Vos ofereim en aquesta col·lecció d’articles els continguts de l’ANUARI 2025. Anuari que es publicarà en paper com a revista.

Les entrevistes, que es publiquen a Cap Vermell amb el títol genèric de «Conversa amb…» és una secció amb forta presència i gran importància a aquesta publicació. El 2025 hem publicat trenta-cinc entrevistes (tres al mes de mitjana), a més de fer-nos ressò d’altres que han publicat altres mitjans o la secció D’amic a AMIC. Entrevistes del Banc de continguts de l’AMIC.  Per l’extensió d’aquesta secció la vos oferim en dos lliuraments fent un resum i oferint-vos l’enllaç a la pàgina web de cada entrevista.

3 de gener

Començàrem el mes de gener republicant unaconversa del mes de novembre amb Toni Guiscafrè Rosselló atès que ajornà l’estrena del seu curtmetratge al Teatre. Ho titularem «del Tic-toc al cinema». Ens comentà els dubtes sobre el seu futur ja que «el procés de fer una pel·lícula és molt llarg i has de moure tot un equip, necessites molts recursos. És complicat. A mi m’agradaria explorar tots els camps, m’interessa molt el món de la càmera o director de fotografia…»També ens manifestà que «en acabar el grau de producció hauré de fer les pràctiques, que m’agradaria fer-les a IB3. Ja vos he dit que el cine m’interessa, però la tele també. I després dedicar-me a altres projectes i continuar amb els continguts de xarxes».

I que el seu curtmetrage,S’avenc d’en Niu, és a partir d’un fet real que va passar a Capdepera, tot i que es va rodar a les afores de Palma i a Sant Joan.

25 de gener

Marga Bisquerra, regidora de Teixit empresarial, Promoció econòmica, Participació Ciutadana i Mercats ens parlà de que està treballant en diversos projectes que tenen com a objectiu posar en valor els productes locals i donar suport a sectors que són senya d’identitat del municipi.

Un dels projectes és la creació d’un distintiu per al peix pescat a Cala Rajada, una iniciativa que busca reconèixer i promocionar la qualitat del nostre producte pesquer. A més, aquest distintiu servirà per donar més visibilitat als pescadors i per fomentar el consum de producte local tant en el comerç com en la restauració.

D’altra banda, també estem treballant en una normativa específica per al producte fet al municipi, amb l’objectiu d’establir uns criteris clars que permetin diferenciar i protegir els productes elaborats o produïts aquí. Això ajudarà a donar-los un valor afegit i a potenciar el seu reconeixement tant a nivell local com a fora del municipi. Totes aquestes iniciatives formen part del compromís per potenciar l’economia local, donar suport als sectors tradicionals i promoure un model econòmic sostenible i vinculat a la identitat del municipi.

Quan a les trobades amb els veïnats en comentà que són una experiència positiva i enriquidora. «Ens han permès tenir un contacte més directe amb la ciutadania, escoltar les seves inquietuds i intentar donar-los resposta de manera més pròxima i efectiva. D’altra banda, també ens han ajudat a detectar problemàtiques concretes de cada zona i a prioritzar accions d’acord amb les necessitats reals. És important que, quan el ciutadà tengui queixes, les pugui transmetre directament al polític, i no només a través d’una instància presentada en el registre».

21 de gener

També el mes de gener recollirem l’entrevista en vídeo que Biel Sánchez va fer a “Pepín” Terrassa per al programa “Troters” que emet FIWI (l’antic canal 4). En Pep, un dels manadors més veterans parlade la seva trajectòria com a manador, de la seva quadra «gabellina» i de la feina com a encarregat de la pista de curses de Capdepera.

