Dia 11 de maig
Puerto de Las Señales – Burón–Riaño.

Berenats sortírem per a fer una excursió per un meravellós bosc. Arribàrem pel Puerto de Tarna, cap el centre d’interpretació i informació “Casa del Parque Valdeburón” a Lario. Visitàrem el centre (amb una exposició de la natura del Parc Regional dels Picos de Europa) i aconseguírem informació.

Deixàrem el cotxe aparcat a l’aparcament habilitat i començarem a caminar vora la carretera local que travessa la vall de Hornedo, fins arribar prop del poble de Polvoredo. A la dreta vam trobar una senyalització que indicava l’inici de la ruta.

D’entrada pujàrem per una pista que travessa una sèrie de prats, oferint una bona vista del poble. El camí estava inundat en molts de trams. Seguint les senyalitzacions, passarem per la font del Pastor, amb una pica per beure els animals. Davant  teníem la Peña del Prao de Cortinas (1558 m). Quan ja érem a dalt del turó el camí gira cap a la dreta travessant un ample prat: el Prao de Cortinas, un extens prat comunal. Pujarem La Collada des d’on se pot veure el cap del vall de Pedroya.

Deixàrem l’ample camí cap a la dreta pel prat d’El Espinadal. Tot d’una arribàrem a un portell que obria el pas a un ombrívol  bosc de roures, castanyers i faixos. Realment semblava un bosc de conte de fades.

El ampli camí  forestal travessa el bosc amb una suau pujada, en un ambient ombrívol i humit. Mentre pujàrem canviàvem de vessant (cap a la solana) del vall d’Hornedo.

Arribàrem a un descampat on es troba un “chozo” reconstruït. Es tracta d’una construcció rodona amb base de pedra i teulada vegetal que empraven els pastors per refugiar-se. Davant hi ha un  corral de pedra per guardar el ramat. El lloc també ofereix bones vistes de la vall.

Des d’aquí iniciàrem una suau caminada pel Monte Renedo, en descens  fins la vega de l’Esla, per la corda  divisòria de la vall  de Pedroya. Seguíem entre grans arbres i les fulles entapissaven el camí. Al fons podíem veure la localitat de Lario i al fons les muntanyes de Mampobre.

Sense problemes, llevat d’haver de desviar-nos del camí per inundacions, arribàrem al cotxe i seguírem la ruta cap a Riaño.

Abans d’arribar a Riaño aturàrem en el poble de Burón i el proper mirador per a observar aus. Com era hora de dinar seguírem cap el poble de Riaño. La carretera voreja el pantà. En havien aconsellat un parell de restaurants però eren plens, així que acabàrem a un Mesón, on van dinar prou be.

Ja dinats vam ver un volt, caminant vora el llac i visitant l’església, l’ermita de Na Sa del Rosario, el monument “El silencio de las campanes” (d’homenatge a les poblacions inundades)  i els carrers del centre. Realment tot el poble és nou.

De tornada al cotxe vam anar al poble de Llávanes de la Reina  en direcció al port de San Glorio., passant per la foz de Llávanes. També vam veure senyalitzacions de camí  de Santiago.

Vam tornar a Puebla del Lillo per la carretera per on havíem arribat, pel puerto de Tarna.

Dia 12 de maig
Entrevados – Valle del Pinzón –Puebla de Lillo – Valle Celorno

Després de berenar, vam comprovar que les botes s’havien eixugat (més o manco) partírem en direcció a Isoba per a realitzar la ruta d’Entrevados.

Sortint del mateix poble d’Isoba, un cartell indica l’inici de la ruta per una pujada constant cap el Coll del Pinzón (1525 m), una lloc amb magnífiques vistes.  A partir del coll iniciàrem una còmoda baixada per una pista forestal per la vall de Pinzón, format per un rierol del mateix nom que es junta amb el del Pinar per desembocar en el riu Porma.  El camí es troba a la vessant nord del puig de San Justo (1995 m). El vall de Pinzón té la característica forma d’U pròpia de les valls d’origen glacial. Gairebé al final de la vall, en la zona anomenada La Brañuela, es pot veure un “Chozo de horma” amb sostre d’“escobas”  (Ginesta d’escombres  o cytisus scoparius) i l’ampli corral per recollir les ovelles.

