Durant el mes de maig de 2026, els caminaires de Sol Naixent en Marxa han realitzat les quatre excursions programades pel mes, que inclouen etapes del GR226. També s’inclou en la crònica la ruta de sant Llorenç a Manacor realitzat dia 2 de juny. Amb aquesta excursió realitzarem un descans estiuenc, ja que la calor desaconsella continuar amb les caminades, en el mes de setembre el grup tornarem.

Dia 5 de maig vam realitzar la ruta dels forns de calç de Cala Agulla i Cala Rajada. La concentració va ser a les 8 hores al final del carrer Castellet per travessar el bosc de l’Agulla fins a l’antic aparcament de la platja.

Tot seguit enfilaren el camí del coll de Marina, fent una aturada (gairebé obligatòria) a Es Gulló, fins al desviament del camí de Na Llòbrega.  Aviat compareix un senyal que indica la ruta per sortir del camí i pujant enfilar-nos cap al bosc. La pujada és d’uns pocs metres i aviat se suavitza i continua amb un tram planer fins a arribar al primer forn de calç, encara ben conservat.

Seguint, ara amb suau baixada arribàrem al forn que es troba al trencall del camí de la pujada a la Talia de Son Jaumell, prop del camí del coll de Marina. El següent pou és el de dalt del coll de Marina. Allà aturàrem a descansar i beure un poc.

Tornàrem a deixar el camí principal per pujar al caminoi que envolta el puig de s’Àguila i passem per un altre forn. De baixada al camí principal ens aturàrem a berenar al forn de calç situat al trencall de camins.

Continuàrem voltant el puig d’Àguila i al forn i la font ens aturàrem per veure les feines de neteja forestal que s’han realitzat en l’entorn. Ara els elements etnològics són més visibles.

Tancant la volta al puig de s’Àguila encara passem per dos forns de calç més. Per cert qualque incívic havia llevat els cartells anunciadors (posats l’any passat nous) i els havia llançat uns metres més endavant entre les mates. Els vam tornar al seu lloc. En arribar de bell nou al camí del coll de Marina baixàrem fins Cala Agulla i tornàrem al punt de partida.

Dia 12 de maig vam fer una nova etapa del GR 226, concretament el tram de Cala Millor a Son Carrió. L’autobús en deixà a l’aparcament públic i ens dirigírem cap al passeig que voreja la platja de Sant Llorenç i la de Sa Coma.

Passada la platja de Sa Coma el camí deixa la costa per seguir el camí de sa Marina, que va cap a l’interior. Abans, però, ens aturàrem a berenar a una ombra.

El camí de Marina travessa la carretera MA-4023, de Son Servera a Porto Cristo. Un punt delicat donat el trànsit de la via.

La ruta segueix de forma lineal pel camí esmentat amb algunes finques i xalets a banda i banda. Dissortadament, molts de camps d’ametlers estan devastats per la plaga de xilella fastidiosa.

En acabar el camí arribàrem a una carretera que ens obligà a caminar per la vorera en filera.

Després d’un parell de revolts arribàrem travessàrem la Via Verda i seguírem el camí de ses Talaies fins a un trencall que ens envia cap a Son Carrió entrant per la zona de l’estació.

Vam arribar abans de l’hora proposta. Ja feia calor i vam aprofitar per a prendre un refresc i comprar pa i dolços al forn de Son Carrió. A l’hora prevista anàrem cap al poliesportiu on ens esperava l’autobús que ens tornà a Capdepera i Cala Rajada.

Dia 19 de maig vam fer la ruta fins a la Torre de Canyamel. La sortida va ser des del polígon de Capdepera i vorejant la carretera arribàrem a la rodona de Son Febrer, agafant el camí del mateix nom. El camp estava exuberant amb sembrats i moltes flors, el dia magnífic.

Passàrem per Can Planetes i travessarem el torrent de Sa Farinera, per on rajava una mica d’aigua. Seguírem pel camí vora el torrent, travessant la carretera Ma 4040 de Capdepera a Son Servera, dirigint-nos al camí de Can Caragol cap a la Torre de Canyamel.

A  l’ombra d’uns arbres berenàrem i travessàrem la carretera pel pas soterrani del nou carril bici i de vianants de Canyamel fent un breu tram de camí.

