3r dia / 9 de novembre del 2025

El dia comparegué lluminós, amb l’única incidència del vent. Després d’esmorzar agafàrem el bus, en direcció a Cala Morell. Vam decidir fer l’etapa més llarga en sentit de Cala Morell a Binimel·là. Personalment la consider com la més interessant. Per aquesta ruta tingueren tres baixes i s’afegí una companya resident a Menorca.

A Cala Morell l’autobús ens deixà a l’extrem de la urbanització i iniciàrem la ruta amb una baixada suau que ens dugué a l’aljub de Corniola (un aljub ben conservat amb una ampla “terrassa” amb pendent per recollir l’aigua de pluja).

Un tram una mica allunyat de la costa, passant pel codolar de Binitram (devora el camí unes grans pedres s’oferiren per a fer unes fotografies), fins cala Fontanelles amb el seu mollet i una rampa d’embotadura. La baixada a la cala passa per un estret amb escales de pedra i un escar.

Passada la cala el camí travessa una zona boscosa (Ses Fontanilles)  i arriba a l’aparcament de Cala Algariens. Ens aturaren a beure i ens aproparen a la platja per gaudir d’un dels millors arenals de la costa nord. Algairens o Sa Vall  realment està formada per dues platges la més gran (platja dels Tancats ) i una més petita ( platja des Bot). La sessió fotogràfica va ser gairebé obligatòria.

De tornada l’aparcament seguírem l’ample camí (per cert molt ben senyalitzat) passant per la zona dels conreus interiors de La Vall i més endavant pel bosc (Muntanya Mala), fins a arribar a una llarga paret que arriba al macar d’Alfurinet  (Pla de Mar).

Passat el Pla de Mar pujàrem per un tram esglaonat cap a una casa, a la terrassa de la qual ens aturarem a berenar al solell.

El camí puja un tram per baixar cap a la Cala del Pilar. Les onades eren considerables, rompent contra illetes i esculls. El color de la terra és d’una vermellor intensa, per l’alt percentatge de ferro. A més l’erosió dona formes molt curioses a les roques. Una passarel·la ajuda a baixar a la platja.

El sender continua proper a la costa passant per una caleta i vorejant arriba a la platja dels Alocs, on destaca un bell escar. Darrere la platja el camí puja de forma constant amb un bon pendent ( de fet erràrem seguirem un desviament un curt tram del camí dels Alocs). Durant un bon tram ens endinsàrem cap a terra i pujàrem uns turons paral·lels a la costa (penyes de Binidelfa). Des de dalt (punt més alt de l’etapa) teníem molt bones vistes de la costa nord, amb les illes des Coloms i Bledes davant i, al fons, el cap de Cavalleria. La baixada ens dugué vorejant la costa a Cala En Calderer, però abans ens aturaren a berenar i descansar una mica.

A Cala Calderer el torrent havia romput la platja i les fortes onades dificultaven el pas. El grup capdavanter (el més nombrós) decidí travessar quan l’ona s’enretirava, però no va ser a temps i la següent ona els banyà les cames, botes incloses. Els qui anàvem darrere ens llevaren les botes i passàrem sense dificultat.

Pujàrem fins una casa i iniciàrem un tram preciós amb unes formacions rocoses molt curioses, l’erosió ha creat veritables obres d’art amb formes molt orgàniques. Aquí tinguérem un entrebanc, una companya travelà i es va un trenc, afortunadament res greu i pogué continuar després de les cures.

La ruta baixa cap a Cala Barril (amb un fort pendent, per tant, baixàrem amb cura), que travessà la platja i s’endinsà un pinar per sortir a l’ample camí de s’Ametller, ja a Cala Pregonda. 

Cala Pregonda és una de les platges emblemàtiques de Menorca, amb la seva arena groga d’origen volcànic i l’escull característic que la protegeix. Més endavant travessarem per l’arena de la platja de s’Alairó o  Pregondó.

El senderó passa per una zona arenosa planera, que sembla un desert, fins a arribar a la platja de Binimel·là.

Des de la platja caminàrem per una passarel·la que voreja la desembocadura del torrent de s’Alairó fins a l’aparcament on ens esperava l’autobús.

A l’hotel ens dutxarem i sortírem a sopar, un bon restaurant ens acomodaren a tots en dues taules separades. En haver sopat encara vam fer un volt per Ciutadella nocturna i férem un beure mentre els companys que havien quedat ens contaven les visites que havien fet.

4t dia / 10 de novembre del 2025

Pel darrer dia havíem deixat una etapa assequible, ja que prest havíem d’anar cap a l’hotel i el port per tornar a Mallorca.

