Entre els dies 7  al 10 de novembre del 2025, el grup que solem fer la caminada de Capdepera a Lluc vam fer la segona part del camí de Cavalls de Menorca (cal recordar que l’any passat vam fer la part sud entre Ciutadella i Maó, ruta publicada en dos articles a Cap Vermell).

Així vam preparar la part nord del Camí de Cavalls en 4 etapes. Volíem fer-les lineals, correlatives, però per culpa del mal temps vam canviar l’ordre de les etapes que van quedar així:

1a etapa de Cala Mesquida a l’Arenal d’en Castell (28 km)

2a etapa de Cala Morell a Punta Nati i Ciutadella (17,5 km)

3a etapa de Cala Morell a Binimel·là ( 24 km)

4a etapa de Binimel·là a l’Arenal d’en Castell (20,5 km)

Enguany hem canviat d’estratègia pel que fa a les pernoctacions, i va ser tot un encert, en lloc que fer-les en ruta (per les dates pràcticament tots els establiments hotelers estaven tancats a la zona) vam optar per dormir a Ciutadella (a l’Hostal Ciutadella, per cert, molt i molt recomanable) i cada dia un autobús ens duria a l’inici d’etapa i ens tornaria a l’hotel.

1r dia/ 7  de novembre del 2025

Per la sortida ens tocà matinar molt. A les 4:15 el vaixell de Baleària tenia la sortida a Alcúdia, així que a les 2 partírem de Cala Rajada, aturant per recollir altres caminaires a Capdepera i Artà. Tot anà com una seda i durant el trajecte alguns aprofitaren per a fer una becadeta i d’altre (els qui no poguérem) un cafetó i unes pastes, i petar la xerrada fins a l’entrada al port de Ciutadella.

Al port ens esperava un autobús i ens dugué a l’Hostal Ciutadella, on esperaven per deixar les pertinences i tornar al bus que ens duria a Maó, concretament al punt de sortida de Sa Mesquida (ens desaconsellaren no fer el tram de Maó a Sa Mesquida ja que allargava massa la jornada i no aportava gran cosa, ja que va vorera la carretera).

Durant el trajecte a Maó vérem la sortida del sol i de bon matí érem a l’aparcament de Sa Mesquida i iniciarem la caminada pel camí de Sa Torre. El camí fa referència a una imponent torre de defensa construïda durant la dominació britànica en el segle XVIII.

Mirant cap enrere observaren la cala de Sa Mesquida, amb la platja. Per unes passarel·les travessarem la Raconada de sa Mesquida Vella, des d’on el camí puja cap a dalt dels penya-segats, per tornar a baixar cap al macar de Binillautí, amb una petita zona humida associada.

El camí segueix vora la costa, amb suaus pujades i baixades, passant per belles caletes. Després de Cala Binillautí, ens aturàrem a berenar la terrassa d’una caseta tota encalada. Allà ens adonàrem que anàvem molt lents i decidírem accelerar una mica la marxa.

Abandonàrem la costa amb una breu, però forta pujada i iniciàrem un tram que travessa terres de cultiu fins a arribar a la carretera que du a una entrada a l’Albufera des Grau. És un tram còmode i ens va permetre avançar més ràpidament.

Després del tram de carretera, ens endinsaren pels camins i passarel·les de l’Albufera des Grau. Vam poder veure les aus a les llacunes, des dels miradors. Després de travessar La Gola, passàrem per un tram de pinar. Abans de sortir trobàrem un pintoresc pou.

S’Albufera des Grau és una llacuna connectada amb la mar, la més gran de Menorca. Per evitar la salinització de les seves aigües hi ha una sèrie de comportes que protegeixen l’aigua dolça evitant l’entrada de l’aigua marina.

En sortir del Parc Natural d’Es Grau, seguírem per l’interior, arribant al Fondejador des Llanes. Davant gaudíem gaudir d’una panoràmica espectacular de la retallada costa nord, amb la imatge de la torre de Sa Torreta en primer pla i al fons el far de Favàritx.