29 de gener

Conversa amb Carlos García, cantautor

Carlos García García (Capdepera, 3 de setembre de 1995). Te 29 anys i acaba de publicar el seu primer disc. Te un somni: la música. Autodidacta, lluitador, les seves cançons són plenes d’esperança. Va començar el seu contacte amb la música des de ben petit. El seu debut com a artista professional va ser a la televisió (Canal 4 TV – IB) directament sense haver trepitjat un escenari abans. Va passar de cantar a la seva habitació a un plató de televisió.Ha estat seleccionat en diversos concursos televisius. Acaba de treure el seu primer àlbum en solitari ‘No dejes de brillar’ format per dotze emotives cançons que no deixaran indiferent ningú. Ja està organitzant propers llaçaments (nous singles, col·laboracions, etc). Però millor que ell ens ho expliqui:
 «Jo faig música perquè la gent se senti bé, per ajudar a totes les persones que estiguin passant per un mal moment, a totes les persones que tinguin un somni per complir… de fet el títol és «No dejes de brillar» perquè volia reflectir aquest missatge que la gent entenguin que vida només n’hi ha una i si no aprofitem les oportunitats que tenim i no feim el que ens agrada no ho podrem fer en una altra vida perquè no n’hi ha».

“… He de dir que, des del 2019, estic treballant en aquest disc, han passat 6 anys!… però per a una persona que ho fa tot, és tot un procés i un gran esforç tant físic, com mental o econòmic. Ha duit molt de temps, però ha valgut la pena.”

3 de febrer

Conversa amb Metus Mustafà, xef privat

Després d’una sèrie d’anys treballant com a xef en diversos hotels i restaurant, ha optat per apostar per nou projecte com a xef privat… Tot un repte!

«He decidit deixar tot el que és món dels hotels i restaurants per iniciar un projecte personal com a xef privat, per desenvolupar un servei que, a més del meu interès, doni una experiència gourmet als clients. Parlem d’oferir serveis de màxima qualitat a cases vocacionals, sopars privats, menjars familiars o reunió d’amics, paelles fetes en viu, barbacoes…, tots aquests serveis que oferim estan molt detallats a la pàgina web (www.gourmetmoments.info). Quan entres a la web pots trobar informació professional meva, a tall de presentació, ja que el client ha de saber a qui contracta; després descriu els serveis que oferim; i més endavant les propostes de menús fitxes. També hi ha un petit formulari per omplir que permet posar-nos en contacte per saber les necessitats particulars del client. A partir d’un primer contacte ja puc remetre una proposta, totalment gratuïta i sense compromís, perquè el client la pugui valorar i fer els suggeriments o canvis que s’adaptin millor a la seva idea. Així ajustem la proposta segons els gustos i el preu. Hi ha un ample marge d’oferta, sempre en funció del producte. Si vols caviar del més car o gamba o llagosta fresca, es pot fer, però si vol una cosa més senzilla, també. Sempre amb una elaboració molt cuidada.

El client podrà gaudir d’un bon servei a casa, en un ambient privat i sense molèsties, deixem la cuina impol·luta. Cal tenir present que no tot es cuina a casa, molts de plat es poden dur preelaborats i s’acaben in situ. El parament, coberts, vaixella, etc, també el podem dur nosaltres». 

3 de març

Parlàrem amb Mireia Flaquer, regidora de serveis socials, educació i igualtat, ja sabent que el mes de març donarà el relleu a Pilar Díaz, motiu pel qual pensam que és un bon moment per a repassar la feina feta durant aquest any i escaig. Ens digué que ser regidora és una experiència extremadament valuosa. A banda de conèixer gent de diferents àmbits dins del municipi, s’aprèn molt, sobretot sobre com funciona l’administració pública, i es percep una realitat diferent, que des de fora no es veu. Ho recomanaria a molta gent; segurament així seríem més curosos amb el nostre entorn.

Ens digué que han facilitat el servei d’informació, valoració, assessorament, intervenció i derivació a 1.043 usuaris, que han recorregut a serveis socials al llarg del 2024. També cal esmentar que cada usuari, segons la seva situació econòmica, social i familiar, pot optar a diferents ajudes, que són complementàries entre elles. A més, l’ajuda pot ser destinada directament als menors, malgrat que el titular sigui el progenitor o el tutor legal. D’aquestes ajudes, s’han concedit: 162 ajudes per aliments bàsics, 68 ajudes per al projecte millora, 62 bons per a l’ajuda a menors de Nadal Solidari, 72 ajudes per llibres, material escolar i quotes d’AFAs i/o AMIPAs i escoletes, 39 beques Suma’t, 58 ajudes per al campus d’estiu, 11 ajudes per a l’escola d’adults, 17 ajudes de suport a la unitat familiar (menjar a domicili, ajuda a domicili, centre de dia), i 37 ajudes per menjador escolar, matinera, lloguer i altres despeses diverses.

