Escolar 1 – Ferriolense B 

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

El Figueral avui ha sigut un temple encès. La gespa plastificada respira, vibra i tremola sota les botes dels nostres jugadors. La temporada 25/26 s’obre ara mateix. I no és una estrena qualsevol: és una ferma declaració d’intencions. L’afició i l’equip caminen junts, amb la mirada fixa en un somni: l’ascens.

Abans que la pilota comenci a rodar, el temps se suspèn per honorar un home que encarna l’essència del club: Guillem Danús i Ferrer. Els aplaudiments esclaten i no s’acaben mai. Un clam sincer i aclaparador que retrunyi a cada racó des Figueral. Guillem, humil i fidel, ha sigut una de les ànimes callades de l’Escolar. Avui aquest homu, aquest jugador, aquest entrenador i aquest directiu ha rebut el reconeixement que només els grans mereixen. Un agraïment etern d’un poble que el coneix i l’admira.

Aquest gest per part del club ha sigut més que un homenatge: ha sigut un compromís. Pagar els deutes amb els qui han construït el camí és l’única manera de no perdre’l mai. L’Escolar no oblida, ni oblidarà els seus!

Les grades bateguen. Més de dues-centes ànimes vibren a l’uníson. No hi ha espectadors, hi ha soldats invisibles. Cada crit és un colp de timbal, cada aplaudiment és una onada que empeny els jugadors. L’afició s’ha encès. El nou projecte il·lusiona, i avui es nota: el Figueral és ple d’esperança. Si avui ja costa cabre-hi, quan vingui l’Artà potser caldrà aixecar graderies supletòries.

L’alineació:

Carles Torreblanca i el seu germà Lluís disposen un 1-4-2-3-1 que és muralla i espasa alhora:

Alexis (2), segur sota pals, el mur que guarda el temple. Sureda (4, MVP del partit), el punyal que desferma la banda dreta. Javi Garcia (2), l’espasa esmolada que talla el silenci de la banda esquerra. Pau Rodríguez (3) i Lucas Fernández (2), les inexpugnables torres de pedra que sostenen el castell. Nico Salazar (1), equilibri i sacrifici. Javi Maya, l’home que roba i reparteix joc en silenci; el cor de ferro de l’equip. Juanlu Flaquer (1) jugant a cama canviada, el ganivet de la dreta. Xisco Sansó (3), desequilibri, màgia, espurna i audàcia. Xavi Morales (3), el motor inesgotable i el pont entre línies. Mario Navarro (2), l’atacant, el gladiador que lluita fins i tot les pilotes impossibles.

I des de la banqueta, no cal dir-ho, els reforços que han canviat el rumb de la batalla: els reforços: Sard (2), equalitzador i el rei del joc aeri. Ruedas (2),  la velocitat divina feta persona. Martín Fernández (2), l’heroi del gol. Miquel lliteres (—) i Juampi (—), massa poc tempos per demostrar el seu futbol.

Els no convocats, lluny de sentir-se absents al duel, han fet de guardians a la taquilla.  Han venut paperetes per la rifa i han donat la benvinguda als aficionats. Perquè a l’Escolar, tots juguen, sí!: uns amb les botes, altres amb somriures i mans esteses.

La primera part ha sigut un setge continu que no ha obtingut recompensa.

El Ferriolense B, un dels gallets del grup, s’ha desplegat amb ordre quasi militar i una resistència fèrria —mai millor dit—. Però l’Escolar, amb coratge i determinació ha pres la iniciativa.

            Maya ha robat pilotes i ha distribuït amb autoritat. Sansó ha encès la graderia amb els seus desequilibris. Morales, incansable, ha sigut aquella ombra que sempre hi és. Navarro, incisiu, ha encalçat cada pilota com si fos l’última.

Les bandes, amb Sureda i García, s’han tornat fletxes que han trepanat el camp. Les ocasions són calamarsa que apedreguen sense fer mal. Han arribat, una rere l’altra amb quantitats industrials, però el porter visitant —autèntic gegant— sembla haver tancat les portes de l’infern i ha aturat l’impossible. El descans arriba amb un 0-0 que no reflecteix la realitat. L’Escolar mereix, sense dubtes, molt més.

Torreblanca conscient de les debilitats de l’equip mou fitxa: entren Sard i Ruedas, i l’equip creix i canvia de cara. Molt bona cara, la fe és immortal!

Segona part:

Sard domina el joc aeri, posa ordre i recondueix el joc de l’equip. Ruedas encén la velocitat, aporta desequilibri i ruptura per la dreta. Fa la guitza als defensors visitants.

El setge verd-i-blanc es torna impossible de contenir. Alexis, gairebé espectador, treu dues mans d’or en una mateixa jugada: poques intervencions, però decisives.  L’Escolar insisteix i empaita al Ferriolense.

Quan sembla que l’empat ens conhorta i és el destí final, arriba la gesta. Minut 75: centrada precisa per banda dreta, bot majestuós de Martin i cop de cap immortal. La pilota entra i topa amb la xarxa que l’embolcalla. El Figueral esclata com un volcà, és un crit contingut de tota la parròquia, l’explosió d’una afició que creu amb el seu equip. No és només un gol: és la recompensa a la suor, a la creença i a la perseverança de tot el conjunt.

No puc ni dec oblidar el paper gris de l’àrbitre. Dos penals evidents no xiulats, faltes constants ignorades. La seva parcialitat ha sigut patètica, la seva feina dolenta de cap a peus. Però aquestes badomeries no ha frenat la força i la disciplina d’un equip disposat a guanyar contra tot i contra tots.

El partit s’ha acabat. El Figueral és un cor immens que aplaudeix els jugadors. L’Escolar ha guanyat molt més que tres punts: ha guanyat confiança, ha guanyat orgull, ha guanyat fe. Cada passada, cada entrada, cada crit, és una proclama que ressona dins l’horitzó calitjós:

Enguany sí! Enguany l’Escolar lluitarà per la glòria!

L’Associació de Veterans de l’Escolar: honor i llegat.

Per aquesta edició l’Associació de Veterans de l’Escolar ha decidit posar-hi un plus de motivació pels jugadors. Això afegeix mística al projecte:

• Trofeus als jugadors més regulars (les puntuacions de l’alineació així ho reflecteixen).
• Trofeu al màxim golejador.
• Trofeu a l’esportivitat. Pel qui entén que competir també és respectar.

Aquesta acció és molt més que repartir guardons. És unir el passat, el present i el futur de l’entitat gabellina. És recordar i surrejar que vestir la camiseta verd-i-blanca és un honor que traspassa generacions.

El pròxim capítol serà a Lloseta, plaça dura i rival incert. Però després de la victòria d’avui, el missatge és clar, concís, meridià: l’Escolar té ànima, té orgull i té una afició que estima al darrere. Quan hi ha compromís i quan s’hi posa el cor, cap muntanya és massa alta per ser conquerida.

Visca l’Escolar! Visca els jugadors verds-i-blancs! Visca el futbol de veritat, el que es juga amb els dallonses i es viu com una crònica de gestes!

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres