant la seva superioritat tàctica i tècnica dins un rectangle de joc d’escarransides dimensions. La part animal, anatòmica i de veure qui la té més llarga ha estat guanyada —i de molt— pels locals.

D’altra vegada el joc verd-i-blanc ha pivotat al voltant del bo de Joan Sard. En Flaquer ha fet bones passades i canvis de joc. Mario —com sempre— ha corregut i lluitat el que no està escrit. Sureda, fora de la seva posició habitual, fent-ho molt bé, no ha pogut ser l’organitzador, que tal volta, l’entrenador desitjava. Ruedas s’ha jugat, fora sort, un u contra u enfront del llarguerut porter local. He trobat a faltar més ajudes en atac dels laterals, però han fet la seva tasca defensiva amb solvència. En Franco —com ens té acostumats— solvent i contundent ha liderat la defensa; ehem… Viva Franco!

El Cala d’Or s’ha posicionat molt enrere i, amb una defensa i un centre del camp força poblat. Aquesta disposició de contenció a ultrança i les mengues mesures del camp han evitat un tràfic més fluid al mig del camp i el sorprenent contraatac dels nostres. De fet, a la primera part, no hem posat a prova en cap ocasió la destresa del porter local; no hem sabut si era bo o si era dolent.

Els blaus-i-grocs han manifestat el seu perill amb unes tretes de cantonades molt tancades; amb ínfules d’aconseguir el quimèric gol olímpic. La bona actuació d’un Alexis molt segur en tot moment, han esvaït les restretes intencions de gol dels Daurats.

La primera part ha acabat amb l’empat a zero inicial. El pronòstic per la segona no era més falaguer. L’entrenador, sabedor que ens faltava un plus amb la direcció de joc, ha fet dos canvis. Dos jugadors que saben tenir la pilota, que aixequen el cap, miren i posen la pilota als peus del company o a l’esquena de la defensa. Morales i Lluís Maya han donat més empaquetatge a l’Escolar i el joc gabellí —fora dubtes— ha millorat en control i profunditat.

Al minut seixanta-quatre, el petit dels Maya, més llest que els ratolins vermells, s’ha aprofitat d’un flèbil error de coordinació entre el porter i un defensa local que passava per allà. En Lluís, amb una sang freda i l’aplom que sols els grans jugadors en fan mostra, ha marcat, a porteria buida el zero a u. Només li ha faltat —com els toreros— llevar-se l’esquivadora i dedicar tot estirat el gol als seguidors allà presents.

Al minut noranta-tres, el gran dels Maya, d’una treta de falta escorada a banda dreta, com sols ell sap fer, ha foradat hostilment i per segona vegada la porteria rival. A partir d’aquest moment ja no s’ha jugat més a futbol. Sols picabaralles i accions antiesportives de mal perdedor han estat la tònica.

L’àrbitra, en encertat criteri, per llevar-se el mort de damunt ha xiulat el final del partit.

Fora ser el millor encontre de la temporada, es pot dir que: l’Escolar ha realitzat un bon i meritós partit. Ben dirigit des de la banqueta, ha treballat amb paciència, ha jugat amb bon criteri i força intel·ligència per part dels jugadors.

Avui és un d’aquests partits on el conjunt destaca per damunt de les individualitats. Els canvis han sigut el revulsiu i el clan dels Maya ha posat les banderilles i clavat el punyalet al brau del Cala d’Or.

Pròxim partit:

Serà dins el Figueral amb el Campos B. L’onze de gener del vint-i-sis, molt prop de Sant Antoni: païts els torrons, arribat el Pare Noel i els Reis desembarcats.

Al·lots i al·lotes d’aquesta vila que llegiu aquesta crònica: bones festes de Nadal i de Cap d’Any. Ah! I aneu molt amb compte amb el colesterol i l’àcid úric: entren molt bé, però surten que no vegis!

Fins a l’ascens que ve!

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres