C.E. Constància 0 – C.E. Escolar 4
Benvinguts siau, estimats tots quan sou!
Darrer partit de la primera volta, les victòries continuen; golejades incloses. Us he de dir: per moltes de vegades que guanyem no em cans de guanyar. Quines coses més estranyes, eh?
Campions d’hivern: bon senyal i millor presagi. Normalment, el campió d’hivern sols ser el campió de lliga. Ens queden, només, disset partits; després ja en parlarem…
El resultat d’aquesta jornada, tot i les baixes —millor impossible—, però no té res a veure amb la victòria de la setmana passada. No obstant, els punts siguin els mateixos —3—, la manera de guanyar-los ha sigut molt diferent. Contra el Campos va guanyar la solidesa del conjunt, avui ha guanyat la qualitat de les individualitats.
Les baixes han sigut: en Pedro, que sembla que va per llarg; en Barroso, en Ruedas i en Sansó. La d’en Ruedas és una vertadera llàstima, doncs, fins aleshores, gaudia d’un estat de forma i gràcia esplèndida. Avui hem trobat a faltar la seva ruptura i velocitat.
Primera part deplorable i per oblidar. No diré noms ni assenyalaré a ningú —no seria elegant per la meva part—. Donaré la culpa —tota la culpa— al pobre Sant Antoniet. Aquest venerable tan marxós té les espatlles molt amples i, quan llegeixi aquesta crònica, per la seva santedat no em demanarà cap mena d’explicació sobre l’acusació. Gràcies, Sant Antoni!
I que consti, són de la festa, sempre ho he estat i fins que en mori —que em moriré— ho seré. Defensaré allà on calgui, que el jovent i els jugadors en aquest cas, han d’aprofitar tot el que puguin —i un poc més si fa falta—, per passar-ho el millor possible i gaudir de les exquisideses de la vida —només faltaria!—.
Tanta sort que avui Sant Alexis ha estat força encertat i que no s’ha tallat les ungles, perquè amb la punteta dels esperons ha salvat —pel cap baix—tres gols. Què hauria passat si, envers acabar els primers quaranta-cinc minuts, zero a u, haguéssim acabat tres a u? Com diu la cançó: la resposta, amic meu, està surant en el vent…
La disposició tàctica triada ha sigut un: u – cinc – u – tres – u. La missió: pressió sobre la possessió i sortida de pilota dins el mig camp dels locals. La intenció era bona, l’execució força millorable.
Dos laterals i tres centrals per un sol davanter i un mig punta que entrava “sense dir ase ni bèstia” i amb el portal obert de bat a bat, des de posicions més endarrerides: “Cinc i no set eren que l’aguantaven, i encara pixava tort”. Aquests dos jugadors, entotsolats, han fet un embolic que fa fort (hacerse la picha un lio) i guanyat l’esquena a la nostra defensa en molts dels llancis disputats. Inclús, en certs moments de jugades dividides, els tres centrals s’han fet nosa l’un a l’altre.
El millor de la primera part, a més de les aturades “in extremis” de n’Alexis, ha arribat al minut vint-i-quatre: passada mil·limètrica de Juanlu col·locat a banda dreta sobre Lluís Maya. Aquest, en l’única arribada del primer temps, l’enganxa amb el cap i la col·loca molt prop del pal dret de la porteria del Constància. El porter no hi pot fer res per evitar el zero a u.
Al descans l’entrenador —crec que tret de polleguera i en tota la raó del món— ha llegit la cartilla als jugadors. Els afectuosos exabruptes rectificadors es podien escoltar des de la graderia. En bon criteri —era just i necessari— ha canviat la disposició tàctica de l’equip, sortint amb un ja acostumat: u – quatre – dos – tres – u.
El canvi i la murga ha donat resultat! La segona part, l’Escolar ha sigut una inexhaurible piconadora que no ha deixat canya dreta.
No sé si ha estat casualitat o que l’entrenador del Constància ens ha fet un favor. Al minut seixanta ha canviat al seu número deu, un dels millors del Constància. Aquest jugador ja ha jugat amb l’equip de 3a divisió. Un minut després, al seixanta-u, Xavi Morales ha fet el zero a dos tranquil·litzador. Un espectacular i merescut golàs al més pur estil Yamil Yamal.
Al minut setanta-dos, d’altra volta, un incansable Morales, ha rebut una pilota enviada des de banda dreta. Ben posicionat i molt encertat ha marcat el zero a tres. Gran partit de Morales!
Continuant amb el domini aclaparador de l’Escolar al minut setanta-vuit, a una treta de cantonada, Franco remata amb l’esquena (?) el que seria quart i definitiu gol de l’Escolar.
Celebració, dutxa i entrepans de sobrassada i botifarró per a tots els jugadors gabellins. Molt adients per aquestes dates.
Alineació:
- Alexis (3), sota pals.
- Herrada (-), Lliteres (-), Pau (1), Franco (-) i Garcia (-), en defensa.
- Joan Sard (2), de pivot.
- Juanlu (2) i Lluís Maya (2), al centre del camp.
- Xavi Morales (3), a la punta de l’atac.
… Oh, cony! He oblidat a Dani Sureda (4). És clar, Sureda ha sortit de mitja punta, però, tocat pel do de la bilocació, com si fos el mateix bon Jesús, ha ocupat, amb criteri, solvència i mestria, cada centímetre quadrat del rectangle de joc. Un tot terreny i un luxe de molts de quirats per qualsevol equip que es valgui. Sota el meu criteri d’entrenador repudiat mereix ser l’MVP del partit.
Canvis:
Minut 55’: surten Lliteres i Juanlu, entren Salazar (-) i Mario (-).
Minut 77’: surten Sureda i Morales, entren Juampi (-) i Torres (-).
Minut 85’: surten Herrada i Joan Sard, entren Javi Maya (-) i Dídac (-).
Targetes grogues:
Morales i Franco (la cinquena).
La victòria d’avui significa un contundent cop d’autoritat a la classificació. Traïm sis punts al segon, set al tercer, quart i quint. Ara jugarem contra l’últim i penúltim classificat amb la particularitat positiva que jugarem tres partits seguits dins el nostre estimat Figueral.
La pròxima jornada i coincidint amb els foguerons de Cala Rajada —jo no dic res—, encetarem la segona volta. Retrem visita al camp del Ferriolense B, el coer de la classificació que, just avui, ha aconseguit el seu primer punt. Cal recordar que mai hi ha partit que sigui fàcil, doncs, i com deia el gran mestre comunicador José María García: ojo al dato!
A qui correspongui:
Tenim un gran entrenador, és l’artífex d’aquest projecte. L’evidència és aclaparadora i no admet discussió, dubtes o excuses. Fa una temporada enlluernadora, com fa anys no hem vist per Capdepera. De segur, aviat o ja, tingui força pretendents. No sé per quantes temporades ha signat per l’Escolar, però estaria molt bé, com més prompte millor, tenir-lo amarrat per la temporada vinent…
Queda dit!
Visca l’Escolar victoriós!
Biel Torres