Aquesta Tríada analitza el procés de transformació entre el col·lapse del sofriment intel·lectual i la recuperació de la potència creativa independent, transitant des del dolor de la vigília nocturna cap a una renovada sobirania personal plena d’entusiasme i vitalitat.

Ens trobem amb una ment torturada que veta el descans, sofrint un pànic constant davant la incertesa que sembla no tenir fi. L’acumulació de l’agitació interna obliga a cercar un moviment alliberador que dissolgui les pors arrelades. Sota el Nou d’Espases, es manifesta una gran consternació basada en previsions tràgiques que sabotegen el repòs quan sorgeixen amenaces percebudes. L’espiral de l’autocrítica que requereix temps i tancament esdevé la clau per encendre la llum de la mateixa raó i assolir la calma que ens manca.

Per transitar aquest escenari, se cerca un refugi temporal en l’anhel desmesurat per cicles superats que ens duguin una mica de pau. En fluir en la sintonia del Sis de Copes, el retrobament amb situacions entranyables ens aporta un estat de candidesa, nuesa i felicitat compartida. Encara que l’afecció cega a aquest confort brinda una satisfacció transitòria que frena l’avenç, la calidesa de recordar aquells moments no és una fugida estèril, sinó l’estímul tendre que reconnecta la psique amb la seva alegria i ingenuïtat original.

Amb l’ímpetu de la Reina de Bastos, aquesta espurna recuperada es converteix en la força idònia per liderar el dia a dia amb valentia. El despertar definitiu s’obté en rescatar la transparència de tals vivències amb una amable integració per mobilitzar l’energia interior. Assumim una determinació exemplar que destrueix qualsevol bloqueig instintiu, encenent el foc que impulsa l’acció física. L’esperit brolla quan troba l’estabilitat en la seva essència, actuant amb plena sobirania. Així se surt del tancament per consolidar el progrés.

L’harmonia s’aconsegueix quan la puresa i l’afecte orienten les nostres passes.

Joana Maria Artigues,