Escolar 5 – Ses Salines 2

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Una nova nit de futbol de luxe al Figueral. Un vespre fred marcat per un oratjol empipador ha estat l’escenari d’aquest partit ajornat de la jornada 21. Un duel que prometia… i que no ha decebut gens ni mica. Com molt bé recordareu, aquest encontre es va suspendre per culpa dels estralls que la forta ventada provocà a la gespa del Figueral.

L’Escolar ha sortit al camp amb una alineació poc habitual, gairebé, irreverent. Però bé, l’entrenador sap molt bé el que fa i la cosa ha funcionat. I tant!

Alineació:

• Alexis (2), sota pals.
• Quintana (1), Pau (2), Javi Maya (3), Campos (1), en defensa.
• Lluís Maya (2) i Xavi Morales (3), pivotant entre defensa i mitja.
• Garcia (2), Sansó (1), Juanlu (1), al centre del camp.
• Mario (1) a la punta de l’atac.

Canvis:

Minut 46’: surt Mario, entra Martin (1).

Minut 60’: surt Quintana, entra Ruedas (1).

Minut 68’: surten Campos i Juanlu, entren Franco (1) i Sard (3).

Minut 77’: surt Garcia, entra Barroso (3)

Targetes grogues: Mario, Campos, Sard, Morales.

El partit:

L’equip de Ses Salines s’ha arrecerat darrere d’un mur de cossos. Un esquema de joc ultradefensiu: en cinc defenses, tres homes a la mitja i dues puntes. Tal com va fer el Vilafranca dissabte passat, ens ha esperat còmodament a dins el seu camp i, davant notari, ens ho ha donat tot: la possessió de la pilota, el centre del camp i la iniciativa del joc.

L’Escolar no ha especulat. Molt seriós i en moltes de ganes de reivindicar-se —portava una espineta clavada que demanava ser arrabassada amb urgència—, amb la pilota als peus i Morales marcant el ritme, el joc ha fluït com una promesa. Personalment, intuïa una nit de golejada…

Al minut setze, Garcia, com un caçador pacient, aprofita una pilota dividida dins l’àrea petita rival i marca l’u a zero. Poc després, al minut vint-i-dos Mario, amb la serenor dels escollits, dibuixa amb un xut creuat el dos a zero. Amb aquest resultat el partit semblava encarrilat. Tot ha sigut fàcil, tal volta massa fàcil…

La primera part ha acabat amb un Escolar que ha resolt, pràcticament sense despentinar-se i, un Ses Salines arrufat dins la seva cova defensant-se amb cinc i set defenses.

Però… comença la segona part; sempre hi ha d’haver un “però” aixafaguitarres que ho desbarata tot; el futbol és una caixa plena de sorpreses.

El Ses Salines ha canviat radicalment el seu sistema de joc. S’ha despertat. Ja no era aquell equip minso i acovardit. Ha passat del conservadorisme més recalcitrant a jugar un futbol vertical. Aquest canvi ha fet trontollar els esquemes i missions d’un Escolar que semblava anestesiat amb cloroform de barral. Els aficionats callaven; les mans, fredes, es tancaven amb nervi.

En perdut la pilota, el domini del centre del camp i, la iniciativa, la portava un escabellat i deixondit Ses Salines. Amb un no res li han anul·lat —gràcies a Déu— un gol; a la primera part ja li havien anul·lat un altre. La cosa tenia mala ganya!

Després d’estar vint minuts menjant-nos les ungles a la freda graderia descoberta, un dels nostres defenses més aventurers, ha comès un penal; d’aquest que se solen adjectivar d’innecessari…

Ja tenim el dos a un i el corc de la por que burinava el subconscient dels assistents. Les bubotes, les mateixes de sempre, han començat la desfilada de models amb llençols nous de trinca. Just, cinc minuts del primer, arriba el segon gol.

Mecagondeu!  Ja tenim el partit empatat i, els visitants empoderats i disposats a donar-nos un bon disgust.

Tanta sort que l’efecte sedant del cloroform s’ha esvaït i l’Escolar, ferit al més profund del seu orgull, ha tirat de testicles. La sortida d’en Joan Sard, quan més complicat semblava tot, ha encès un llum enmig de la tempesta. La seva batuta futbolística ha donat sentit, profunditat i vida al joc dels verds-i-blancs.

Morales, qui havia de ser sinó —al minut setanta-tres—, després d’una gran jugada individual ha ficat la bolla per l’obscuritat de l’escaire de la porteria salinera. Uf… quin descans!

Un crit alliberador ha trencat la nit. Una ditada de mel que ens ha permès alenar; els dallonses, a la fi, han baixat al seu lloc acostumat. De la por al control absolut en pocs minuts.

La reacció en cadena i la millora del joc ha continuat a tota velocitat. Al minut vuitanta, un sibil·lí Barroso ha marcat el quart de la nit i el de la definitiva tranquil·litat. Però, per si el cas —mai és de més—, d’altra volta un magistral i exultant Alejandro Barroso, ha marcat, al minut vuitanta-cinc, l’últim del vespre. Partit dat i beneit amb solvència i gols!

Resum:

El camí cap a la glòria no és recta, té corbes, tempestes i moments de foscor. Però, després d’uns quants partits en certes reserves, aquest bon resultat és una injecció de moral i autoestima per tot el conjunt. Crec que hem tornat a trobar el camí del bon joc i el de la resiliència competitiva que ha marcat el decurs d’aquesta excel·lent temporada. La treballada i justa victòria d’avui ens torna a situar líders provisionals de la classificació. Això sí, l’Artà amb un partit menys (Bunyola-Artà) ens amenaça —amb el bon sentit de la paraula— “d’okupar” la nostra plaça de privilegi. Sembla, així com està avui la classificació i a l’espera de pretèrits esdeveniments, que l’ascens i play-off és cosa de quatre: nosaltres, l’Artà, Bunyola i el Sencelles.

Pròxima jornada:

Aquest dissabte jugarem un partit d’aquests que estan marcats amb vermell al calendari; una veritable final i l’equip n’és conscient. El Joventut Bunyola A, quart classificat —amb un partit menys— i un dels aspirants al títol serà el graó a pujar.  Cal recordar —no és fútil— que els bunyolins ens guanyaren zero a dos dins casa nostra i això imposa cert respecte. Es podia donar la casualitat —segons els resultats— que els quatre primers quedin empatats a cinquanta-set punts i, que els gols a favor o en contra —petits detalls—, marquin l’ordre de la classificació d’aquests quatre implicats.

Al·lots, heu demostrat tenir caràcter, talent i capacitat de reacció de sobra. Ara més que mai, depèn de vosaltres. Sort i encerts!

Visca l’Escolar victoriós. Sempre!

Biel Torres

Fotos Marlo Films