Seguírem baixant per la zona de Las Calzadas on conflueixen els dos rierols formant el riu Porma. Caminàrem paral·lels al riu evitant les zones banyades (difícil tasca, ja que hi havia aigua per tot arreu!).  Prop hi trobàren un dels punts més interessants de la ruta el paratge de Forfogones, on una sèrie de salts d’aigua seguits a l’inici del naixement del riu Porma.

El camí es tornà impracticable, havia aigua brollant per tot arreu, els camins eren xaragalls i  les planeres estaven inundades. Passàrem un pontet de fusta i el camí millorà una mica.

Trobàrem un grup nombrós de cavalls als prats i seguírem  caminant una bona estona  en direcció al poble de Cofidal. No ens vam donar compte que havíem deixat enrere el desviament cap a  Entrevados. Així que van haver de desfer el camí fins el desviament. Ho trobàrem fàcilment i enfilaren pel vall cap a la vessant sud del puig de San Justo, per la zona dels Praos de Sant Justo on se troba la font Jerumbrosa. Es tracta d’un indret molt bonic, el camí de cada vegada més estret s’enfila cap a la Hoz de Entrevados.

Poc abans d’arribar un desviament ens envia al Pozo de La Leña, per anar a veure una sèrie de ràpids i salts d’aigua del riu Isoba , encaixonat entre la Sierra de Parracas i San Justo. En sortir de La Hoz de Entrevados, el camí se suavitza i segueix paral·lel al riu. Passàrem per un tancat per ovelles i un desviament que marcava una ruta alternativa que indicava el llac d’Isoba. Nosaltres seguírem la ruta marcada per la vall de Langreo fins el poble d’Isoba on teníem el cotxe.

En arribar ens canviàrem tot d’una de sabates (anaven ben xopes) i a corre-cuita  tornàrem a Puebla de Lillo, ja que havíem d’arribar d’hora per comprar queviures per sopar a l’única botiga oberta en el poble. Dinàrem a un restaurant situat a la  plaça del poble, d’un menú amb plats típics de la zona.

Ben dinats ens reservàrem l’horabaixa per descansar, eixugar les botes, llegir i jugar a jocs de taula.  Vaig aprofitar per a fer un volt pel poble de dia (sempre havíem sortit de nit) visitant l’església, el Torreón medieval (la ermita de la Virgen de las Nieves (S. XVIII), els quatre carrerons,  l’arc de l’antic alberg de peregrins, el passeig vora el riu Porma…

A mitja tarda van fer un recorregut adaptat per l’inici del vall de Celorno. Es tracta d’un passeig ( EL Cantarín) molt agradós que surt del poble i transita vora el riu, amb una sèrie de panells informatius de la flora i fauna de l’indret. Ens assabentam que aquesta ruta enllaça amb la que vam fer el primer dia “La Cervatina”. Mentre tornàvem els núvols seguien amenaçant amb la pluja que, afortunadament, no se materialitzava. Al bar/pub de davant casa ens prenguérem uns beures i regresàrem a casa per a preparar el sopar i les maletes.

Dia 13 de maig.
Visita a Oviedo/ Ovièu i tornada a casa

Sense preses acabàrem de fer les maletes i esmorzàrem amb els restes que ens quedàvem. Després de traginar tot cap el cotxe marxàrem en direcció cap al Puerto de San Isidro per arribar a Astúries, concretament a Oviedo.

Aparcàrem en un aparcament prop del centre i iniciàrem un recorregut per la ciutat, al voltant del seu centre urbà. El teatre Campoamor, la Catedral de San Salvador i la plaça, La universitat, el mercat i la plaça El Fontán, la font de Fuoncalada, la plaça de la Constitución amb l’ajuntamente i l’església de San Isidoro, el Campo de San Francisco…

Per dinar anàrem a un bar de menú i en acabar partírem cap a l’aeroport on deixàrem el cotxe i esperàrem la sortida de l’avió cap a Palma .

Paco Galian

(*) Aquesta sortida a León/Astúries la vam fer Esperança, Joan, Enrique i Paco. A partir de Puebla de Lillo ens vam moure per la zona.