Caos

No em demanis que hi torni
El blanc és massa dolorós
Millor oblidar-lo
va dir el riu adormit a la terra desperta

Quan van estendre els cables per primera vegada
damunt del camp
a poc a poc l’aire es posà
sobre els estanys
El mirall blau es va il·luminar
I algú va tenir por dels estanys
Que per ser prou cuirassa algú no
davallés el cel
Sorgí la llum
El moviment bellugadís

A la fi la penombra que no protegirà les fulles
La mort que no intentarà cridar
Les platges negres
Per això et vaig enviar la postal negra que no ensordirà mai
Per això la terra anima el pou
El blanc passa pels canals
El riu corre per sota els nostres somnis
però la terra flueix més silenciosa

John Ashbery, Alguns arbres.
Barcelona: Edicions 62; Empúries, 2001.
Versió catalana de Melcion Mateu i Adrover.