Repiquen les campanes! De l’Esperança en feim festa.
La llum de les faies anuncià, el dia de l’Esperança, el final de la foscor. Més de cent nins i nines, acompanyats de pares i padrins cantaren l’Alei-alei pels carrers del poble mostrant el control del foc. Hi ha ganes de festa, d’Alei-alei, de participar-hi, de formar part d’aquella tradició atàvica que ens han contat els padrins. I això es nota a l’ambient.
Partim del Castell. A les 18h. Tot just en el moment crepuscular de fer-se fosc. Allà na Maria Vives ha fet la crida d’enguany. Unes paraules que ens han emocionat:
Anam a començar una tradició de fa molt de temps, de fa segles. No sabem quan va començar.
Avui és una data molt assenyalada. És la Mare de Déu de l’Esperança.
Ahir celebràrem la revella i avui la festa. Però també és el dia de l’Alei-alei.
Cridem tots plegats: Alei-alei!!
-Alei-alei
Demanam que el dia no s’escurci més, que no volem fosca, volem claror. Ens hem de sentir hereus d’una tradició de molts segles. Els pares i padrins l’han conservada perquè nosaltres ara la poguem gaudir i continuem la tradició. D’aquí a uns anys vosaltres l’ensenyareu als més petits, als vostres fills, perquè també puguin fer aquesta pregària al sol i passar-s’ho bé. Com nosaltres ho farem ara.
L’Alei-alei abans es feia el dissabte de Nadal, es corria pel carrer de davant la casa de cada un. Ara ho feim des del Castell i anam pels carrers del poble. Som portadors de la llum, del foc, de la vida i de l’alegria. Som una baula més de la llarga cadena d’aquest poble que té una tradició i una festa única a Mallorca.
El dia s’allarga, comença un nou cicle de la natura i aviat començarà un nou any!
Molts d’anys!!!!
Alei, alei. Anem a dir-ho a tot el poble!
A la plaça Vella hi ha una altra foc on, si la faia s’ha apagat es torna a encendre.
Feim festa de l’esperança en que s’allargui el dia, de que en vuit dies serà Nadal. Festa grossa! Els nins són els protagonistes. Una festa senzila i ple de significats.
La llum entre la foscor.
La festa és tan senzilla com intensa, recorda quan el dissabte de Nadal, entrada de fosca, els padrins feien uns focs en mig dels carrers i els nins i nines podien jugar amb foc. Una festa que coincideix amb el solstici d’hivern, que celebra que el dia ja comença allargar-se i que la claror s’imposa a la fosca.
Al carrer Fondo s’hi afegeixen els més petits que en partir fan d’aquest carrer un estol d’estels en moviment.
Les cares d’emoció són indescriptibles.
Al llarg de tot el recorregut hem pogut escoltar la cançoneta:
«Alei, alei,
penjant amb un cabell.
Anit, anit,
un gall farcit.
Demà, demà,
el mos hem de menjar.
I passat demà,
el mos hem de acabar”.
I, poc a poc, baixam les escales per arribar al Pla den Cosset i a l’Orient
Jugar amb foc o aigua és un dels reptes i plaers de qualsevol infant. Córrer amb un manat de faies enceses cantant l’Alei-alei és una festa infantil única a les Illes. És una festa que té grans semblances i una relació intensa amb altres festes o celebracions de la Mediterrània; en concret, amb la festa de la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola (declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco) i de les aixames de Xixona (Alacant).
Des del 2018, que es recuperà, s’ha fet molta feina a les escoles. Però el boca a boca, com sempre, és la millor publicitat, el que més funciona. Els pares arriben amb tanta il·lusió com els infants. Els nins més grans fan ostentació de l’experiència i del domini escènic. Els més petits amb la recança de no saber què pot passar i l’emoció de tenir un element perillós a prop. I els seus pares, temorosos del foc i les seves conseqüències. Arribar a l’Orient és la fita per botar el foc. Si els altres ho fan, jo també. Molt bé! Tothom acaba content, orgullós d’haver vingut, de formar part d’una comunitat i d’una festa molt antiga, que s’ha actualitzat amb èxit i que ja umpl la plaça en dia feiner.
Un grup de jovençans mostrà el domini de les faies i del foc amb un joc més arriscat:
Botar el foc i xocolata desfeta amb coca per reposar forces.
Enguany també s’ha fet un calendari de gelera (imantat) que aplega les dues festes del dia 18 de desembre a Capdepera: l’Esperança i l’Alei-alei
I un ball obert ben vitenc! L’Orient queda petit.
Música a càrrec de l’agrupació Castell de Capdepera.
Ball de bot obert molt participatiu amb balls pels més petits.
Tot això amb l’ajuda i complicitat dels mitjans de comunicació i fotògrafs professionals que ens visiten i comproven la bellesa de l’esdeveniment. Aquest és un article de fotografies en general. N’hi haurà d’altres de fotografies d’autor. En totes les fotos podreu comprovar les emocions sinceres que traspuen els nins. No deixa de ser una nit màgica. Podem jugar amb el foc…
Certament la repercusió fora poble cada vegada és major:
El programa d’IB3 CINC DIES vengué i va fer un seguiment en directe:
Fiwi TV
I així ho hem enregistrat nosaltres:
Una festa que compta amb tots els elements festius consolidats i que defineixen una festa:
Cançó: Alei-alei….Repic de campanes.
Material: flor del càrritx (faies)
Element: manat de falles (faies).
Procés de preparació: segar les faies, assecar-les i fer els manats.
Protagonistes: els infants.
Espai: carrers del municipi. Itinerari.
Tradició: contada per tots aquells que, a dia d’avui, tenen més de 60 anys.
Data: l’Esperança: 18 de desembre.
Element gastronòmic: xocolata amb coca.
Final de festa: botar el foc i ball obert.
També som presents a la web festes.org, la més im portant dels Països Catalans:
Tal volta, la nostra implicació en aquesta festa, no ens faci ser gaire objectius. Certament, nosaltres gaudim molt de la festa. Disculpau si en qualque moment exageram la crònica.
Quan començarem l’any 2018 vora l’Obreria de l’Esperança i l’Associació empresarial gabellina era un repte. Pocs confiaven amb nosaltres. Ara, sols podem agrair la implicació i col·laboració de les escoles, mestres, associacions de famílies d’alumnes, Església, Protecció Civil, Ajuntament i tots els qui són a plaça. Gràcies, moltes gràcies!!!!
Fotos Cap Vermell i Maties Schaschke. En altres articles vos oferirem fotos amb mirades particulars d’artistes de la fotografia.
Si voleu aprofundir en el coneixement de la festa Cap Vermell ha fet aquest dossier:
