L’excursió al Rafal d’Ariant des de Mortitx és una de les rutes més boniques que es poden fer per la Serra de Tramuntana. No és una ruta molt fàcil, però la dificultat es veu compensada per la seva bellesa.

Així, diumenge 8 de març, una trentena de caminaires de Camina, caminaràs i Cranques reumàtiques vam sortir de Capdepera i Son Servera cap a Pollença, per arribar a l’entrada de la possessió de Mortitx ( a la carretera Ma-10 Pollença-Lluc).

L’autobús ens deixà a l’entrada de la finca de Mortitx, ara dedicada a la producció de vins. Després d’un breu tram l’ample camí es bifurca i nosaltres girem cap a la dreta travessant una primera barrera per una escala lateral. Poc després giràrem a l’esquerra (deixant el camí principal) endinsant-nos en un alzinar. Per continuar pel caminoi tornem a passar un botador.

En deixar el bosc el caminoi travessa una zona de carritxeres amb un descens suau. Anàvem amb bones, ja que el terreny estava humit i el pedreny relliscava. Passàrem el cingle de ses Mules de 431 m ( a l’esquerra). Passada una zona planera, Sa Coma, trobàrem un altre sender que es dirigeix cap a La Malé (també serveix per accedir al Rafal d’Ariany fent un volt més llarg) i poc després ens desviàrem una mica de la ruta, a penes uns metres, per veure l’impressionant avenç de s’Aigo.

Després d’una breu pujada iniciàrem la baixada i davant nostre, en direcció a la mar, descobriren la planura del Rafal i el torrent de Mortitx, amb l’inconfusible agulla del Bec d’Oca.

Iniciàrem la baixada per les Voltes de l’Ullastre amb els impressionants penya-segats a la nostra dreta. La baixada és ràpida. Alguns aprofitàrem per a fer unes fotografies amb el fons d’una de les zones més boniques de la costa de la Serra de Tramuntana.

Les cases del Rafal d’Ariant es troben en un estat ruïnós. Aturàrem cinc minuts, escoltant algunes explicacions de les rutes que seguien els habitants d’aquest indret per comunicar-se amb Pollença.

Ens dirigírem a la caleta d’Ariany pel coll de la Caleta abans passàrem per la font de l’Hort, que rajava prou aigua, i ens aproparen a la costa prop de la Cova de l’Arena. Uns baixàrem pel senderó i d’altres paral·lelament pel torrentó, tanmateix les dues rutes es junten. Abans d’arribar als grans blocs de pedra vora el camí, giràrem cap a l’esquerra per un tirany fitat cap unes roques planeres amb vistes a la Cova de les Bruixes.

Allà, damunt del penya-segat, vora l’impressionant cova, dinàrem tots plegats.

En acabar la majoria del grup inicià el retorn a les cases del Rafal d’Ariant i un parell baixàrem a la caleta d’Ariant per veure d’altra perspectiva la Cova de les Bruixes prop del nivell del mar. Per pujar seguírem el torrentó (més ràpid i directe, però més cansat).

La natura ens oferí un regal en forma de flor, la delicada i bella margalida de mar.

Havíem quedat amb els companys al torrent de Mortitx, que vam emprar per tornar. Els trobàrem just quan travessaven la vorera del Gorg Llarg. Segírem pujant pel llit del torrent.

En un entreforc on hi ha un cartell indicatiu  havíem de girar a l’esquerra. El cartell estava romput i alguns companys que anaven endavant s’erraren i seguiren pel torrent del Hort des Molí. Vam aturar una estona i anàrem a cercar-los.

Tots plegats de bell nou vam seguir pujant pel llit del torrent, a trams una mica incòmode, però tothom seguí la caminada sense problemes. Passat un estret entre dos cingles arribaren a la fi de la zona més ampla i abandonaren el llit del torrent, creuàrem un replà ple de carritxeres i desembocaren en un camí ample amb indicacions i cartells informatius.

Aprofitàrem per a fer la foto de grup. Primer una de les dones (érem a 8 de Març, Dia de la Dona) i després una conjunta.

Cap a la dreta el camí segueix cap a Lavanor i les Basses de Mortitx; i cap a l’esquerra cap les cases de Mortitx i la bodega. Nosaltres anàrem cap a les cases i poc després arribàrem al punt on ens vam desviar a l’inici de la ruta i, tot d’una, l’entrada de la finca vora la carretera.

Puntualment ens esperava l’autocar per dur-nos de tornada a casa. Baixant cap a  Pollença vam poder gaudir de les belles vistes de la vall d’En Marc i la Cuculla de Fartàritx, mentre el Puig Tomir jugava a amagar-se entre boires.