«Ens hem trobat amb uns centres educatius molt descuidats, molts d’ells antics i amb mancances importants, que necessitaven, com diem, “mà de metge”. Per això, gairebé tota la feina s’ha centrat en reparar i fer un gran manteniment, que, sincerament, és la nostra competència pel que fa als centres d’educació infantil i primària. Ara estem iniciant un possible acord amb la Conselleria per poder dur a terme algunes millores urgents que requereixen atenció immediata»

17 de març

Conversa amb Joan Llabata Cursach, ex-president de la Federació Balear de Trot

“Jo he estat catorze anys com a president, de fet per ara som el president que més anys ha estat al capdavant i  puc dir que en aquest període hi ha hagut un canvi molt important”.
Se pot parlar d’una revolució, ha millorat molt sobre tot en qualitat. Fa catorze anys vam començar a fer carreres internacionals, és a dir les carreres que fèiem se podien veure per televisions de tot el món, i les apostes també es fan des de tot el món. La Federació rep una part d’aquestes apostes i així es va poder renovar i li permet disposar de suficients recursos econòmics.

El dia del Gran Premi Nacional l’hipòdrom de Son Pardo s’omple d’aficionats i se vesteix de gala. Pels criadors és un honor poder participar-hi. Aquesta és la millor carrera del calendari anual on competeixen els millors poltres nascuts a les Balears els darrers tres anys. És la jornada més important del trot a l’Estat espanyol, tot un espectacle que fa més de 90 anys que se celebra ininterrompudament.

«A Capdepera  hi ha bones quadres actualment, prova d’això és que el Gran Premi Nacional ha vingut a Capdepera 3 vegades en els darrers 10 anys, amb cavalls nascuts a Capdepera. A part d’ésser l’únic poble de Balears que no ha perdut la tradició de fer carreres per les festes patronals. Crec que s’han celebrat, segons els meves dades des de 1940».

4 d’abril

David Flaquer, 90 aniversari de La Palma

Amb motiu del 90è aniversari de La Palma, s’ha organitzat el primer concurs de llata, del qual ja hem informat. Aprofitant l’avinentesa parlem amb en David de l’obra de pauma, de la Palma i de la primera edició del 1r Concurs de Llata “La Palma” , una iniciativa destinada a fomentar i posar en valor la llata com a ofici artesanal. El concurs pretén reconèixer l’esforç de les persones que s’inicien en aquesta pràctica, així com incentivar-ne la continuïtat i difusió.

L’any passat va ser un dels tres establiments comercials de Capdepera que formen part de la xarxa d’ “Emblemàtics Balears” , de la que formen part les botigues de més tradició dels municipis.

Ens digué que el concurs és una manera de promoure aquesta il·lusió que hi ha ara amb sa llata, no només a Capdepera. Hi molts de cursos i molta gent que aprèn. Nosaltres ho vivim perquè venem molta pauma, molta gent no va a arrabassar paumes, ni les ensofra… i nosaltres donem aquest servei i venem aquest producte. Hi ha una moguda molta guapa, amb multitud de cursos i tallers.

També ens contà que «Vaig començar dia 1 d’abril del 2015, ja farà deu anys! La Palma s’ha mantingut perquè ha hagut interès de seguir, ben és cert que va haver un moment que la cosa anava a menys. Un moment donat La Palma tenia representants a tota Espanya, nosaltres enviàvem obra per tot inclús a Canàries, se produïa molt (Només a Artà hi havia 300 cases que treballaven per nosaltres i després hi havia els traginers d’Artà) i a Capdepera un altre tant. Després el model va canviar i van haver d’importar, i importar ho pot fer tothom (a Alacant també se van posar) i hi havia molta competència i el negoci va afluixar. Però sempre va haver la intenció de mantenir els llocs de feina. Nosaltres quan vam entrar van introduir el comerç minorista, les botigues, que ens funcionen bé. És cert que han hagut complicacions però ens hem mantingut.

