BONES TARDES A TOTS I TOTES,

Distingides autoritats.

En primer lloc, voldria donar les gràcies a s’Ajuntament per haver-me elegit per fer el pregó de les festes de Sant Bartomeu.

Va ser una invitació que em va arribar per mitjà des regidor de Festes, Joan Campins. Quan em va telefonar per demanar-m’ho, li vaig dir que no creia haver fet cap mèrit especial per tenir aquest honor. I ell em va contestar que, després de tants d’anys col·laborant amb les carreres de cavalls, estava més que justificat. Així que, després de comentar-ho amb sa família, ho vaig acceptar.

Avui us parlaré de ses meves vivències dins ses festes de Sant Bartomeu, i especialment de ses carreres de cavalls, que són una part molt important de sa meva vida.

Que jo recordi, vaig començar fa molts d’anys anant amb es meu padrí Pere Antoni a veure ses carreres al Cos de Son Jaumell, quan jo era molt petit.

Cap a l’any 1960, ja hi vaig començar a anar tot sol, a n’es Camp Roig, on cada any es feia una pista després d’haver segat i batut.
S’hi col·locava un cadafal on actuava sa banda de música, hi seien ses autoritats i també sa família March. Se solien fer carreres de trot, diverses de galop i una altra amb els cavalls de Can March, que es desplaçaven a Cala Rajada per passar s’estiu.

Així varen passar els anys, i mai vaig faltar a les festes, i encara menys a ses carreres.

Cap a l’any 1985, quan ja tenia cavalls, vaig començar -juntament amb en Miquel Sirer (Rinyon)- a organitzar-les.
No era com ara, que qui vol participar s’hi inscriu per internet i es fa un programa.
Abans aprofitaves dos o tres dissabtes de carreres a Manacor per anar contractant els cavalls perquè venguessin a córrer. Acordaves un preu, i després es feia es programa.

Una altra etapa important va ser quan a n’es Camp Roig s’hi va fer es polígon, crec que era l’any 88, i ens vàrem quedar sense espai per fer ses carreres.
S’Ajuntament va decidir que no es farien. Però, gràcies a un grup de gent que es va moure, ens vàrem posar a cercar un altre lloc, i com ja sabeu, a Capdepera hi ha poques finques grosses. Finalment, a través d’en Toni Moll (Miquelet), vàrem aconseguir fer-les a n’Es Cavaller, amb el permís de la madona.

En aquells anys ja es va constituir sa Societat Gabellina de Trot, i es va acordar llogar Es Cavaller tot l’any i fer-hi una pista fixa.
Es varen fer reformes, i cada any fèiem dues o tres jornades de carreres per recaptar doblers per fer una pista millor, i fins avui, amb la col·laboració total d’en Pep Terrassa (Pepín), s’ha mantingut.

Avui en dia, és sa única pista de poble de Mallorca on es fan carreres per ses festes patronals, i sa única on es corr en sentit contrari, és a dir, amb la corda a la mà dreta.

Durant els darrers 14 anys, he estat president de sa Federació Balear de Trot, i he intentat que ses carreres es mantinguessin vives, aconseguint el suport de s’Ajuntament, i fent que no només no decaiguin, sinó que continuïn amb sa força que es mereixen.
Puc dir-vos que molta gent espera amb ganes es dia de ses carreres de Sant Bartomeu a Capdepera, perquè és un dia de festa i de tradició des nostre poble.

Hi va haver tres anys, 2012, 2013 i 2014, en què s’Ajuntament va considerar que hi havia coses més importants que fer carreres de cavalls. Per sort, es va poder rectificar i tornar a començar amb la col·laboració total de sa Societat Gabellina i sa Federació de Trot.
Aquesta tradició només es va veure interrompuda durant els dos anys de la Covid (2020 i 2021).

Els darrers anys, he tengut sa sort -juntament amb en Joan Pascual- de guanyar molts de premis amb els nostres cavalls, incloent-hi dos Grans Premis Nacionals, i sempre duim el nom de Capdepera ben amunt i amb molt d’orgull.

Per acabar, volia fer un incís sobre la meva participació en ses festes de Sant Bartomeu com a cantaire de sa Coral S’Alzinar. Durant quasi 30 anys, vaig tenir s’honor de participar al concert que cada any es fa per festes.

Normalment, sempre estrenàvem cançons noves, cosa que ens feia venir nirvis… i més si pensam en sa pressió que posava na Elionor, que volia que tot sortís perfecte – i quasi sempre sortia!

Aquells assajos, aquelles vetllades, aquell sentiment de fer poble amb sa veu… formen part de s’ànima viva de Capdepera. Cantar amb sa coral no només era fer música, era compartir moments, crear amistats i sentir que fèiem poble junts.

Em sent molt afortunat d’haver-hi pogut formar part i vull donar ses gràcies a totes ses persones amb qui vaig compartir escenari, rialles i emocions durant tants d’anys.

He vist com es poble ha anat canviant, creixent, adaptant-se a nes pas dels anys, però ses festes de Sant Bartomeu -i especialment ses carreres- són un fil que ens uneix amb sa nostra essència. Mentre aquestes tradicions continuïn vives, Capdepera no perdrà mai sa seva ànima.
I ara, amb tot el cor, esper que les generacions que venen darrere continuïn estimant i mantenint viu tot això que ens fa poble: sa música, els cavalls, sa convivència i es caliu que només Capdepera sap donar.

Només em queda donar-vos ses gràcies per haver-me escoltat, i desitjar-vos que per molts d’anys ens poguem continuar veient a aquestes festes de Sant Bartomeu.

Salut i molts d’anys per tothom! Visca Sant Bartomeu, i Visca Capdepera!