Tot final guarda l’inici

El Món, el Nou de Bastos i el Deu d’Espases

Embolcallada de llorer, una figura dansa amb gràcia i lleugeresa sense tocar el terra: el Món, darrer arcà major i imatge mateixa de la Totalitat. A les cantonades, quatre éssers alats, entre els núvols, sostenen en plena harmonia els elements, encara ben units. Ara és l’instant de celebrar el camí recorregut i sentir, per fi, que hem trobat el nostre lloc. Tanmateix, el 21 amaga una altra clau. Hi batega un 1, i la garlanda dibuixa el zero del Boig, a punt d’emprendre la marxa. La plenitud ens prepara, en silenci, un nou començament.

Abans de fer aquest pas, qualcú vigila, recelós. Al Nou de Bastos, un home amb el front embenat s’aferra a la vara mentre altres vuit s’alcen darrere seu en forma de palissada. El nou és l’única xifra d’aquesta tríada que no conté cap u: l’últim dígit, el llindar previ al retorn. Representa la part de nosaltres que, baldada, es resisteix a tancar i protegeix sense descans el territori conquerit. Malgrat això, els bastos continuen traient fulles. La defensa té vida, i una pausa reparadora ens recorda que ja no cal lliurar cada batalla.

I arriba la nit més tancada. Al Deu d’Espases, un cos jeu estès amb deu acers clavats a l’esquena; l’escena pareix tràgica, però l’aigua reposa en calma i a l’horitzó despunta una franja daurada, signe clar que la ment reneix en rendir les velles certeses. La seva mà, serena, traça un suau gest de benedicció. Des del fons, només ens queda pujar, i el deu es redueix a u. La suma teosòfica d’aquests tres arcans condueix fins al 4, l’Emperador: construcció, seguretat i ordre, el límit sa i necessari per no tornar a caure en la saturació.

JOANA MARIA ARTIGUES | TAROT · PNL · FLORS