Després de la platja de Sa Torreta, el torna ample i travessa una zona de conreu planera, a Cala Cavaller i Cala Morella Nou s’apropa a la costa. Som al camí de Sant Bartomeu.

Així com ens apropàvem a Favàritx travessàrem la bella platja d’en Tortuga (o Cala Morella), al final de la qual es pugen unes escales i unes passarel·les que fan un revolt cap a la carretera de Favàritx. Prop és cala Presili ( o platja de Capifort) però per arribar ens hem de desviar del camí).

El far de Favàritx és el primer que es va fer a les Illes Balears de formigó, té 28 metres d’alçada. Pintat de color blanc amb una banda negra en espiral.

En arribar a la carretera marxàrem cap a l’aparcament. Dos companys que anàvem amb dificultats decidiren no continuar. Per sort parlàrem amb una jove que viatjava en cotxe i s’oferí a acompanyar-los a Es Mercadal, des d’on van agafar un bus cap a Ciutadella.

La resta continuàrem caminant una estona per la carretera, fins que una indicació assenyalà la sortida per una pujada suau que arriba a un turó.  Alguns aturaren a mig camí a dinar i altres (els qui anàvem davant) baixaren cap a la cala del Pou d’en Caldes. A una passarel·la de fusta ens poguérem llevar les botes i dinar al solell.

Ens reunirem tots i després de travessar el torrent seguírem el camí, que deixa la costa i recorre un altre tram de conreus. Després de travessar un pinar, el camí d’Addaia travessa les penyes del Capell de Ferro (maresos silicis) i ens dugué a les salines d’Addaia o de Montgofre (El lloc de Mongofre Nou és la porta de les salines d’Addaia).

Les salines són un lloc immillorable per veure aus aquàtiques, nosaltres vam gaudir d’un gran grup de flamencs. Les salines construïdes l’any 1945, actualment es troben abandonades (el 1990 es tancaren, essent les darreres d’elaboració artesanal que funcionaren a Menorca).

El camí estava inundat en alguns trams, passant per algunes construccions arran de l’aigua. Abans d’arribar al nucli de població van haver de pujar per una llarga sèrie de tronc, simulant una escala, amb la finalitat d’aturar la terra.

Travessarem la part urbana del nucli de població i seguírem per un tram de carretera fins a la urbanització de s’Arenal d’en Castell on esperàrem una estoneta l’autobús.

De camí a Ciutadella vam veure la posta de sol. A l’hotel ens donaren les habitacions i després de la dutxa, decidírem a anar a sopar. Baixàrem al port on no tinguérem dificultat per trobar una taula per a tots… i érem 20 comensals!

Ens sorgí un problema l’endemà teníem l’etapa més llarga i les prediccions meteorològiques eren dolentes (això que des del primer moment havíem previst pluges i anàvem preparats), tan dolentes que es decretà l’alerta taronja. Davant el dubte decidírem que l’endemà berenarien tranquil·lament, i si el temps ho permetia tenien lliure fins a les 11.30 h. Segons com evolucionés la pluja prevista del matí decidiríem què fer. Això si, canviàvem l’etapa aniríem de Cala Morell a Ciutadella, amb la previsió que a mig camí es troba Punta Nati amb accés per l’autobús en cas necessari.

Amb una passejadeta nocturna per Ciutadella, la majoria prest anàrem a dormir.

2n dia / 8 de novembre del 2025

Davant la declaració d’alerta taronja a tota l’Illa per pluges intenses, cada un comparegué a berenar a una hora diferent. Els qui ens aixecàrem prest anàrem a fer un volt matiner fins al castell de la bocana del port, des d’on poguérem gaudir de la vista de l’illa de Mallorca, abans de gaudir del buffete que teníem per esmorzar.

