Febrer 2026. Primera prova del Campionat d’Espanya de motocròs 85 cc a Mèrida. Quaranta motos a la tanca de sortida. Primera màniga: Alberto ocupa els llocs davanters. Una caiguda el relega a la dotzena posició. Recupera i acaba sisè. Segona mànega: Domini de principi a fi. Obté la primera posició destacat. Classificació final: tercer. Ja sap com guanyar!
Alberto Rodríguez (Capdepera, 2012) el mes de maig complirà catorze anys, fa segon d’ESO a l’IES Capdepera i te molt clar el que li agrada. Des de la humilitat ens mostra els seus trofeus, que no són pocs. Te allò que es diu “el cap molt ben moblat” i sap que tard o d’hora li arribarà el seu moment. Te clar que els estudis passen per davant l’afició i cada dia s’esforça per aconseguir dominar la moto. Un jove tranquil però que es transforma quan s’enfunda el casc. El 115 és més que el seu dorsal… És la primera entrevista que li han fet mai…i sembla que ho ha fet tota la vida.
Cap Vermell: El teu pare m’ha dit que has guanyat diversos campionats, ets campió de les Balears, d’Espanya…
Alberto Rodríguez: No, d’Espanya, a Espanya, aquesta primera carrera del 2026 vaig quedar tercer. Perquè la primera mànega vaig caure, em vaig quedar el 12 i vaig haver de remuntar fins a sisè altre cop. I a la segona la vaig poder guanyar i sí, em va fer un tercer.
CV – I tu, en quina categoria competeixes?
AR -En 85 centímetres cúbics, que és del Campionat d’Espanya, la segona categoria més petita que hi ha, perquè n’hi ha 65 i ja 50 no n’hi ha. I ens separen en dos grups, els grans i els petits, i estic amb els petits de totes les categories. Els petits són fins a 14.
Jo aquest any en complesc els 14 i ja és el meu darrer any de 85 per al Campionat d’Espanya. Si fes el Campionat de Catalunya seria fins als quinze anys.
CV -I què és el que t’agrada més de la competició? No t’agrada més entrenar-te?
AR -No, m’agrada la competició quan em surten bones curses i qued al top 3, o de vegades no, però si corr bé, no caic, tinc lluites amb companys, i això és el que més m’agrada. I si obtinc algun podi, doncs molt millor.
Normalment, sempre heu de coincidir els mateixos pilots a les curses, no? I heu de ser amics, encara que després competiu, sou amics, companys… I a l’hora de la cursa, tu com afrontes la cursa? Quan veus el circuit, mires on pots avançar, on et va millor, on has d’accelerar…
Sí, és clar, és segons com estigui el circuit, perquè aquí la major part de les vegades entrenem amb el circuit trencat. I per exemple, al Campionat d’Espanya, el circuit es trenca molt per tots els pilots que som.
Què vol dir es trenca?
Que surten molts clots, moltes roderes, als salts surten clots també que et poden descol·locar i pots caure. I llavors depèn, si la teva part ràpida, la de l’altre pilot que va davant teu, si tu vas molt lluny i t’hi acostes, jo el que intent fer és estrènyer a l’altra part, i en aquesta part que jo la faig molt millor, en anar amb ell l’intent avançar. I jo ho faig així sempre.
Ens han dit que ets un especialista en salts… Els bots de les motos de cross són espectaculars…
Sí, sempre. M’ha agradat molt saltar. Mai no li he tingut por, no sé per què, però sempre a tots els salts que he vist, si li tinc confiança, hi vaig a les totes, tant si hi fang o estigui sec el circuit, sempre.
Quin és el truc de saltar en moto?
Ui, idò no ho sé, perquè tothom m’ho demana, però és que jo ho faig com a automàtic. Si és un salt nou, les primeres voltes que vaig al circuit intent provar de donar-li curt, que és no arribar sencer. Ho fas una mica curt, traient gas a la rampa, i ja les següents voltes, quan ho domines, ja li aguantes el gas fins que s’acaba la rampa, i si veus que arribes, som-hi!. Bé, jo ho faig així.
Però, allò més important suposam que és la caiguda, i amb la roda del darrere, no?
