Capdepera

D’aquest poble ferit,
a l’ombra del vell castell,
brota de tant en tant un mot.
Com un brot de garballó salvatge
es va obrint pas,
patint de valent, amb força.

Camina invisible dins el bosc
de guiris i guirigalls estranys,
lluny de la mar venuda,
i troba, a redós del vells llaüts,
companys silents.

Mans devotes que, destres,
teixint la llata,
empatant els hams
o adobant les xarxes,
donen ritme i sentit a les veus
que s’uneixen per fer un ram,
per aixecar una estrofa
que esdevindrà un poema.

L’amnèsic present
ven a mal preu el record.
Amb memòria de peix,
ens empassam, sense rosegar,
cultura i identitat.
Correm a amagar qui vam ser,
mudam la pell sense saber
a qui ens volem semblar.
Com el pitjor dels corcs,
la desmemòria ens suïcida,
la història trona brossa,
petjades en l’arena,
canviem llengua per bitllets.
Com sabrem d’on ve la tempesta?

Abans que el silenci ens banyi els peus
amb l’anar i venir de les onades,
resta un mot com un far en la boira.
Un deure antic, un nus a la gola,
una obligació rebel de recordar.

Un cant ancestral que crida:
«Encara som aquí».
L’esperit mai no mor
si en troba altres.

Joan Mercant «Castus».
Agost 2026.
Inèdit.

Jaume Mercant, «Cala Rajada»