Ferriolense B 2 – Escolar 0

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Introducció:

Sorpresa… sorpresa… sorpresa inesperada i inoportuna! Qui m’ho havia de dir! En aquest punt de campionat i amb el bagatge que portem, perdre amb el darrer classificat. Doncs sí! Malgrat que en dolgui, crec que s’ha de donar per encertat allò que diu: Vespres de foguerons, l’endemà, se’n ressent el cap i els garrons!

La setmana passada la culpa d’una primera part per oblidar la tingué el bo de Sant Antoniet. Aquest diumenge, li penjarem el mort de la derrota al clement Sant Sebastianet. Qui no es consola és perquè no vol.

Vigileu, estimats! Quin sant se celebra la setmana que ve?

Tots sabem que en futbol no perdona, però, així i tot, cal ser millor que el rival a tots els partits (Luís Figo). Per l’altra banda n’Andrés Iniesta deia: «Jo jug per ser feliç no per a guanyar res». I qui no recorda aquell fantàstic monòleg enrabiat d’Aragonès: «I guanyar, i guanyar, i guanyar, i tornar a guanyar, i guanyar, i guanyar, i guanyar, i això és el futbol, senyors».

Mentre nosaltres flastoma’n neguitosos i pega’m carabassotades per als racons escairats de la metafísica l’equip de Son Ferriol riu i diu: «Com més difícil és la victòria, més gran és la felicitat de guanyar».

Ells celebren la gesta amb rialles, abraçades i alguna cervesa clandestina. Nosaltres tornem cap a casa amb aquella sensació tan coneguda i alhora agre: la d’haver estat a punt de ser millors, però de no haver-ho estat prou. El futbol, com la vida, no premia les bones intencions ni les excuses amb olor de sobrassada i panxeta torrada; premia al qui fa gol i a qui el defensa.

I així és com el futbol, una vegada més, ens recorda que no entén de currículums ni de classificacions. Que el darrer no demana permís per obrir o tancar la porta. Que el favorit no cobra interessos i que la lògica només serveix per omplir cròniques després del partit. Ells han corregut, han cregut, han estat pràctics i han estat millors. Nosaltres, potser, hem pensat massa i arribat tard…

El marcador és fred, contundent i gens metafísic. Dos a zero; i no hi ha cap sant capaç d’arreglar-ho. Però que ningú s’engani: avui no s’acaba res. Avui hem après! Hem après que cada partit és un examen, que cada errada passa factura i que el futbol només premia a qui s’ho mereix.

Perdre també construeix. Fa mal, sí, però també t’espavila. I l’Escolar, quan juga amb fam, és capaç de plantar cara a qualsevol David o Goliat de mala mort que se li posi al davant.

Diumenge vinent tindrem una altra oportunitat. Amb el cap més clar, les cames més vives i, si pot ser, amb un calendari litúrgic més favorable tot anirà així com cal.

El partit:

Alineació:

• Alexis (1) a la porteria.
• Juampi (1), Lliteres (1), Jaume Torres (1) i Garcia (1) en defensa.
• Joan Sard (1) i Dani Sureda (1) de pivots.
• Juanlu Flaquer (1), Morales (2) i Lluís Maya (1) al mig del camp.
• Mario (1) en solitari a la punta d’atac.

Canvis:

Minut 45’: surten Maya i Juanlu, entren Ruedas (1) i Sansó (1).

Minut 81’: surten Torres i Juampi, entren Ivan Campo (-) i Javi Maya (-).

No hi ha hagut targetes.

Hem sortit decidits a controlar el partit per la via ràpida: el contrari s’ha deixat. Hem sortit a pressionar la sortida de pilota dins el camp contrari: el Ferriolense s’ha deixat. Hem sortit a tenir la possessió de la pilota: El rival s’ha deixat. Hem sortit a fer-nos amb el domini del centre del camp: els locals s’han deixat.

Tant ens ha deixat que hem caigut com a passerells joves dins el garbellet que Toni Oviedo, cala-rajader, exfutbolista de l’Escolar, bon entrenador i vell conegut meu de dèries futbolístiques, ens tenia preparat. Tanta sort que al cor porta a l’Escolar…

Ells, fent un replegament intensiu efectiu ens esperaven amb dues fèrries línies de contenció a dins el seu mig camp. Allà, ben assentats i estructurats, ens han defensat com un moix panxa enlaire. Quan la nostra línia de creació ha intentat desenvolupar jugada sempre hem topat amb un equip que ha defensat sense fissures i sense deixar forats per on entrar. Quan ens ha pogut robar la pilota, ha sortit amb el número set i poca cosa més, al contraatac. En una d’aquestes jugades per banda dreta, minut vint-i-set, l’atacant blau ha penjat l’esfèrica dins la nostra àrea, amb tanta mala sort que un dels nostres defensors, en un mal rebuig, ha marcat en pròpia porta. Cada cop que l’Escolar ha topat amb el mur de contenció ferriolenc ha hagut d’endarrerir pilota i tornar a començar jugada. Desesperant!

A la primera part he comptabilitzat un tret llunyà i tou de Morales, una rematada de cap de Joan Sard lluny de la porteria i un altre tret, igual de minso, per part de Juanlu. Això sí, hem corregut, hem pressionat i ho hem intentat fins a l’afartament. L’Escolar sempre dona la cara!

La primera part ha acabat amb el resultat favorable pels locals. Però bé, fora nirvis, hi havia temps per capgirar el marcador. L’Escolar a la banqueta hi tenia dinamita pura: Sansó i Ruedas.

Després d’una intensa xerrada per rectificar errades i desajustos, la segona part ha començat amb la incorporació d’aquests dos bons jugadors.

Malgrat l’esforç i l’empenta de l’Escolar la dinàmica del joc ha sigut la mateixa. Un gol ens ficava a dins el partit, però els canvis no han sigut el revulsiu que tots esperàvem.  Elaboració de jugada i topada amb el mur; tornar a començar. Contenció del Ferriolense B i, tot seguit, sortida al contraatac. Al setanta-dos una errada defensiva ha conclòs amb el segon i definitiu gol dels locals. Amb la pólvora humida poca cosa més hi havia per fer…

L’Escolar malgrat perdre dos a zero, si no ho he vist malament, ha acabat el partit amb una defensa de cinc…

Resum:

En Toni Oviedo que sap més per experiència futbolera que com a entrenador —és un dimonió—, ha guanyat de forma intel·ligent i brillant —i em sap greu dir-ho— al nostre estimat  Carles Torreblanca. L’Escolar no ha jugat gens malament, però no ha sabut o pogut trobar el camí de la porteria contrària ni convertir la superioritat amb eficàcia i rendibilitat. El Ferriolense amb més estructura, més cames i més fe que l’Escolar ha estat mereixedor de la victòria. Per cert, la primera de tot el campionat; el coer ha guanyat al líder —què dius?— Res a dir, una vertadera pena perdre avantatja amb els nostres perseguidors. Esper, en un futur no molt llunyà, no recordar el que haguera pogut ser i no va ser. Amb aquest resultat perdem credibilitat i guanyem feblesa; ara sí… tothom vindrà  per nosaltres.

La pròxima jornada ens jugarem qualque cosa més que els punts amb el Llosetense, penúltim classificat. No vull dir res…

Visca l’Escolar victoriós!