No, homes, si vas curt, és segons com sia el salt. El meu pare sempre m’ha ensenyat que he de caure primer amb la roda del davant. És clar, perquè si no, si caus amb la roda del darrere, després l’impacte amb la davantera pots punxar la moto. I jo sempre intent anar amb la del davant si no són salts molt grans.
A veure, nosaltres no tenim ni idea d’això, és a dir, que ens has d’ensenyar i disculpes diem alguna ximpleria… I correu amb les rodes una mica buides o és diferent que a la pista coberta (indoor) i altres disciplines?
Depèn, perquè jo sempre corr amb la roda davantera, jo sempre li pos mousse dins, que és com una càmera de goma a l’interior de la roda. I si pegues curt o passa alguna cosa no punxaràs. La roda davantera sempre és mousse. I enrere sempre càmera, una mica forta perquè és la que roda que dona potència. I davant sempre un poc buida perquè tinc por de punxar, perquè ja m’ha passat en diverses carreres.
I el teu pare, diguem-ne, és tu, a més d’un mecànic, és l’entrenador.
Sí, jo mai he anat amb cap entrenador, sí que n’he provat amb diversos, però des dels sis anys sempre m’ha dit tot el que toca fer.
I com funcioneu? Ets tu qui li dius com t’ha de preparar la moto o ell ho veu i t’ho diu?
No, això de preparar la moto ell ho fa perquè ell abans d’això es veu vídeos de circuit i ell sap si la moto ha d’anar amb rodes de pala, que són rodes més fines i amb els tacs més corbats, o rodes normals que són tacs rectes com tots. I això de la moto sempre s’encarrega ell. Després dels entrenaments també s’encarrega ell, perquè em diu si he de fer mànigues molt llargues o mànigues curtes, per exemple explosives, que són per a nosaltres mànegues de 15 minuts, a crono, que és marcant el teu millor temps cada volta, o intentar-ho, i sempre se n’encarrega ell.
Ell és el que et diu ara així, ara d’una altra manera?
Sempre.
I és bon mecànic?
Sí, fotre, molt.
I què és el més important de la moto? Els pneumàtics? El motor?, els amortidors?
El motor es nota molt al campionat d’Espanya perquè hi ha gent amb molts diners i van a altres mecànics que li preparin la moto. I per exemple, la sortida, que sortim tots en fila i quan cau la tanca sortim tots per al primer revolt, aquí es nota qui té motor o no. Molt.
I tu, ets dels primers?
Jo sí, jo sempre surt al davant. Però també és per la reacció que tenguis. Així i tot ara han pujat dos nens que són de primer any i li han preparat els motors que flipes, i sempre en surten els primers dos.
També les suspensions, perquè si no van al teu gust, no, no serveix de res, perquè t’has de sentir còmode. Perquè a mi m’agrada més com si fos un sofà, les suspensions amb el rebot tancat. I després hi ha gent que li agrada amb el rebot obert, que vagi tot el temps rebotant la moto a cada sotrac. I això és segons el gust.
I la moto s’adapta a la teva estatura o t’adaptes a qualsevol moto?
No, això t’has d’adaptar a les motos, perquè sí que hi ha xassís grans per a fins a 85, que és on soc jo. Crec que només és fins a aquesta categoria que hi ha, però tu t’has d’adaptar. Això sí, tu ho pots fer és posar manillar més gran, el xassís i els punters grans. Però si ja et va petita la moto, a mi ja em va anant petita, però com que m’estic jugant el Campionat d’Espanya, que el puc guanyar, doncs intentarem quedar-nos a la categoria.
Tu creus que podràs guanyar el campionat?
Sí, jo crec que sí. Perquè estem treballant de valent, però m’ha dit el meu pare que si la moto es trenca i no acab les mànigues, doncs canviem ja a 125 i ja està, i ja per a l’any que ve comencem de nou. I que és ara mateix a la moto arrib amb els dos peus a terra amb el manillar gran. I sense pressió, jo crec que sí que ho puc guanyar.
Quantes curses has de fer ara?
Ara del Campionat d’Espanya me’n queden 4. Que me’n queden 4 perquè ja n’hem fet una a Mèrida. I ara estem indecisos perquè aniríem a l’Europeu, però ens ha passat la cursa i no hi hem pogut anar. I ara en queden 2 més per a la semifinal, però no sabem si anirem al Campionat d’Espanya de grans (categories superiors) per entrenar una mica, perquè ja l’any que ve hi aniré, o a l’Europeu que és a Portugal i Eslovènia. I les semifinals a Bulgària. I diu el meu pare que aquí és molt, molt camí fins a Bulgària i no sabem què farem.
