Això podria començar així. Inici d’una excusa

 que confortés tots els comportaments futurs. 

Voldria escriure’t amb una sang de poble: el teu nom de marès,

 la carn, aquest somriure, consentint

 aquest país com un foc d’ara, com un vici cruel. 

Els cavallers nosaltres, els antics. Veu i tara. 

Això no pot acabar bé: la mar, els pins, la raça catalana.

Damià Huguet, Carn de vas.

València: Edicions Tres i Quatre, 1976.