El missatge del vent que flueix en harmonia

• La Sota d’Espases, l’As de Copes i els Enamorats

Es desperta un oratge jove que arrossega paraules com llavors disperses i deixa el cel net i esmolat, obert de bat a bat, a la claror de l’alba dissipant la boirina. Tot en ell és inici: una curiositat vigilant que travessa turons i teulats i no demana permís, que xiula entre les branques i frega, de passada, una gota de rosada en l’herba torrada. Aleshores la Sota d’Espases, amb el tall a l’espatlla enterbolint l’horitzó, observa, discerneix i resol alçar la veu amb fermesa, bé que encara ignori on mena el rumb que l’aire li murmura.

El paisatge es torna humit i quelcom s’estova, igual que la terra fèrtil després de l’amable pluja, amb olor de molsa i de fulles acabades de mullar. Allà sorgeix l’As de Copes, un calze que emergeix del mar, de torres roges i daurades enlairades cap amunt, i rep el que el vent va dur: la gota brolla en deu. És una estrena de sentir, una benedicció senzilla, acollida amb el pit sencer, que reparteix inspiració, calma, benestar per l’ànim i l’esperit, fins que el recipient, ple i quiet a manera d’estany, espera qui vulgui compartir-lo.

Els Enamorats reuneixen al capdavall allò que semblava oposat: el vent i l’aigua es reconeixen i flueixen per un mateix llit, amb la delicadesa de dos rius bessons abraçant-se. Hi ha una harmonia de sis, la dolçor de Venus, l’afecte com a brúixola, i una decisió que fon la ment amb el cor en un pacte creador, sense que cap de les dues cedeixi. Ja no hi ha vol en solitari ni font aturada; avancen a la vegada, serens i radiants, i el curs nascut dels dos porta una lluïssor que se sap escollida i la promesa d’un horitzó lliure i espaiós.

JOANA MARIA ARTIGUES | TAROT · PNL · FLORS