No et quedis al meu costat sinó al meu costat

No et vull perdre però et vull perdre,
vull sentir i veure com te’n vas, obrir
i tancar la porta, et vull a tu i no a tu,
tu i tu no, vull i no vull,

vull veure els teus ulls en blanc i veure’t dormir,
al meu costat no al meu costat, no vull saber
el que penses de mi ho vull saber,
no vull sentir la teva pell la vull sentir,

et vull llepar no llepar mossegar no mossegar
sostenir no sostenir consolar no consolar
deixar-me caure en tu no deixar-me caure aixecar-me
no aixecar-me berenar no berenar

vull entendre’t no entendre’t els cabells
a la meva esquena no la meva esquena no els meus cabells escoltar-te
maleir no escoltar-te maleir veure com et faig
enfadar no et faig enfadar faig no faig

et desig tant no et desig, vull que marxis
et vull al meu costat vull que escapis no escapis
som tu no som tu em quedo al teu costat no al teu costat
no et quedis al meu costat sinó al meu costat.

Wout Waanders, We zijn nog lang niet halverwegre
[No estem ni a la meitat del camí].
Amsterdam: De Harmonie, 2025.
Versió catalana d’Irene de la Torre, publicada a la revista Morlanda, 6.