Pel que fa al pregó, enguany va anar a càrrec de Maria Terrassa Nebot, una dona molt coneguda i estimada en el poble. Na Maria, amb senzillesa i naturalitat, va expressar els seus sentiments envers la Verge de l’Esperança i el Castell i explicà tot de vivències personals, des del seu naixement a Vila Roja. Un pregó molt aplaudit i que vos oferim íntegrament en una altra entrada d’aquesta revista.
I un cop acabades les Completes, la part profana de la vetlada, igualment concorreguda: torrada i ball obert. Ja ho hem dit, el mal temps – feia vent i fred, però sense pluja – no impedí que tot arribàs a bon port. Llonganissa i botifarrons, vi i dolços abundants, perquè tothom en pogués menjar a voler. I pel que fa al ball, enguany els encarregats d’escalfar l’ambient varen ser els components del grup “Aires Gabellins”, amb el complement dels sonadors de jotes i mateixes, i un bon grapat de balladors. Tot per tancar una vespra de l’Esperança que la gent del poble ha demostrat amb escreix que s’estima.
Que sigui fins l’any que ve!