Però el campionat d’Espanya sí que anireu a totes les proves.
Sí, el campionat d’Espanya ho fem sencer. Perquè és a la península i sí que són algunes 8 hores, per exemple 10 hores fins a Lugo.
Perquè com hi aneu? Agafeu vaixell, furgoneta i…?
Sempre agafem un vaixell amb la furgoneta i el remolc i la moto dins la furgoneta. Hi anem dos dies abans per no anar amb presses per si es trenca alguna cosa. O de vegades per a l’institut, jo me’n vaig dijous a la tarda amb la meva mare, o divendres a la tarda, perquè ella no perdi la feina i jo l’institut, perquè és important i el meu pare no vol que perdi classes ni jo tampoc.
I a l’institut et deixen perdre algun dia?
Sí, em deixen perdre’l si vaig bé amb les notes. Si aprov o sols suspenc una, no passa res.
Però ens han dit que vas sobrat…
No, sobrat no. Vaig bé.
No, no…(rialles)
Vaig bé perquè trec bones notes, però sí que n’hi ha algunes que se’m compliquen. Sí.
Què és el que et va pitjor?
Matemàtiques. No m’estan anant bé les àlgebres.
Ara ets a segon d’ESO.
Sí. I les matemàtiques em costen. És el que porto pitjor. Després, totes les altres les porto bé.
I ens ha dit que entrenes quatre vegades a la setmana.
Sí, de moto, sí. I després altres dies anem combinant, sempre són 4 dies de moto i l’altre de calistènia. I els diumenges a la tarda acostumo a anar a fer rutes amb amics amb la bici.
I calistènia on ho fas?
Ho faig a Canyamel.
Tens un preparador?
Sí, ell ja té com una escola muntada i jo hi vaig, ell em diu el que he de fer, ho faig i ja està.
I què és el que t’agrada més de tot, de tot de les motos?
A mi m’agraden les competicions, a mi m’agrada guanyar, és el que més m’agrada del món.
Pujar al podi...
Sí.
Quin és el trofeu del que estàs més orgullós de tots els que tens?
Aquest que és el de Mèrida, que vaig guanyar la darrera carrera. O aquest que va ser a 65 cc, on hi ha moltes marques de motocròs que correm i als de Yamaha ens separen, i el que queda primer de totes les Yamahas li donen un trofeu, i aquest també (ens mostra uns quants)
I tu vas amb Yamaha?
No, abans a 65 cc, ara vaig amb KTM. I aquest (segueix mostrant trofeus) ha estat el del 2025, que sóc el campió de Catalunya el 2025. I en tinc més per casa, però aquests són els que més m’agraden.
I tu t’has plantejat, diguem-ne, dins de 2, de 4 anys, o vas partit a partit, cursa a cursa?
És que amb motocròs és molt difícil guanyar diners perquè has d’arribar al mundial i això és difícil perquè hi ha molts pilots de motocròs. Però jo estudiaré per treure’m el batxillerat i el meu pare vol que sigui bomber. Bomber, perquè diu que es paga bé i és una bona feina.
Bomber has de treballar un dia i lliurar-ne dos.
Sí, i això el meu pare em diu això perquè així després també si vull puc fer motocròs o altres hobbies que tingui.
I combinar el motocròs amb una altra disciplina de motociclisme?
No, jo només faig el motocròs.
I per exemple. l’enduro o el trial, t’agrada?
No, a mi l’enduro no m’ha agradat mai. No ho he provat mai tampoc, però només m’agrada el motocròs. De la disciplina de motociclisme, el motocròs és el que m’agrada més.
Bé, esperam que ens tinguis informats dels resultats…
Sí, a final d’abril tenim una altra cursa, la segona. A principis de maig he d’anar a una altra del Campionat d’Espanya.
Moltes gràcies i Procura no caure’t.
No, no, no.
Perquè això fa mal, no?
Sí, joder.
Ens han dit que també vas tenir una lesió…
Sí, a Andalusia, en una cursa, vaig caure en un salt i me’n vaig anar de boca …va ser molt dolorós.