Aquest negoci el va començar el nostre repadrí i després també està la família Aso, que ja fa la segona generació que hi és, i li tenim una estima que ens ajudat a continuar amb l’activitat.

La artesania no es perdrà, el problema és el nivell industrial. Ara per ara, se viu un bon moment, amb gent il·lusionada en aprendre, a fer un objecte i compartir una estona amb altra gent, com es feia a les vetleries».

12 de maig i 20 d’agost

Quan arriba el mes de maig tothom espera les novetats de la primera festa de la temporada, el Mercat Medieval. A propòsit del Mercat Medieval i de les festes d’estiu 2025 parlàrem amb el regidor Joan Campins que ens comentà:

«La participació de paradetes al Mercat Medieval d’enguany serà tot un èxit. Hi ha unes 150 paradetes i 10 estants de demostració o tallers. Tots els carrers que componen el circuit del mercat estaran plens. Xerrant amb els firaires notes que aquesta és una de les fires més importants on van al llarg de l’any i que l’esperen amb entusiasme. És cert que enguany hi ha algunes paradetes locals amb una llarga trajectòria que no han pogut participar per diversos motius, però d’altres s’han recuperat.»

També ens comentà que «A mi m’agradaria retornar a l’essència dels primers anys de mercat, però hem de ser conscients que moltes coses no tornaran perquè les fires duen una clara tendència de professionalització i la part més “popular” va quedant enrere. Hem tornat els tassons de fang per recuperar aquesta essència que mai hauria d’haver fuit. Quan una cosa neix tothom hi posa molta il·lusió, però amb els anys la gent es cansa i va decaient la seva participació. Igualment, hem de treballar en engrescar nova gent i mantenir les associacions culturals i esportives que encara hi participen any rere any».

Quan a les festes de sant Roc i sant Bartomeu ens comentà que es novetats del programa de Sant Roc d’enguany han estat el ball obert i el torneig de vòlei, actes que han tingut molt d’èxit i molta participació. Pel que fa a Sant Bartomeu podreu gaudir com a novetats la trobada de gegants, el bingo musical després del sopar a la fresca i l’animació infantil després dels jocs.

També ens manifestà que valora molt positivament la participació de la gent i a l’ambient format: ««És cert que les Festes de Sant Roc han anat perdent protagonisme al mateix temps que les del Carme han guanyat adeptes i actes, però hi ha actes com el Trakabar o els jocs infantils que han estat un èxit.»

10 de juny

Conversa amb… Comissions de Coeducació i Medi ambient IES Capdepera

A Cap Vermell ja informàrem de l’excel·lent exposició  a l’IES Capdepera, tot valorant la gran feina de l’alumnat, professorat i personal de l’IES que s’implicaren de valent en la seva realització. Congrés de Mar de dones, onades de pensament, Brins de Natura amb art de la Pauma, museu Magdalena Nebot…Darrere aquestes iniciatives, com d’altres que periòdicament es duen a terme, hi ha unes comissions que organitzen, planifiquen i posen en pràctica les propostes acordades. Parlem a membres de les comissions de Coeducació i Medi Ambient.

«Com ja sabeu els darrers anys les dues comissions treballam conjuntament en un únic projecte que englobi els dos vessants alhora, i l’ecofeminisme és la temàtica perfecta perquè integra l’ètica de les cures en tots els sentits que reivindica el feminisme, i el respecte i l’estima de l’entorn natural i la protecció de tots els éssers vius i el medi ambient, de l’ecologisme. D’aquesta manera, el Museu proposa inicialment un conflicte: els efectes més locals d’un canvi global que ens ha desconnectat de la natura, la massificació turística, i des d’aquí les mirades de deu dones que aposten per una organització social basada en l’ecodependència i la interdependència, i que lluiten per complir amb el nostre deure de tenir cura de la terra i dels éssers que l’habiten.

