Sonet

Pur element de l’aigua, arreu, des de l’inici
dels teus camins que deixen el seu cau amagat,
herbei, plantes amb baies i flors d’encès esclat,
sorgeixen a la vida i ornen el teu seguici,

i al llarg del temps de l’any en què el sol lluu, amb frisança
et segueixen insectes, cobrint-te amb vol daurat,
i el bosc panteixa, quan hi manca ta bondat,
i el cérvol i la cérvola i el caçador amb la llança

junts llangueixen i cauen. Benigne, no és absent,
el teu influx, de l’ànima dels homes, pertorbada;
i potser endins dels marbres, cinyell del cor del món,

on gràcia i bé perduts del fons del seu turment
els esperits anhelen, el teu murmuri fon
llur angoixa –als teus cants, llur dolça veu mesclada.

William Wordsworth, Poesia anglesa i nord-americana.
Barcelona: Edicions 62, 1985.
Versió catalana de Marian Villangómez.