Hebdomadari Poètic Vermellenc (22)
La mort Si alguna vez muero quiero azaleas encima de mí quiero una ausencia de cruces azaleas encima de mí. Pedro Casariego Córdoba I Avui ha fet cinc anys que et vas morir: avui, també, t’hem visitat la tomba, –amb la innocència del plany per disculpa–, a la part nova d’aquest cementiri provincià, i ple […]
Hebdomadari Poètic Vermellenc (21)
Che Guevara Contra tu s’alça la prudència dels intel·ligents i l’ardidesa dels babaus La indecisió dels complicats i el primarisme D’aquells que confonen revolució amb revenja De pòster en pòster la teva imatge plana sobre la societat de consum Com el Crist ensangonat plana sobre l’alienació ordenada de les esglésies Però així i tot […]
Hebdomadari Poètic Vermellenc (20)
Cala Ratjada [sic] sense cap record (Poema per habitar la casa nova) (Aquesta brega sorda entre tu i jo que romanen intactes fins al darrer és d’aquelles caixal corcat fins a la força estotjada encara més enllà d’aquesta brega sorda entre tu i jo) A la casa recobrada història del temps hi ha una pistola […]
Hebdomadari Poètic Vermellenc (19)
Un quasi «Januscript» Com Janus, de vegades mostra el meu poema La doble cara de la seva autora: Una meitat de la cara és lírica, L’altra, però, és gairebé satírica. Dues ànimes viuen, ai, en mi de lloguer – Dues ànimes amb desigs oposats. Sigui el que sigui el que li passi pel cap al […]
Hebdomadari Poètic Vermellenc (17)
Passar comptes, cada nit, amb un mateix. Passar comptes amb tres unces de persona que tresquen pel dia a dia. Heus ací un bell exercici del tot abassegador. Avui, aquella conversa, fingiments plens de modèstia, mentides sense malícia, «et veig bé», «jo igual et dic»; vagueries innocents, «fa bon temps», «sí, preciós»; tot un tractat […]
Hebdomadari Poètic Vermellenc (16)
Aquesta estranya flor El cavaller somreia a dos dits d’aigua sota els joncs, vora les herbes grises de la riba, sota les ombres d’un cel verd i ondulant. Va aparèixer una tarda amb un silenci d’algues o cabells movent-se, com un misteri sense enigma, sense boca ni ulls per la tristesa; també sense paraules que […]
Hebdomadari Poètic Vermellenc (14)
Ya nada queda: sombra sin brillo, fulgor opaco de lo que fue belleza y, sin fuerza, una lágrima sola que resbala y gotea por el ruín maquillaje, por la burda careta que la envuelve y la empuja, que la toma y la lleva, apariencia sin rostro, por el campo más árido de la vida ya […]
Hebdomadari Poètic Vermellenc
Sota la protecció del planeta vermell Mart, cada dimarts un poema a l’Agenda de Cap Vermell.
Hebdomadari Poètic Vermellenc (12)
Esperança Em trobo extremadament sol. Però el meu cor es troba en perfecte repòs: buit d’amor i d’odi, de joia i de dolor, de colors i de sons. Deu ser que em faig vell. És que els meus cabells no són ben blancs i les meves mans tremoloses? El mateix deu passar amb els cabells […]
Hebdomadari poètic vermellenc (10)
Occident A Else Lasker-Schüler amb respecte 1 Lluna com un mort Que surt d’un avenc blau I les flors cauen A grapats en senderes de roca. Platejat, un malalt plora Vora la llacuna capvespral, En negra barca, Vers l’altra riba s’han mort uns amants. O bé a través del bosc De color de jacint Sonen […]
Hebdomadari Poètic Vermellenc (09)
Caos No em demanis que hi torni El blanc és massa dolorós Millor oblidar-lo va dir el riu adormit a la terra desperta Quan van estendre els cables per primera vegada damunt del camp a poc a poc l’aire es posà sobre els estanys El mirall blau es va il·luminar I algú va tenir por […]
Hebdomadari Poètic Vermellenc (08)
Últimes reflexions de Paul Celan moments abans de llançar-se al Sena Camino sobre el pont i em confonc entre la multitud plàstica i gelada. Encara puc aventurar el color d’aigua calma d’un riu on, valent, saltaré per sentir-me més viu. Duc el camí de ser l’única persona que solament s’entén amb ella mateixa, quan, de […]