Pescador

Dret a la platja,
la figura marmòria
del pescador de somnis
no perd de vista l’horitzó
demanant, a la vegada,
raons i perdó.
A la butxaca la navalla,
a la mà el sarrió,
al cap els somnis i la il·lusió,
la força i la por al cor.
La mar, amb les ones poderoses,
dibuixa el seu desig.
Més ferma intueix
la coberta de la barca
que el sol que trepitja.
No és soledat, és silenci,
malgrat la remor de la rissaga,
el xiulo del vent,
la música de les ones
o el cant de les sirenes.
Dibuixa la seva pell les arrugues
dels cops de mar rebuts
i els que rebrà.
Nuvi de la mar, baix un cel
de gavines engalanat,
enamorat del seu vent,
de les ones i l’escuma,
del que promet i no arriba.
A cavall de l’onada
de la mare mar,
que, com més folla,
millor bressola.
Embriagat de les encalmades,
de la seva mirada embruixada,
de veure-la acaronar el sol
cada matinada.
Si he de morir que sigui amb tu,
vestit d’abraçades i nostàlgia,
de blau, de sal i de vida.

Joan Mercant «Castus»

[inèdit]