La idea del format museu, sorgeix de la voluntat de fer un projecte visual i impactant, implicant l’alumnat més enllà de la recerca teòrica d’informació sobre els diferents temes que proposam. Les instal·lacions artístiques són una manera de reinterpretar, homenatjar i visibilitzar en un llenguatge entenedor pels nostres alumnes, la lluita de cada una d’aquestes deu referents. El departament d’educació plàstica, que som tots membres de les comissions, ens hem immers totalment en el projecte durant el segon trimestre, i això ha facilitat la participació de moltíssims alumnes del centre en la creació artística.

Hem intentat reproduir l’experiència completa de visitar un museu, amb taquilla, entrades, guies, cartelleria, diferents sales i recorreguts per apropar-los a aquests espais tan enriquidors i necessaris que són els museus».

20 de juny

La Torre de Canyamel ens ofereix cada estiu una gran exposició que comisaria ABA ART. Enguany presenten l’exposició “Mai se sap”, de l’escultor Joan Costa.  Mai se sap, un esdevenir desconegut. La incertesa que envolta el futur de Gaia en resposta a les accions humanes inspira Joan Costa a englobar el seu ecosistema artístic entre els emblemàtics murs de pedra de la torre del segle XIII. Les línies elegants, els volums sobris i les composicions acuradament equilibrades de les obres de Costa estableixen un diàleg entre matèria, naturalesa i consciència.  Aigua i vida, però també el foc i la foscor estan present en aquesta proposta…

« Sí, tenim una contraposició. L’aigua és vida i el foc, en aquest cas el foc descontrolat, caòtic, és la destrucció de tot allò que coneixem com a vida. Per tant, hi ha un crit d’atenció. Aquests darrers anys, arreu del planeta, hi ha hagut incendis molt greus. I això va en detriment de la vida. És l’antítesi de l’aigua, que és vida. És destrucció. Per això hi ha una part de la proposta que és molt més dramática i s’expressa a través d’un baobab cremat, de fusta de xiprer, i uns quadres que fan relació a l’arbre cremat, a la destrucció, a la no vida. És l’antítesi, la dicotomía: aigua-foc; vida-destrucció. Al cap i a la fi: estar o no estar. És una dicotomía a la qual han de prestar més atenció arreu del planeta tots els països, perquè aquest canvi climàtic ens acabarà afectant a tots. D’aquí que les meves propostes d’aquests darrers anys pivoten damunt el mediambient i el canvi climàtic, la nostra Terra, els nostres mars i oceans, els nostres animals i, al cap i a la fi, damunt noltros mateixos. Som aigua i som els primers interessats a que tot això duri. Si aquesta destrucció es manté al llarg dels anys farà que molts de noltros no poguem viure en aquest planeta, ni noltros ni altres espècies que no tenen cap culpa que l’home sigui l’animal més inconscient i més destructiu que s’ha creat. Per tant, darrera aquesta proposta hi ha un crit d’atenció, un crit de consciència perquè malgrat s’estan fent coses, crec que és evident que no basta. Hi ha gent totalment sensibilitzada, però també governs que, per desgràcia i per determinats interessos que tots sabem, no duen a terme les accions necessàries. Ara bé, ells també es veuran afectats. La natura no perdona».

21 de juny

Després de la convocatòria d’eleccions a l’Escolar i que sols hi hagué una candidatura, volguérem parlar amb el nou president, Salvador Castro, 47 anys, amb l’experiència i la il·lusió necessària per assumir un càrrec on no es descansa. Fou un dels impulsors dels “veterans de l’Escolar” com a associació, per si esdevingués un cas d’urgència. Coordinarà un equip d’entusiastes que volen tractar als jugadors i jugadores de futbol com a ells els tractaren. Ens digué que vol un club on tothom s’ho pasi bé i hi estigui a gust, és a dir, fer de la convivència i les relacions personals un valor tan important com el marcar un gol.

