1.

¿Perquè un estel només, perquè una sola
fugissera cançó de llum i somni
esdevengui terral, perquè pasturi,
adolorat Narcís, la seva imatge,
s’ha mort la mar dins tu, aigua marcida?
Silencis et coronen, oblidades
amors, a penes bategant, reüllen
la teva ànima un punt. ¿Potser voldries
calfreds imperials de l’alta lluita?
¿Enyores una amor de tintoreres,
d’escórpores metàl·liques, arenes
rodolades de goig, ona per ona?
Espill de la tristor, aigua esfullada,
¿quina frèvola barca et solcaria,
quina clara donzella, quina lluna
sentimental? ¿Quina estremida Ofèlia
esperava el teu cor per ofegar-la?
Oblit i més oblit, llàgrima i ombra.

Josep Maria Llompart, Poemes de Montdragó.
Palma: Editorial Moll, 1961.