Cala Ratjada [sic] sense cap record
(Poema per habitar la casa nova)

(Aquesta brega sorda
entre tu i jo
que romanen intactes fins al darrer
és d’aquelles
caixal corcat
fins a la força estotjada
encara més enllà
d’aquesta brega sorda
entre tu i jo)
A la casa recobrada història
del temps hi ha una pistola
dins un calaix –a la meva casa hi tenc una pistola
només em resten unes passes i obrir el canterano
per saber que a totes les cases hi resten
una ferum de sang i de ferro
com aquesta arma menuda de butxaca
que l’any 36 escoltava l’olor i el greix de mans
per dirigir-la cap a tu
i encara manquen hores o temps
no ho sé
però vull tenir el cap damunt el coll
de la consciència
i no tenir la mirada tèrbola pintada com una barca de bou.

mar d’octubre i Cala Ratjada [sic]
concepte que me repetesc
cada obsessió de temps
de la vida i la mort
ni una sola anomalia transtorna
la baralla la pugna ni tan sols aquesta negra mosca
pujant i baixant pel vidre del meu esguard
cap a la mar de Cala Ratjada [sic]
i l’octubre benigne
et perdré p’entura pels racons més incoherents
dels actes i els moviments arma
què faré si fins el canterano
ha aplegat l’olor de casa nova
i s’hagin perdut els papers grocs i les fotografies grogues?

solament una violència
com un escarpell
aquesta brega sorda entre tu i jo

Josep Albertí, Nafra oberta del present [1970].
Dins: 72. J. Albertí, D. Huguet, B. Nadal i tres retrats d’en Blai Bonet.
Palma: Llibres Turmeda, 1972.