Hebdomadari Poètic Vermellenc (14)

Ya nada queda: sombra sin brillo, fulgor opaco de lo que fue belleza y, sin fuerza, una lágrima sola que resbala y gotea por el ruín maquillaje, por la burda careta que la envuelve y la empuja, que la toma y la lleva, apariencia sin rostro, por el campo más árido de la vida ya […]

Hebdomadari Poètic Vermellenc (12)

Esperança Em trobo extremadament sol. Però el meu cor es troba en perfecte repòs: buit d’amor i d’odi, de joia i de dolor, de colors i de sons. Deu ser que em faig vell. És que els meus cabells no són ben blancs i les meves mans tremoloses? El mateix deu passar amb els cabells […]

Hebdomadari poètic vermellenc (10)

Occident A Else Lasker-Schüler amb respecte 1 Lluna com un mort Que surt d’un avenc blau I les flors cauen A grapats en senderes de roca. Platejat, un malalt plora Vora la llacuna capvespral, En negra barca, Vers l’altra riba s’han mort uns amants. O bé a través del bosc De color de jacint Sonen […]

Hebdomadari Poètic Vermellenc (09)

Caos No em demanis que hi torni El blanc és massa dolorós Millor oblidar-lo va dir el riu adormit a la terra desperta Quan van estendre els cables per primera vegada damunt del camp a poc a poc l’aire es posà sobre els estanys El mirall blau es va il·luminar I algú va tenir por […]

Hebdomadari Poètic Vermellenc (08)

Últimes reflexions de Paul Celan moments abans de llançar-se al Sena Camino sobre el pont i em confonc entre la multitud plàstica i gelada. Encara puc aventurar el color d’aigua calma d’un riu on, valent, saltaré per sentir-me més viu. Duc el camí de ser l’única persona que solament s’entén amb ella mateixa, quan, de […]

Hebdomadari Poètic Vermellenc (06)

Lla de lla dels anys tothom troba moments planers… Aleshores, quan a tu t’esdevingui una cosa semblant tresca amb els garfis en el pou de la memòria, agita les aigües pregones del llac col·lectiu o del riu biogràfic. Mira la pròpia ventura, tot l’esdevingut… i reneix. L’existència para paranys i necessitem cercles per a no […]

Hebdomadari Poètic Vermellenc (05)

Els antípodes El viatger dels anys infinits mira l’horitzó, menut i alegre, discret i magnífic ballador, ha visitat els indrets més ocults del planeta i els recorda amb la seva prodigiosa memòria. Sols ixents a Hawaï, acampades al Kalahari, temples de Samarkanda, icebergs de Patagònia, guerrers de Xi’an, pagodes derruïdes al Vietnam, robatoris a Johannesburg, […]

Hebdomadari Poètic Vermellenc (04)

No et quedis al meu costat sinó al meu costat No et vull perdre però et vull perdre, vull sentir i veure com te’n vas, obrir i tancar la porta, et vull a tu i no a tu, tu i tu no, vull i no vull, vull veure els teus ulls en blanc i veure’t […]

Hebdomadari Poètic Vermellenc (03)

Mirau-ho: això és tot el que queda Mirau-ho: això és tot el que queda del meu cos, i penso massa vegades si ho val la pena. Mirau-ho: Aquestes rugues dibuixen el record de nits de vetlla i borratxera, dins un monòleg inacabable de moixos negres. No foren més que fugues inútils, alens de somni musti: […]

Hebdomadari Poètic Vermellenc (02)

democràcia esclar que el problema no és el sistema democràtic, són les parts vives que constitueixen el sistema democràtic. la propera persona que trobis al carrer, multiplica-la a ell o a ella per 3 o 4 o 40 milions i immediatament sabràs perquè tot és tan poc funcional per a la majoria de nosaltres. tant […]

Hebdomadari Poètic Vermellenc (01)

A bon temps m’ha arribat aquest suau gregal que fa nus la meva excitació. Natural com l’arbre a punt de donar el fruit de l’esperança; Sensual com l’agulla de la injecció que suaument goteja el transparent líquid, fins al fons dels nostres teixits. Una cara sencera, Una dolça mirada i uns cabells al vent. Així […]