Escolar 1 – Montaura 1

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Capçalera:

De veritat… espectacular! Extraordinària ha sigut la resposta de les aficions —gabellina i mancorina— al partit corresponent a la vintena jornada del campionat de lliga de primera regional, on s’han enfrontat a tot pedal, el primer i segon classificat. Molt poques vegades les graderies d’Es Figueral s’han vist tant bullidores i estibades de públic —ni el dia de l’Artà!—.  Dues aficions modèliques que, esportivament —així com cal—, han animat i empès al seu equip. Enhorabona!

La crida d’alè que feren els jugadors de l’Escolar per les xarxes socials —i que aquest mitjà també se’n va fer ressò— ha donat el resultat desitjat. Tant de bo a cada partit i, fora necessitat de recapte o prec, l’afició sigui al lloc que li correspon. La labor social i esportiva del Club bé s’ho mereix!

Cal dir que l’Ajuntament de Mancor —això sí que són ajuntaments— ha posat a disposició dels seus aficionats, un autobús —mal arribar tard— per a desplaçar-se fins a Capdepera. Més de cent seguidors del poble del Raiguer mallorquí han pogut viatjar i aprofitar-se de l’atenció i sensibilitat del seu consistori. A veure si el nostre excel·lentíssim ajuntament, el dia que l’Escolar  jugui dins Artà, també fa extensiva iniciatives semblants.

Acompanyats pels emotius concordes musicals de l’himne —avui sí que ha sonat— i pels més tendres del planter verd-i-blanc han fet la sortida els dos equips i la tripleta arbitral. Abans del xiulet inicial, el Figueral al complet, ha guardat un emotiu i càlid minut de silenci, a la memòria de Climent Prats, pare de l’icònic i simpàtic futbolista gabellí Toni Prats. Aquest mitjà i el que subscriu aquesta crònica s’afegeixen de tot cor en sentir de la família. Climent descansa en pau.

El partit:

Alineació:

• Alexis (2), a la porteria.
• Dani Sureda (2), Pau Rodríguez (-), Franco (1), Garcia (1) en defensa.
• Salazar (1), Lluís Maya (-) com a pivots.
• Ruedas (2), Morales (3), Sansó (2) al centre del camp.
• Mario (1), en solitari a l’atac.

Canvis:

Minut 58’: surt Salazar, entra Joan Sard (1).

Minut 71’: surt Morales, entra Juanlu Flaquer (-).

Minut 80’: surt Mario, entra Caicedo (-).

Targetes:

Salazar i Caicedo (grogues).

El partit:

L’Escolar, amb els jugadors motivadíssims i conscienciats dels que està en joc, agafem el bou per les banyes i porten la iniciativa. Fruit de la pressió asfixiant a damunt la sortida de pilota en camp contrari, amb cinc minuts hi ha dues accions clares de ruptura per la banda esquerra d’en Sansó, i una, per la banda dreta, propietat, d’en Ruedas.

El Montaura —si no vaig errat— ha sortit d’inici amb tres defenses. Però, per culpa de les ferotges escomeses gabellines, aviat ha fet anques enrere i ha recompost la seva disposició tàctica. Els reflexos i el sabre de l’entrenador visitant—m’ha agradat— han anivellat amb un flist-flast el joc i el domini d’una primera part on, les interrupcions en el joc, han sigut la tònica general.

Les escaramusses de la contesa —en els moments que ni ha agut— s’han desenvolupat al centre del camp. Aquí el Montaura es trobava molt més còmode, però els gabellins n’han sortit guanyadors. L’Escolar ha continuat cercant la porteria rival. En una d’aquestes ha estavellat una pilotada al pal esquerre de la porteria mancorina. El rebuig, massa fort i fora veure-ho venir, ha sigut mal rematat —per dir-ho de qualque manera fina— per un Mario que no esperava la pilota.

El Montaura, amb el seu número nou lliure de marca i el dorsal vint-i-tres entrant des de darrere, ens han donat uns quants d’ensurts. Sent honrat, he de dir que cada cop que el Mancor entrava en fase d’atac, els dallonses em pujaven a tall d’angines.

Al minut quaranta-quatre, en una de les moltes tretes de cantonada aconseguides, en Sansó emet una pilota tancada sobre la retxa de porteria. Allà, entre un embull de cames, cossos i braços, en Ruedas, molt valent hi ha posat el capet introduint l’esfèrica dins la porteria de l’equip del Raiguer. Gol —així com se sol dir— aconseguit a un moment psicològic i que ha posat dempeus a tots els aficionats asseguts a la graderia.

Amb aquest u a zero tan aplaudit ha acabat la primera part.

La segona part ha canviat de dominador. El Montaura ha fet uns ajustos tàctics que nosaltres no hem sabut llegir i s’ha fet just mereixedor del control del partit. El número nou —el millor dels rivals— molt llest s’ha situat entre el central dretà i el lateral dret. Així —entre Pinto i Valdemoro— i crear dubtes dels defensors a l’hora de la seva marca.

Al minut cinquanta-nou, quan el nostre lateral dret encara no havia pogut replegar després de pujar a l’atac, el davanter centre dels negres rep la pilota. Decidit i trepitjant fort encara al nostre central que, mancat de les necessàries i pertinents ajudes del centrecampista de torn, ha sigut romput i clavat amb dues ziga-zagues de primeríssima qualitat. El número nou mancorí s’ha plantat sol davant n’Alexis i, amb un toc subtil de sabata, ha empès la bolla fins al fons de la nostra porteria. U a u.

Aquí ha començat de bell nou i, per part de l’Escolar, el festival eurovisiu de la pilotada. Recordeu la crònica del partit jugat a dins Mancor? Doncs sí, talment! S’han repetit els mateixos errors —malgrat que l’entrenador de l’Escolar no hi estigui d’acord— cercant al company més allunyat i amb la posició més complicada. El contrari més llest que una geneta i amb la lliçó ben apresa, sols s’ha hagut d’anticipar i interceptar cada una d’aquestes embogides pilotades —i aquesta apreciació no és meva. Són comentaris escoltats als aficionats a la sortida del partit—.

Així i tot, l’Escolar ha gaudit de qualque ocasió bona de gol, l’última al darrer segon del partit. Però la malaptesa dels nostres rematadors ha fet que cada vegada la pilota acabi molt lluny de la porteria del Mancor.

A aquesta segona part el Montaura ha demostrat amb escreix el perquè és un digne i gran segon classificat. No ocupa aquest lloc per sort, sinó per saber i qualitat. Avui, com a dins casa seva, ens ha posat el partit molt difícil, però l’Escolar en tot moment ha donat la cara i ha deixat clar el perquè és el primer classificat.

Resum:

Per primera vegada i després de pensar-ho molt, moderaré el meu discurs i no faré valoracions del partit d’avui. Em podria fer, però tal volta no serien ben enteses o ben rebudes.

Ara bé, sí que vull dir i subratllar que: l’actitud, la motivació i la responsabilitat dels jugadors: millor impossible, fora dubtes, un deu amb majúscules.

Pròxim partit:

La setmana qui ve tornem a jugar a casa nostra. Ses Salines en seran els rivals. Ens toca guanyar!

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres

Fotos: Susana Triquero i Biel Torres