El puig de Maria de Pollença fou l’escenari escollit per a celebrar la festa del patró dels excursionistes
Entre la matinada de dissabte 14 de juny i diumenge 15 de 2025, se celebrà la festa de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, que es duu celebrant des de devers l’any 51. A la plaça del monument de Pollença, a les 4:30 de la matinada, hi hagué la concentració de l’esdeveniment, coordinat per la Federació Balear de Muntanyisme. Per aquesta raó, ens haguérem de llevar ben d’hora els cinc caminaires que sortírem amb cotxes particulars des de Capdepera a les 3:30 de la matinada.
Primerament, partírem a les 5 hores des de la plaça pollencina, cap al camí que hi havia a l’altra banda de la carretera, a uns 200 m en direcció cap a l’interior (Pollença, ctra. Ma-2200, km 51,8 (48 m)), per poder pujar al puig de Maria, lloc escollit per a celebració d’enguany. Caminant en fila índia ens aproximàrem a l’inici del camí per pujar, a les fosques, per un pendent considerable, però el camí no era gens pedregós, primer asfaltat i després de terra. Els excursionistes emprenguérem la pujada a ritmes diferents: els més àvids pujaren ben aviat, que eren de cama forta. N’hi hagué d’altres que aprofitaren el camí per conversar i posar-se al dia, i alguns per aprofitar la pau del lloc per pujar en silenci.
Seguidament, després de bastants revolts el camí es fa més feixuc, però es tenia l’avantatge que a la nit el sol no escalfa i ens podíem moure amb facilitat. Tot i així feia calor. Per ventura d’aquelles que són etiquetades com a nits tropicals, però encara era massa prest per rebre aquest qualificatiu. D’altra banda, veies llumetes que es bellugaven pel camí entortolligat i semblaven follets que pujaven cap al cim.
Posteriorment, les primeres llums de l’alba deixaren veure, en un primer instant, ja més a dalt, un poble de Pollença desvetllat en la seva intimitat, on els llums del carrer li conferien un aspecte llegendari de lloc de rondalla. També els cimals que ens envoltaven permetien entreveure el seu perfil esquerp. Després, un camí empedrat ens portaria en un darrer tram fins a les escales de l’entrada al recinte emmurat del santuari del puig de Maria.
Una vegada a dalt (330 m), tot el conjunt arquitectònic del Santuari, entre les ombres de la nit, impressionava per la seva bellesa. Alguns dels senderistes abans d’anar cap a l’indret dit de «Sa Talaia» per veure néixer el sol. Ens vàrem returar per escoltar les explicacions d’un conegut senderista, Joan Carles Palos, qui en resposta a alguns dels nostres comentaris va contar que la part més antiga del monestir era del segle XIV i que, segons la llegenda, un dia unes monges beguines, que feien vida eremítica a Can Sales, varen observar des d’aquesta muntanya que al cim de l’enfront, el del puig de Maria, hi lluïen unes enigmàtiques llums. Quan les anaren a cercar, just en aquest punt hi trobaren una verge, «la marededéu del Puig», motiu pel qual es va construir una capella i més endavant la resta d’edificacions, unes murades i una torre de defensa. Allà es va constituir una comunitat monàstica ben important de monges agustinianes. La seva presència per circumstàncies de la història no va esser molt llarga i a mitjans del s XVI s’hagueren de traslladar a un convent a Palma.
Per poder gaudir millor de la sortida del sol, tot el grup -unes quaranta persones- ens vàrem col·locar pels voltants de les restes de la Talaia, just a la vessant més oriental del cim. Mentre l’astre rei s’enlairava per darrere la serralada que culmina amb el cap de Formentor a l’extrem, els assistents no ens volíem perdre cap moviment del naixement d’aquest nou dia. Uns niguls baixos varen acompanyar el paisatge durant el procés. Aquí sí que es pot dir que les fotografies parlen més que mil paraules.
Després que el sol sortís del seu fabulós amagatall, tots vàrem poder gaudir de la música de les xeremies i de l’amplària de les badies d’Alcúdia i Pollença, al fons.
Un cop el dia ja estava ben desvetllat, devers les sis i busques, ens dirigírem cap a l’església del Puig. Fa uns dos anys que aquesta i les altres instal·lacions romanen tancades al públic en general a l’espera d’una reforma integral que segons mossèn Francesc Vicens, enguany començarà a veure la llum. Aquest seguidament va fer una missa dins el temple, el qual, excepcionalment, es va obrir per a la celebració en honor a Sant Bernat Menthon. Fins l’any passat el capellà que oficiava aquestes misses des de 2003 (exceptuant el 2020 i 2021, anys de la pandèmia) era el pare Pere Orpí, qui aquest 2025 ha decidit cedir el seu lloc a les noves generacions. Des d’aquest escrit li volem demostrar el nostre agraïment per la seva encomiable tasca durant tants d’anys.
Una vegada oficiada la missa, alguns aprofitaren per visitar una mica més a fons les dependències del puig de Maria i uns altres es reuniren a la part de darrere del santuari, on hi ha una zona per menjar, amb banquets i taules. Així, els diferents grups de caminaires férem una mossegada en companyonia, mentre compartíem viandes amb els altres grups. Feta la berena, abans de cloure l’acte, fou el moment dels parlaments: bàsicament s’agraí a l’Ajuntament de Pollença i al Club de Muntanya de Pollença per haver acollit la diada d’aquest 2025; també des de la Federació Balear de Muntanyisme s’agraí l’organització de la jornada per part d’alguns veterans i Joan Carles Palos, ciceró de l’esdeveniment, també agraí la participació als assistents. I mentrestant, tornava a sonar de fons el so de les xeremies i el flabiol i tamborino.
Finalment, es va donar per finalitzat l’acte i els diferents grups començaren a davallar, en part també perquè la calor despuntava fort. Així, el grup de gabellins, també iniciàrem la retornada, d’uns 45m, i mentre davallàvem, era bastant nombrós el grup de gent que feia el camí a la inversa.
Arribats ja de nou a Pollença, el grup gros partí cap a Capdepera mentre encara deixàvem una companya a Pollença encara per prosseguir la marxa.
Marta Aspachs/ M Àngela Melis/ Joan Cabalgante