I a l’institut et segueixen, et demanen com han anat les curses?
Sí, em pregunten i jo els dic doncs tercer o el que sia i ja està…
Heu assistit a la gala de l’esport gabellí?
No, mai no m’han convidat. Sempre vaig a la gala de premis de motociclisme que fan de les Balears, però aquí mai.
Això canviarà. Ja veuràs! Sort i Moltes gràcies!!!
Abans de parlar amb el fill, també parlàrem amb el pare…Un home assenyat, mecànic, que toca de peus a terra i apassionat per als motors. De la conversa destacar:
N’Alberto va començar a muntar amb moto amb cinc anys i mig. I amb sis anys a competir. El seu primer i segon any va fer campió de la categoria 50 cc. Amb sis anyets era campió de Balears. Amb set també. Pugem a la categoria 65 cc, amb set i mig, vuit. També va començar a Catalunya. Vam anar a aprovar l’Europeu de la Copa Yamaha. És subcampió d’Espanya de la Copa Yamaha, campió d’Espanya de la Copa Yamaha, campió de les Balears de 65. No vam guanyar el campionat d’Andalusia perquè es va trencar la cama, va tenir una lesió greu, aquí es va truncar una mica la carrera esportiva, amb deu anyets. Després, vam pujar a la categoria 85 cc, va guanyar el campionat de les Balears una altra vegada, amb 11, amb dotze anys va ser campió de Catalunya. I ara que té tretze anys, està competint al campionat d’Espanya, i està entre els tres primers guanyant mànigues, que això és important, perquè això és la velocitat del nin… Això és moto. I motocròs és a terra, fan circuits i salts i totes aquestes coses.
La seva millor qualitat són els salts. A escala nacional, el coneixen per com encara els salts. Sí, salta molt bé. A l’aire és molt bo. A mi m’agrada molt, potser és perquè soc el seu pare, no?
Ell ho sacrifica tot pel motocròs, per l’esport. Ell cada dia s’entrena, no sols de moto, cada setmana entrenem tres o quatre, però quan no te moto va a cal·listènia, aquí a la Torre de Canyamel, fa mountain bike, és a dir, sempre està entrenant. I quan no està entrenant, està estudiant, perquè els estudis també ho prioritza molt ell. Ell vol que els estudis li vagin bé.
I on entrenau, normalment?
Tenim un club, el 100 Emocions, que ens ajuden força. Estem ficats en aquest club des de fa molts anys i ens posen les pistes a la nostra disposició per poder entrenar, que són a Inca, Felanitx, Santa Margalida. I ja està, aquí a Mallorca, per a nosaltres ja n’hi ha prou. Ens cauen una mica lluny, però va bé.
Tu com veus el futur? És a dir, ja és entrar dins un equip professional?
No ens plantegem el futur encara perquè és que l’al·lot és jove. Molt jove. Pensar en un equip, no ho sé, potser és pensar massa en gran i pensar els pares per sobre dels nens, no? O sigui, per què un nin ha de pensar en un equip?
I no heu parlat amb l’Ajuntament?
No sabem amb qui… Amb la regidora d’esports… No sé qui és… Aquesta entrevista és perquè ens va posar en contacte una amiga en comú…
A nosaltres sí que ens ajuda Andreani, MHS, que són empreses de components de motos que hi ha a Catalunya, que ens ajuden en tot allò que poden amb el tema de les suspensions, que portem Allin.
Quin és el vostre plantejament, com a família?
Nosaltres ens ho vam agafar com un hobby. A mi m’encanta el motocròs. Som una família de quatre germans, jo tinc quatre germans i el meu pare no podia donar-nos tot a tot, així que jo no ho vaig poder practicar de jove, de gran ja sí que ho vaig practicar i a mi m’encanta, jo estic enamorat d’aquest esport, però… Ell, fotre, nosaltres ho vam gaudir molt. Tampoc volíem pensar que ho faria tan bé… és cert que quan et poses en mode competició, com dic jo, et poses seriós, o sigui, si entrenaràs han de sortir uns entrenaments específics, cal esforçar-se molt. Però jo no m’esperava que el meu fill guanyaria curses de campionat d’Espanya.
Aquí ho deixam amb el pare…moltes gràcies!