De bon matí (vam sortir una mica abans per anar amb temps) tornàrem a l’aparcament de Binimel·là. Per passarel·la anàrem cap a la platja i per un senderó vora la costa iniciàrem la caminada, travessant una platgeta.

L’aire fresc ens deixondeix i tots caminem en grup per un tram còmode fins cala Mica. La baixada a la cala és vora una paret de pedra de bella factura. Un portell vora un búnquer dona accés a la platja que travessàrem.

Tot seguit deixàrem la cala i després d’una breu pujada seguírem per un tram protegit per una tanca de fusta que voreja el litoral oferint belles vistes de la costa fins a la platja de Cavalleria.

La platja de Cavalleria és una de la més gran de la costa nord amb prop de 500 metres de llargària, dividida per l’escull de Ferragut, que travessàrem vorera la mar. Després de passar per un búnquer ben conservat, pujàrem per unes escales de fusta el desnivell d’accés, fins a un espectacular mirador. A la dreta es troba la platja Roja, nom que rep de l’impressionant color vermellós del paisatge.

Des de l’aparcament hem de recórrer un bocí de carretera fins a l’àrea arqueològica de Sanitja. Ens recorden que som en l’Espai protegit d’Els Alocs a Fornells.

Recuperem el camí de terra (dreta) a les restes de l’antiga ciutat romana de Sanisera (segle I aC a VI dC). A l’esquerra podem veure el port natural de Sanitja dominat per la torre de defensa homònima (construïda pels anglesos l’any 1801).

El camí, gairebé planer, es fica cap a l’interior i torna a la caleta Santa Teresa, on ens aturàrem una estona que alguns aprofitàrem per a fer un capficó.

Refrescats seguírem per la vorera de la costa, amb suaus pujades i baixades, passant per Sa Mitjera, es Macar Gran i es Macar Petit.

Arribats a la part externa d’una urbanització, la ruta segueix per una ampla pista sense asfaltar fins a la passarel·la i el pont que salva la desembocadura i la zona humida de Cala Tirant, per a arribar a la platja i al nucli urbà. Un cartell ens recorda que ens queden 8,5 km fina l’Arenal de Son Saura.

Des de Cala Tirant continuàrem cap a Fornells per la vorera per als vianants de la carretera. En travessar l’arc de la urbanització de “Platges de Fornells” arribàrem a la carretera de Fornells (Me 15). Dues companyes van decidir anar a Fornells i la resta continuàrem durant 3,5 km per la vorera (ben minsa) fins a una rodona amb l’escultura (Dansa del Vent), i girant cap a l’esquerra (Me 7) fins a arribar a un portell que abandona la carretera.

El tram a fer és bàsicament un pinar. A l’ombra ens aturàrem a dinar. Descansats continuàrem caminant a bon ritme, el camí ample i còmode facilità seguir amb un ritme. Això sí, hi havia grans bassiots que van haver de vorejar.

Passàrem prop de la basílica paleocristiana des Cap des Port de Fornells.

Després de travessar el bosc, arribàrem a la platja de l’Arenal de Son Saura amb la seva blanca arena. L’Arenal de Son Saura del nord és una platja urbana associada a la urbanització de Son Parc. Travessàrem la platja i la zona urbana.

Entre l’Arenal de Son Saura i l’Arenal d’en Castell a penes hi ha un quilòmetre. El darrer tram de la ruta va per damunt dels penya-segats entre les urbanitzacions de Son Parc i Arenal d’en Castell, per un senderó rocallós que travessa una zona de vegetació baixa (xipell, romaní). Unes cabres pasturaven devora nostre.

L’Arenal d’en Castell és una platja molt ben protegida. Una part de grup seguí el camí per una passarel·la que travessa tota la platja i altres pujaren a la part alta de la urbanització. En arribar al punt de trobada amb el bus ens comuniquen que durà un poc de retard (ha d’acabar un altre servei). Mentre esperem, un parell ens anàrem a fer un beure a l’únic bar obert, per cert, amb una terrassa amb vistes magnífiques sobre la cala.

Avisades les companyes que quedaren a Fornells, ens indicaren que ja eren a Ciutadella. Amb l’arribada del bus s’acabaren els nirvis i marxàrem cap a l’hotel a recollir les maletes i ens dirigirem al port. El port ens oferí una impressionant posta de sol amb Mallorca al fons, mostrant el perfil de les muntanyes de Llevant.

La sortida del vaixell va ser puntual. Aprofitàrem la travessia per sopar amb les restes de menjar que duien (un bon soparillo) i ens férem la darrera fotografia de grup.

A Alcúdia ens esperava l’autobús que ens retornà a casa.

Així completaren la ruta del Camí de Cavalls Sud i Nord, en dues parts. Tota una experiència per la bellesa de les rutes i el bon ambient dels caminaires.

Unes imatges de flora i fauna…