El pas desperta en rendir-se la cimera

• La Torre, l’As d’Espases i el Carro

Hi ha altures que sostenim sense mesurar quant pesen. Una edificació de maons, immòbil i altiva, és promesa de falsa seguretat. Llavors La Torre rep el llamp, energia de quatre colors provinent de l’èter: el cim, com una corona, salta pels aires; dues figures cauen, la gràcia entra de sobte des de l’angle superior. Els murs, del to de la pell, s’estremeixen talment un cos davant la revelació. No és càstig, sinó el despertar: l’ego rígid s’amolla, el que és fals deixa de sostenir-nos i, en obrir-se el cel, tot enderroc regala claredat.

Els quatre colors continuen caient, ara estilitzats en yods; la ment queda nua, neta. L’As d’Espases alça la seva fulla carmesina. Llueix la corona de palma i llorer, de cintes amb puntes roges, premi de la victòria conquerida. La mà que la sosté brolla d’aquesta mateixa caiguda, posada en blanc del jo. Així, fem ben nostra la lucidesa arribada de fora. Aquest roig ens recorda que tallar amb la il·lusió exigeix un sacrifici necessari. Torna allò alt, ja no un sostre que ens aixafa; ara esdevé una idea que aprenem a mantenir amb calma.

El Carro duu la corona a la seva mida, lleugera, sota un dosser d’estrelles: ja no penja d’una torre, camina i creix amb nosaltres. L’estructura quadrada li dona base i el genet triangular, expansió, vol: un poder que no hereta arrels, les crea caminant. Avança cap a una fita ben definida; els recursos poden convertir-se en ales o en càrrega pesada si descuidem l’eix central, perdent la cohesió. Quatre costats i tres vèrtexs sumen set, el nombre que bategava en el setze. Amb el pensament alerta, la voluntat esdevé rumb, no mer esforç.

JOANA MARIA ARTIGUES | TAROT · PNL · FLORS