Turquia

Una llunyana veu em crida
a jardins, palaus de silenci,
entre laberints de capvespre
i remotes músiques tristes.
Per les catifes setinades,
vàrem sentir cantar unes dones
i ens fugàrem entre les armes
—or i blau i vellut vermellíssim.
Entre el cel i les fulles, les fulles
deliraven de llum i peresa.
Cap a l’arc de les roses intactes,
marbres i pèrgoles i ones.
La veu de N’Aina presonera,
nua, per brolladors i estàtues.
I, pels tapissos de les cambres,
adolescents secrets i núvols:
—Un marbre dolç, sebastià de lliri,
rosa festejadíssima i covarda,
lladre de llum agònica, martiri
i engany de la fugida de la tarda.

Madrid, maig 1936.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica.
Palma: Moll, 1975.