Occident

A Else Lasker-Schüler amb respecte

1

Lluna com un mort
Que surt d’un avenc blau
I les flors cauen
A grapats en senderes de roca.
Platejat, un malalt plora
Vora la llacuna capvespral,
En negra barca,
Vers l’altra riba s’han mort uns amants.

O bé a través del bosc
De color de jacint
Sonen els passos d’Elis,
Que s’apaguen de nou entre alzines.
Oh la faç de l’infant
Que afaiçonen llàgrimes cristallines,
Ombres nocturnes.
Llamps en zig-zag il·luminen la templa
Tothora freda,
Quan al turó que verdeja
Retruny la tempesta vernal.

2

Són tan callats els boscos verds
De casa nostra,
L’onada cristallina
Que mor vora murs enrunats,
I hem plorat tot dormint;
Fem camí amb pas incert
Vora el clos de bardissa,
Tot cantant al capvespre d’estiu,
En el repòs sagrat de la vinya
Que de lluny ens envia el darrer esclat;
Ara, ombres a la falda freda
De la nit, àguiles endolades.
Tan tènuement encercla un raig de lluna
Les cicatrius de porpra de l’enyor.

3

Oh grans ciutats
Erigides en pedra
A la planura!
Tan callat,
El sense pàtria
Segueix, amb front obscur, el vent,
Els arbres nus del turó.
Oh rius perduts en la fosca llunyana!
És enorme la por
De l’horrible ponent
Dins núvols de tempesta.
Oh pobles moribunds!
Lívida ona
Que bat contra la platja de la nit,
Estels que cauen.

Georg Trakl, Helian i altres poemes.
Barcelona: Edicions 62, 1978.
Versió catalana de Feliu Formosa.