«Espatlla», de B. Rosselló-Pòrcel

Conflicte entre negre i blanc
i el mirall boig que els accentua.
Sota la crinera crua
s’encenia la neu del flanc.

¿Quina és la seda, quin l’atzur
que vibri tacte més pervers?
¿Quin mot és el mot més impur
per empresonar-lo en el vers?

En l’escenari incandescent,
l’èxtasi eteri de l’esquena
era exili de la mirada

i la paraula profanada
deia, barroerament,
una veritat obscena.

Josep Palau i Fabre, Poemes de l’Alquimista.
Barcelona: Proa, 1977.