Han trobat l’Escolar amb la dinàmica que porta durant molt de temps. «El club està molt enfonsat, però no pas perquè l’última directiva ho hagi fet fatal o l’altre ho hagi fet fatal o no, perquè al final són cicles i el que volem nosaltres és revertir aquesta situació. Projecte, nosaltres volem portar a l’Escolar… ja no et diré a tercera divisió, perquè tampoc ens interessi pujar tant, tant, tant, tan alt o tenir unes expectatives tant, tant, tan altes, però almenys que el poble torni a veure una altra vegada la il·lusió per l’Escolar, que el primer equip, per exemple, sigui un referent, ​​que també siguin formadors de persones i crear uns valors i continuar, farem molt èmfasi en això, una mica la línia de com som nosaltres. En general, la directiva som un grup d’amics que vam créixer des de nens a l’Escolar, després vam entrenar i al final hem acabat dirigint-lo…»

El futbol femení dés una de les grans apostes que volen fer i impulsar moltíssim. 

Finalment, a la pregunta: el verd a Capdepera és més que un color? Ens digué:
– «Indiscutiblement., és un sentiment És un sentiment per a nosaltres, per què formam part de la història de l’Escolar, saps? I continuarem fent història a l’Escolar. Però és que els de darrere ho sentin, és que les categories inferiors, aquest sentiment, ho portin arrelat, saps? Volem inculcar-ho. Que l’Escolar, escolar ha de ser una altra vegada important. Hi ha, però, un element importantíssim, que és que l’Escolar també és un dels factors d’integració i de cohesió social més important del municipi».

25 de juny

L’Associació Festes del Carme han proposat a Ani Muñoz Ferrera com a pregonera de les festes d’enguany. N’Ani  ha acceptat la petició en representació del col·lectiu que fa anys va recuperar a festa, ja que va formar part d’aquell grup des del primer moment. 

Comentant per què es ficaren en organitzar les festes del Carme ens comentà: “Som fills del Concili Vaticà II, aquí van arribar uns capellans que tragueren de Palma i començaren a preparar activitats com excursions, equips esportius, acampades i festes. Fins aleshores els joves tenien  poca cosa. I coincidí amb el temps amb l’arribada de la democràcia i qüestionar les festes populars. Molts parlaven i parlaven, i d’altres van implicar-se a fer coses, i d’aquests n’hi ha que encara hi són”.

Records en té molts, però té clar que se seurà i escriurà que ella recorda ara mateix, allò que passi pel seu cap. “Segur que n’hi ha moltes coses que hauré oblidat, i d’altres encara tinc un viu record. Seràn les percepcions que jo tingui en aquell moment, des de la perspectiva de cinquanta anys després”. Una perspectiva d’aquells anys ( parlem del 76 / 77) molt personal, té molt clar que si parlés una altra companya d’aquells dies ( na Margalida, na Marigerma o na Maria que també eren des del primer dia a Capdepera i/o Cala Rajada), els seus records i les seves perspectives serien totalment diferents. “No entraré en gaire detalls però faré un repàs d’anecdotes i situacions que van viure en aquells moments”.

Vos recomanam llegir el pregó.

27 de juny

A propòsit de l’exposició “Mar de ferro” al passeig de Cala Lliteres, conversàrem amb l’escultor Crespi Alemany.

“M’agrada jugar amb els equilibris entre presència i absència, entre força i fragilitat”.
” Aquest ambient més tranquil m’ha fet voler crear peces que es fonguin amb el paisatge, que no cridin l’atenció, sinó que hi conversin amb senzillesa”.

Coneguérem en Guillem Crespí Alemany l’any 2021. Just havia acabat la pandèmia i Crespi Alemany ens oferí una gran exposició al Centre Cap Vermell i al Passeig Marítim. Enguany torna al Passeig Marítim de Cala Lliteres, amb noves peces i ens mostra la seva evolució.

