De Pollença a Lluc, un itinerari sensorial

DE POLLENÇA A LLUC, UN ITINERARI SENSORIAL

Dades tècniques

Distància: 18,2 Km

Durada: 6.15 h aprox (comptant les aturades)

Desnivell: uns 600m

Es pot fer en ambdós sentits

Bibliografia:

Mapa Alpina 1:25.000 (Tramuntana nord)

Descripció de la ruta

Aquesta ruta constitueix una de les etapes del GR 2021, la Travessa de la Serra de Tramuntana. Per això en tot moment està fitada amb els indicadors de fusta del GR.

Discorre paral·lela al Camí Vell de Lluc, que antigament unia les poblacions de Lluc i Pollença.

També bona part de la pujada discorre per la Vall d’en March, des de la qual s’albira una espectacular vista del municipi de Pollença, amb la zona de Llinars a la nostra dreta, i a l’esquerra la Cuculla de Fartàritx, el puig de Míner i l’imponent puig Tomir.

Aquesta ruta es pot fer en ambdós sentits de la marxa. En aquest cas, nosaltres la teníem programada en sentit Pollença-Lluc, i això significava que majorment la ruta seria en sentit ascendent, en constant ascens durant bona part de la ruta.

En aquesta ocasió, a causa de les generoses pluges de les darreres setmanes, aquesta ruta és un gaudi per als sentits, ja que els torrents davallen plens d’aigua, les fonts i xaragalls ragen generosos, veim algunes cascades des dels cimals, i això converteix la ruta en un espectacle sonor i viu que no sol ser habitual. Per contra, tot aquest aiguat a estones fa que els camins estiguin enfangats i amb alguns bassals, però no patina.

La ruta comença a Pollença devers les 9.15h, a l’indret del pont Romà, just devora el refugi del pont Romà. D’allà ja surt un primer indicador de la ruta, així com un panell informatiu amb un mapa de la zona que ens indica la nostra ruta.

Des del refugi el camí parteix per un camí asfaltat durant uns 3km, que a estones discorre vora la carretera de Pollença a Lluc. I passats uns 10 min feim una primera aturada per berenar, abans de començar a fer la pujada.

Després de berenar seguim la ruta fins arribar al Pi de Son Grua, segon «punt oficial» on comença aquesta etapa (en cas de no voler iniciar-la a Pollença, és una opció deixar algun cotxe en aquest punt i evitar el primer tram d’asfalt i carretera). Tanmateix encara caminarem per tram de carretera uns 40min, fins que arribam gairebé a l’alzinar.

A partir d’aquí la ruta discorre per un alzinar de pista àmplia, a estones amb pujades una mica més empinades, on trobam vestigis dels oficis d’antany (forns de cals, sitges, casetes de carboner, etc).

Quan ja sortim de l’alzinar i gairebé assolim la part del coll, el camí és una pista de grava, de desnivell molt més suau, fins que arribam a una zona esglaonada, on trobam la Font de Muntanya, de la qual alguns aprofiten per fer un glop.

Gairebé a les 13h arribam a l’alzina d’en Pere, on aprofitam per fer-nos la foto de grup, i en pocs minuts arribam a les Cases de Binifaldó, on decidim fer la pausa per dinar. Per això entram a la seva clastra. Durant aquesta estona, a pesar d’una mica de solell, fa un fred que pela, sembla que se’ns claven agulles al cos i a les mans, i ens abrigam de valent amb tot quant duim. Per això no ens enredam massa.

Des d’aquest punt es presenten 2 opcions per davallar a Lluc: davallar per la pista asfaltada que arriba a la carretera i que ens acondueix a Lluc (més curta) o arribar-hi pel Coll del Pedregaret (més llarga). Nosaltres triam la 2a opció. Per això, hem de pujar un tram de pista asfaltada, gairebé fins a un portell amb una paret (si agafàssim a l’esquerra aniríem cap al puig Tomir). Nosaltres travessam aquest portell i a partir d’aquí seguim un senderet estret, una mica pedregós, per l’anomenat Bosc Gran, fins arribar al Coll Pelat, amb un botador. A partir d’aquí ja comença el descens.  

Al cap d’uns 10 minuts del descens a la dreta hi ha un desviament que ens acondueix fins al Mirador del centenari de Foment, de visita obligada, on s’obre una balconada natural amb vistes a la zona de Lluc, amb el Puig Roig al fons i el puig Galileu a l’esquerra.

Retrocedim fins a la pista principal i mentre continuam el nostre descens passam per l’Ermita de Son Amer. Llavors cada vegada el camí es torna més planer fins que, passant per dins un sementer, arribam a l’aparcament del Son Amer, on ens espera el bus.

Allà trobam una curiosa cultura d’un rostre que es va fer en recordatori del Temporal Glòria (que va assotar fortament la Serra l’any 2021. I precisament l’escultura està realitzada amb restes vegetals).

Des d’allà, ja reprenem tornada cap a cases cap a les 16h.