Sonet dolent

El mascle bell, amb un punt de bovesa,
sovint m’atrau —no es clou mai l’espiral
que el fum dibuixa a pols: l’amor defesa
sota l’erecte imperi ofidial—.

Cós venturer, combato pel domini.
Asclo, revessa, el ceptre balm del sexe
que em diuen d’empunyar, esclat d’ermini
que amb el poder real no té cap nexe,

fosc caragol, amb ressò d’ona fesa
que embolcalla no-res, sang de coral
vora els astres amb fulla de destral.

Jo ric amb urc del rèptil extermini.
Lluna pertot em duu runa reflexa
i signo amb gel el flanc solar que em vexa.

Maria-Mercè Marçal, Llengua abolida. Poesia completa 1973-1998.
València: Eliseu Climent, 1989.