A bon temps m’ha arribat
aquest suau gregal
que fa nus la meva excitació.

Natural com l’arbre a punt
de donar el fruit de l’esperança;

Sensual com l’agulla de la injecció
que suaument goteja el transparent líquid,
fins al fons dels nostres teixits.

Una cara sencera,
Una dolça mirada
i uns cabells al vent.

Així és la tendra tonada del record.

Gabriel Juan, En una clapa pessimista.
Manacor: Casa de Cultura; Caixa de les Balears, 1984.