CE Artà 0 – CE Escolar 0

Crònica d’un empat… amb permís de l’aviació civil

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Avui no escric una crònica. Escric un informe meteorològic: cel ennuvolat, fora vent pel Llevant i trànsit constant d’objectes esfèrics a gran altitud. Agafeu aire, o una til·la. O, directament, unes herbes seques dobles.

Previ (mode sinceritat activat):

Hi ha dies que voldria escriure una oda al futbol ofensiu, al toc sublim, a la fantasia desbordant. Parlar de triangulacions, d’atreviment, de caràcter competitiu, però…

I després hi ha dies com avui, en què toca redactar l’acta notarial de les Olimpíades Comarcals de la Pilotada. Dies com aquest, en què t’has de demanar si la pilota té por a la gespa.

Contra el Montaura —dins ca seva— ja vàrem practicar aquest esport alternatiu que combina futbol i llançament de pes. Avui hem decidit perfeccionar-lo. La graderia de Ses Pesqueres que de beneita no en té ni un pèl avui ha decidit fer teràpia col·lectiva. Plena a vessar d’artanencs i gabellins ho ha resumit amb elegància mallorquina:

“Això és un insult al futbol!”

I no ho deia un espectador, no. Ho deien tots; com una coral polifònica ben avinguda.

I aquestes coses saben greu perquè som (virtualment) líders —virtuals com el joc que practiquem—. Virtual com el joc associatiu que prometíem a principi de temporada. I, així i tot, renunciem des del minut zero a jugar a futbol. Zero; ni prova pilot! Liderem la classificació, sí. Però avui hem liderat el rànquing de pilotes enviades a l’estratosfera.

Si sumem punts a cops de canó mancat de mira telescòpica, imagineu què podríem fer si, per ventura, provéssim això tan revolucionari que en diuen combinar? I no ho dic amb ironia —bé, una mica sí—, però la pregunta crec que és legítima.

I que ningú tregui l’excusa tan gastada del “derbi complicat”. No, contra el Montaura no era cap derbi i també jugarem “a veure qui l’enviava més lluny”. Si això és estratègia, que qualcú em passi el manual. Perquè jo, a l’escola d’entrenadors, em vaig perdre la llissó on diu que la pilota ha de viure més temps a l’estratosfera que a la gespa.

Els derbis es juguen amb ànima i amb cap. Això d’avui ha estat una competició de qui la penja més enfora. Si hi hagués hagut un radar, encara estaríem pagant multes a AENA.

Dels darrers 12 punts disputats, n’hem fet 5. Sí, clar. I jo som el nou míster del Barça!

Alineació:

• Alexis (2) Ha sigut el qui ha tingut la millor ocasió de gol.

• Sureda (2), Pau (1), Franco (0) i Garcia (1)

• Sard (2) i Salazar (1)

• Ruedas (1), Morales (2) i Lluís Maya (1)

• Mario (1) – Davanter centre en règim d’aïllament rural.

Canvis:

• 46’: Lluís Maya (lesionat) per Sansó (1)

• 67’: Ruedas per Juanlu (-)

• 80’: Salazar per Javi Maya (-)

• 86’: Sureda (lesionat) per Juampi (-)

Lesions físiques. I una lesió col·lectiva al concepte de “sortir jugant”.

Targetes:

• Javier Garcia: groga.

• Lluís Torreblanca: vermella.

• Franco: vermella. I aquí el moment estel·lar de l’horabaixa: partit acabat, i un jugador nostre corrent quaranta metres com un neró per anar a protestar a l’àrbitre. Quaranta metres, collons, es diu aviat! Durant el partit no record haver vist una cursa tan decidida. Si hagués corregut així durant el partit potser haguera arribat abans a qualque pilota, d’aquestes… dividida.

Surrealista. I del tot innecessari.

El partit:

Primera part:

Pilotades a betzef.

Segona part:

Pilotades Prèmium, edició especial.

Cap dels dos equips ha volgut arriscar. O potser ningú sabia com fer-ho.

El resultat és un empat que no fa mal a ningú… excepte als ulls de qui estimem el futbol.

Resum:

Empat a zero. Intensitat n’hi ha hagut. Però futbol, aquell que es juga amb la pilota a terra i el cap aixecat, gens ni mica.

Ha estat el I Festival Folklòric de la Pilotada del Llevant. Amb aforament complet i zero ovacions.

I ara la pregunta incòmoda:

Algú em pot explicar per què Jaume Fava —jugador polifacètic, gabellí de tota la vida, un davanter centre de referència, d’aquests que saben on és la porteria i no la confonen amb l’horitzó— juga amb l’Artà i no amb l’Escolar?

Pròxima jornada:

Escolar – Alqueria. Això serà si el camp està arreglat i la pilota decideix signar un contracte d’agermanament amb la gespa.

Aferreu-vos que venen corbes. I espero que també venguin passades rases, dues parets i qualque xut entre els tres pals no estaria de més.

Visca l’Escolar victoriós! (Però, si pot ser, victoriós jugant a futbol, oi?).

Biel Torres