De tornada desferen el camí de Can Caragol, i vora la carretera travessàrem el pont de na Marxanda fins a la carretera de s’Heretat i el polígon de Capdepera on tancaren la ruta circular.

Dia 26 de maig tornàrem a fer un tram del GR 226. Aquesta vegada des de Son Carrió a Sant Llorenç. Es tracta d’un tram curt i còmode pràcticament asfaltat del tot. L’autobús en deixà al poliesportiu i ens dirigirem cap a l’estació per desfer un bocí curt de camí que havíem fet a l’etapa anterior i reprendre la ruta cap a Sant Llorenç pel camí de ses Talaies. Després d’una llarga recta, arribàrem a un revolt amb una mica d’ombra i aturàrem a berenar.

Represa la caminada travessàrem la carretera Ma 4030, per cert un punt perillós per l’intens trànsit de la carretera. Voltaren la finca de Son Vives que ens oferí una bella imatge de fora vila amb els camps segats.

Pel camí vell de Sant Llorenç arribàrem a la vila, concretament pels rentadors. Allà ens férem la fotografia de grup i ens dirigirem a la plaça de l’església on ens asseguérem a la terrassa del bar del Club de la tercera Edat on petàrem la xerradeta amb alguns dels socis i sòcies, entre elles na Maria, la presidenta.

A l’hora prevista ens dirigírem al punt de trobada amb l’autobús que arribà puntualment i ens dugué de tornada a casa.

Dia 2 de juny vam fer la darrera caminada abans del descans estiuenc. Decidírem fer una aturada fins a setembre per evitar els efectes de la calor. La ruta, bé potser hauríem de dir rutes, prevista era una un altre tram de GR 226, en aquest cas de Sant Llorenç a Manacor. Al final de ruta vam fer el dinar d’acomiadament.

Hem de dir que aquesta està era prou llarga per nosaltres així que, prudentment, vam fer dos nivells. Un grup realitzant itinerari original de 16,5 km i altre amb un parell de quilòmetres menys. Així que a la sortida ens férem la fotografia de sortida tots plegats i un grup començàrem a caminar i l’altre seguí a l’autobús pel camí de Sa Grua (Ma 3323) fins el punt que es troba amb el GR (creuer amb el camí de Son Barba).

Descriurem l’itinerari complet. Des de la zona esportiva seguírem el camí cap a la dreta en direcció a les muntanyes de Calicant, un tram asfaltat que en aquests hores ofereix bocins d’ombra que són d’agrair (passem vora uns alzinars). Anem vora un torrent sec i després d’un giravolt i fer una curta (però intensa) pujada arribàrem a la font del Comte, i girant cap a l’esquerra una llarga recta ens dugué al camí de Son Barba, on els nostres companys iniciaren la caminada. De tant en tant aturàrem per a beure aigua, aprofitant les ombres dels arbres vora el camí.

Un moment donat deixàrem el camí asfaltat per seguir un de terra. El paisatge és molt bonic, amb finques agrícoles ben cuidades, sembrades de cereals i fruiters.

A una casa de fora vila (pensem que es tracta de Son Celart Vell) ens aturàrem una estona a ombra i van comprovar l’hospitalitat dels seus habitants. Ens oferiren aigua fresca i ajudaren a una companya que no es trobava massa bé (inclús l’acompanyaren a Manacor en cotxe).

Ja ens quedava poc. Un tram d’estret camí entre arbres ens dugué a una pujada pronunciada. Érem al camí de Son Talent. Pujàrem com poguérem, cada un al seu ritme i a dalt ens reagrupàrem per seguir tots plegats. Ja només ens quedava una baixada asfaltada per arribar a Manacor.

Travessàrem la carretera Ma15 per un pas amb semàfor. Els nostres companys que ens precedien eren a Na Camel·la així que un parell anaren directament per trobar-s’hi i altres decidírem anar fins al centre, a l’església dels Dolors.

Manacor era plena de personatges de rondalles de gran mida i la fotografia amb ells era gairebé obligada. Teníem molt de temps abans del dinar. Tots plegats vam parlar una estona a la fresca i posteriorment entràrem al restaurant on tenien reservada taula i gaudírem d’un bon dinar i millor companyia.

Com diu en Marcelo aquest grup és meravellós. Don fe d’aquesta afirmació.