 «Aquests darrers quatre anys han estat un camí de molts canvis, tant personals com artístics. He continuat treballant amb el ferro, que és un material que m’acompanya des de fa temps, però m’he deixat endur una mica més per la intuïció. Seguesc essent meticulós, racional,  però ara em permet jugar, experimentar formes més orgàniques, més espontànies. També crec que he guanyat llibertat a l’hora de crear, com si ja no hagués de demostrar res, només deixar que les peces surtin com han de sortir. És una evolució tranquil·la, sense presses, però molt viva.  

Cada passeig té el seu caràcter. El de Son Moll és més obert, amb una visió ampla cap a la mar, i té un aire més urbà. És un lloc on passa molta gent, on es respira moviment. En canvi, el de Cala Lliteres és més recollit, més íntim, gairebé com un camí que et convida a aturar-te i mirar amb calma. Allà, la relació amb la natura és més directa, més propera. A l’hora de pensar en les escultures, aquest ambient més tranquil m’ha fet voler crear peces que es fonguin amb el paisatge, que no cridin l’atenció, sinó que hi conversin amb senzillesa.

Hi ha peces que deixen passar l’aire, la llum, i d’altres que són més tancades, més massisses. Les escultures en buit, com el cavallet de mar o el piano, tenen una lleugeresa que fa que gairebé es confonguin amb l’espai. Deixen respirar el paisatge, no l’ocupen del tot, i això les fa més silencioses, més subtils. En canvi, les plenes, com els violoncels, els peixos o el gall, tenen més presència, pes, i reclamen una atenció diferent. A vegades em ve de gust jugar amb una forma més contundent, i d’altres, deixar espai al que no es veu. Per a mi, no és només una qüestió formal, sinó una manera de jugar amb els equilibris entre presència i absència, entre força i fragilitat.»

8 i 10 de juliol

A les Festes del Carme presentàrem el Tercer volum del llibre de Fco. Javier Vaca, “Sigues qui vulguis ser”, editat per Cap Vermell. Per aquest motiu parlàrem amb el seu autor i també amb l’ilustrador, Pere Pascual.

Fco. Javier Vaca Reyes ens comentà que aquest llibre reagrupa amb el tercer llibre la trilogia amb els altres dos llibres anteriors ja publicats, així que tenim els tres volums en un llibre. I al tercer llibre hi trobarem nous personatges a destacar els reis SANÇ i el rei JAUME III al costat de tres nous cavallers com Ser Marcos, Ser Farid i Ser Julià.  En el primer ubic l’acció en aquest meravellós poble de Capdepera, en el segon vaig voler que la part central fos la construcció del castell i en aquest darrer voldria que es conegués més la resta de l’illa i la importància que va tenir Mallorca en aquest període de temps.

Pere Pascual, manacorí. Un gran professional la la il·il·lustració que regenta una de les impremptes de més prestigi de la Comarca, la Leo de Manacor. Ha treballat conjuntament amb en Javier Vaca per enllestir tota aquesta col·lecció d’aventures històriques. Ens comentà que per al procés d’ilustració primer fa una lectura del capítol veu que ha de destacar en els personatges: els valors, l’amistat, l’honor, la lleialtat, i la feina en equip…
«Després ens reunim en Javier i jo, per contrastar cada capítol, per agafar l’essència de cada història, que de sempre m’ha donat total llibertat, per fer els primers esbossos.
Una vegada realitzat els esbossos, faig la il·lustració, a mà alçada amb traç de llapis, per no perdre la frescor de l’esborrany, es digitalitza la imatge en blanc i negre, i l’hi don color amb l’ordinador, per a després maquetar i compaginar juntament amb el text cada capítol. Per finalment plasmar-ho damunt paper».

Ambdós a la pregunta de què té l’Edat Mitjana que tant ens fascina? Ens confesen que admiren l’habilitat i l’enginy que tenien per construir sense tenir les eines i els mitjans que tenim avui en dia: castells, fortificacions, esglésies, edificis monumentals, canalitzacions de les aigües… El vestuari en general, les escuderies, les armes que aportaven, la importància que tenien els cavalls en aquesta època, i sobre tot l’honor i la lleialtat que tenien entre els cavallers.

