XIII. Jardí transmutat

Un jardí transmutat en un espai minúscul,
arrecerat i amb cossiols verticals
és la marca a foc més clara
del meu pas del poble a la ciutat.
Ni les corones de flors de l’espai
immens i esponerós m’han fet plorar,
ans el contrari, m’ha fet riure en veure
com se’m dissecaven les ungles,
els calls i els tendons per donar vida
a un espai gran i poderós,
embriagador i extraordinari,
mentre el batec de l’ànima s’estrenyia
i ja passava, ben bé, per sota
els fils de ferro de la meva consciència.
Un dia mudes de pell, com les serps,
i tornes més verinosa i més forta.
Perds algunes capes de pell i perds espai.
Però les serps no calen de molt d’espai
i segueixen essent extraordinàriament verinoses.
I no se’ls disseca l’ànima, si és que en tenen.

Antònia Arbona, El poder i la glòria.
Palma: Documenta Balear, 2025.