El passat diumenge 9 de novembre vam fer una excursió pel camí vell d’Orient a Sóller, una de les rutes més boniques i emblemàtiques de la Serra de Tramuntana. Ens vam reunir d’hora els grups excursionistes Camina, caminaràs i Cranques reumàtiques al matí, primer a Capdepera i després a Son Servera, plens d’il·lusió i amb moltes ganes de caminar i gaudir de la natura.
Partim des d’Orient i a mesura que anem ascendint podem gaudir en part de les vistes sobre la vall. El camí s’enfila entre oliveres centenàries, parets de pedra seca i comellars ombrívols. La pujada cap al pas des Mart es va fer molt feixuga, amb fortes i angostes pendents. Quan fórem a dalt, tenguérem un entrebanc no esperat: una persona ens va dir que per allà no podíem passar, perquè era propietat privada, quan en realitat no veiérem cap rètol que ho indicàs. L’espai es veu que havia estat llogat, però el guia decidí atrevidament que havíem de continuar i així ho férem. Una vegada allà tenguérem la plàcida caminada per un petit replà que ens portà a banda dreta de l’itinerari cap al pas des Mart, un singular estret de muntanya pel que passam tots per poder contemplar un paisatge excel·lent.
Seguidament, ens apropam a les antenes d’Alfàbia (el puig té 1067 metres sobre el nivell de la mar), on ens topam amb l’arriscada reparació d’una de les antenes més altes per part d’un dels operaris, que amb simpatia ens donà conversa. A mig camí, a devora d’una paret seca, vam fer una aturada per descansar i menjar una mica. Alguns aprofitaren per fer fotos, mentre altres gaudien del silenci i del paisatge i d’alguns rajos de sol. El temps ens va acompanyar: ni massa calor ni massa fred, ideal per caminar. Durant el recorregut, vam poder admirar les vistes espectaculars sobre la vall de Sóller i les muntanyes del voltant, amb el Puig Major i el L’Ofre com a protagonistes del paratge. També contemplàrem es Castellot, na Mamelluda, Son Vencis i ses tres Creus. El sender és bo de seguir, tot i que la davallada, humida i amb pedres per darrera la possessió i fulles sota l’alzinar el va fer força llenegadís i delicat.
En arribar a Sóller, ens esperava el poble amb el seu encant especial. Després de descansar una mica (i prendre algun gelat de pomcí amb cucurutxo de xocolata) vam arribar fins a la benzinera, on ens esperava el minibús per tornar cap a casa, cansats però contents.
L’excursió va ser una gran experiència de convivència i descobriment. A més de fer exercici, vam aprendre a valorar la bellesa del nostre entorn i la importància de cuidar-lo. Així i tot, l’excursió durà, sense aturades, unes quatre hores i mitja i un total de set hores, aproximadament. El desnivell positiu de l’excursió va ser d’uns 1136 m, que es poden qualificar dins moderada-difícil. Sens dubte, una jornada que recordarem amb molt d’afecte.
Joan Cabalgante i Guasp