14 de juliol

Conversa amb Marina Prieto, parlam de l’exposició d’art jove al Centre Cap Vermell

Del 4 al 18 de juliol al Centre Cap Vermell he hagué una exposició col·lectiva de joves autors locals. Aquesta exposició formava part de la jornada jove, juntament amb el concert Jove, organitzada en el marc de les Festes del Carme. Hem parlat amb na Marina Prieto qui ens ha explicat que el grup el formen n’Andreu Recio, que principalment fa música, així com en Jaume Moll, que és productor musical, però han trobat en l’exposició un lloc per expressar-se. També participen Álvaro Duran, Mehdi Rabaï, Adrià Vadell aportant amb les seves creativitats o en Pep Esteva, que va estudiar belles arts i és un geni en el seu… En Toni Martorell sempre ha estat un crac en tot allò que fa i també vàrem comptar amb la participació d’en Ferran Moreno que bàsicament és artista multidisciplinari, també s’apunta a tot i sempre té un missatge per a llançar. Per la meva part, som na Marina Prieto i vaig trobar cabuda al meu projecte artístic de final de màster. En general, som un grup d’amics molt variat però molt cohesionat.

“L’expopsició va sorgir a Madrid. L’any passat érem a una exposició d’una companya de màster i en ser una exposició col·lectiva i amb peces tan diferents vàrem començar a pensar a fer alguna cosa nosaltres. Al cap de setmana següent alguns vàrem començar a pintar junts per diversió. I quan va arribar l’estiu ja era plan habitual ajuntar-mos els capvespres per pintar alguna cosa, fer argila, escoltar música… I ja teníem de tot per fer una exposició.”

4 d’agost

Amb motiu de la seva exposició “Entre luces i sombras” en el Centre Cap Vermell, hem parlat amb l’arquitecta i artista visual equatoriana Nicole Campos. La seva exposició consta de dotze obres, cinc de les quals han estat realitzades durant la seva residència a Mallorca. El seu estil es podria qualificar com impressionista amb un toc molt personal, en el que destaca el seu tractament del color i l’ús de traços gruixuts i expressius que aporten textura i plasticitat. Ella ens digué que «Totes les obres estan fetes amb espàtula. L’espàtula és l’eina amb la que jo  m’he desimbolt en les obres perquè m’encanta el tema de la plasticitat que produeix. No dona el mateix efecte utilitzar un pinzell per la percepció de la textura. Usualment quan parlem de textura parlem del sentit del tacte, però amb aquest tipus d’obres podem percebre el tacte per la vista, això és prou impressionant. Una altra cosa que també destaca l’ús de l’espàtula és que els traços no són perfectes i definits, sinó que són tan imperfectes que una composició aconsegueix crear tants elements visuals que van compareixent a mesura que t’allunyes de l’obra. No són treballs per veure’ls d’a prop, així com els allunyem compareix un arbre, un arbust, una persona… alguns elements de la pintura que d’a prop semblen difusos de lluny es concreten. Hi ha una relació entre l’espectador i l’obra, pel que fa al que cada un veu. Jo puc veure cert tipus de realització i elements dins una obra, però pot arribar un espectador amb un concepte molt diferent al meu i veure altres coses diferents. M’agrada aquest diàleg entre espectador i obra».

10 d’agost

Divendres, 1 d’agost va tenir lloc a es Figueral, per part de la directiva, la presentació del cos tècnic del primer equip, juntament amb els jugadors que defensaran la temporada que ve els colors blanc i verd. Perquè ens expliqués les novetats del club parlàrem amb Luci Flaquer vocal de la directiva i coordinador dels equips Cadets, Juvenils i Aficionats. Destacar l’anunci que ens va fer sobre la reunió amb directius del Serverense, i de l’Artà perquè tots tres clubs no tinguin la fugida de tants nins en edats de formació. Sembla que molts pares duent els seus nins a jugar a Manacor o Palma creuen que seran millors que els que juguen als nostres pobles. També tractarem d’altres temes que incumbeixen els tres clubs.