Vam constatar que les pluges previstes no arribaven, i per grups sortiren a fer un volt per Ciutadella. Nosaltres visitàrem el santuari de Maria Auxiliadora, Santa Clara, la Catedral, el port i el Pla, el Museu de Menorca (al palau de Can Saura), el mercat, etc. i a les 11:30 h, com havien acordat, el grup decidí fer la darrera etapa del camí alterant la seqüència prevista. El tram de Cala Morell a Ciutadella és la més curta (17,5 km), i a més permet abandonar la ruta a la meitat, a Punta Nati, ja que té accés en autobús.

Puntualment, el bus arribà a les 12 h i partírem cap a Cala Morell. Per diversos motius tres companys quedaren a l’hotel. Abans d’arrancar la caminada vam visitar la necròpoli de Cala Morell, un conjunt de 14 coves excavades artificialment en un petit barranc. Un espectacular cementiri prehistòric usat des de l’època naviforme (1700 aC) fins al segle II dC.

Pujàrem un tram de carretera fins a la part alta de la urbanització per pujar cap als penya-segats, oferint unes bones vistes de Cala Morell i bona part de la costa nord de Menorca. En un primer moment no plovia, però l’amenaça era ben present.

Tram transcorre per damunt del penya-segat i és gairebé planer, això si és molt pedregós i ple de bassiots. Passàrem vora una construcció de pedra seca rodona ( pont de bens) que s’empra com a refugi del ramat.

Arribant a la cova des Suret, hi ha un mirador i en aquest punt el camí gira cap a l’interior vorejant una paret. La zona és de vegetació baixa, adaptada al vent i la vorera de la mar, amb molt de tirany (en un principi i un parell ens vam despistar).

Començà a ploure i el grup es va xapar. Vam treure impermeables i paraigües continuant endavant. La ruta travessa el camí de sa Marina de Morell, a l’altura de les instal·lacions del club l’aeromodelisme.

Definitivament, plou bastant i l’aigua corre pel camí. Poc després de travessar una paret seca amb un antic aljub i un portell ens retrobàrem amb una part del grup, al fons es desdibuixava el far de Punta Nati que ens acompanyarà una mica difús la resta de l’etapa. Érem a la marina de son Escudero i Es Llosar, una zona de pedreny molt àrida, gairebé sense vegetació.

Ens quedava el darrer tram fins a la carretera del far de Punta Nati, tornant a passant vora els penya-segats a l’altura del Codolar de sa Torre Nova i Calesmorts.

En l’aparcament de Punta Nati ens esperava l’autobús. Tothom marxà cap a l’autobús per anar a Ciutadella, excepte tres que decidírem seguir la ruta caminant.

Els tres que seguírem vam fer un mos i ens canviàrem de roba. Afortunadament la pluja havia minvat.

El tram és molt planer, i passa per una zona amb molt d’elements etnològics rurals i ponts de bens. Passàrem vora Cala Bé i seguírem vora una paret fins al Pou de Sa Marina, un raconet enmig d’una torrentera vora el racó de s’Amarador.

Amb suaus baixades i pujades, com l’arribada a punta Falconera. Des d’aquest mirador les vistes són espectaculars, malgrat la poca visibilitat.

Mentre baixàvem cap a la depuradora, des de la punta Falconera ens va fer un bon xubasco.  Passat un breu tram asfaltat el camí gira cap a l’espectacular Punta del Pont d’en Gil.

En pocs minuts arribàrem a la urbanització de Cala En Blanes (telefonàrem als companys per indicar-les que érem a la zona urbana). Començava a fosquejar i ens equivocaren fent un tram de costa fins al Canaló des Mart i Calespiques, havent de tornar enrere per agafar el carrer des Pont d’en Gil que travessa la urbanització. Aquest tram urbà ens resulta pesat pel mal temps, pluja i vent.

Arribàrem a la rodona on comença el camí de Cala En Blanes fins a Ciutadella, un còmode i ben il·luminat passeig.

A l’arribada a l’hostal, un parell ens esperaven a la porta. Per anar a sopar ens distribuïren en grups. Nosaltres anàrem a un bon italià i després ens reunirem per a fer un ginet.

L’endemà les previsions meteorològiques eren més bones, vent i sol. Perfecte, teníem davant el tram més llarg per a fer.