Hora de la Cendra

Acaba setembre. És hora de dir-te
com de difícil ha estat no morir.

Per exemple, aquest horabaixa
tenc entre les mans grises
llibres bells que no entenc,
no podria cantar encara que ja ha aturat la pluja
i em cau sense motiu el record
del primer ca que vaig estimar quan era un nin.
Des d’ahir que te’n vas anar
hi ha humitat i fred fins i tot en la música.

Quan jo em mori,
només recordaran el meu goig matinal i palpable,
la meva bandera sense dret a cansar-se,
la concreta veritat que vaig repartir des del foc,
el puny que vaig fer unànime
amb el clam de pedra que va exigir l’esperança.

Fa fred sense tu. Quan jo em mori,
quan jo em mori
diran amb bones intencions
que no vaig saber plorar.

Ara torna a ploure.
Mai ha estat tan tard a un quart de set
com avui.
Tenc unes ganes boges de riure
o de matar-me.

Roque Dalton, La ventana en el rostro.
Tenerife: Baile del Sol, 2003.
Versió catalana [provisional] de Miquel Llull