Caminada per Montserrat i el Matagalls

Crònica personal de la Sortida a Montseny, realitzada per caminaires de  Camina, caminaràs i  Cranques reumàtiques, els dies 17 al 21 d’abril de 2025.

 

17 d’abril del 2025

Montserrat

Amb participació de caminaires de Camina, caminaràs i Cranques Reumàtiques vam gaudir d’uns dies caminant pel Parc Natural de Montseny, a Catalunya. Sortírem de Palma en avió de bon matí i en arribar a Barcelona llogàrem els vehicles i partírem cap a Montserrat per a fer una ruta.

Abans contactàrem amb el guia, berenàrem i compràrem alguns queviures a un supermercat. A l’hora determinada tots pujàrem a les furgonetes i junts arribàrem a l’aparcament de Can Maçana.

Allà iniciàrem la ruta per un ampli camí, lleugerament ascendent, fins a un gran forat amb una curiosa formació anomenada “La Cadireta” i la Roca Foradada. Poc abans gaudirem d’àmplies vistes amb els cims més alts dels Pirineus. Sota “La Cadireta” surt un sender ben costerut i molt estret, que ens du a un espectacular forat. Allà tocava sessió fotogràfica.

De tornada al camí, la ruta segueix sota les grans parets de les Agulles, primer per un sender planer molt agradós i aeri, per iniciar una pujada al coll de Port (975 m) .

  

Des del coll començàrem una baixada seguint uns senyals grocs i blancs. El paisatge d’aquest tram és preciós, mostrant les belles formacions típiques de Montserrat. El camí travessa torrenteres, collets, zones boscoses…, fins a arribar al refugi de Vicenç Buité, on aturàrem a dinar.

El sender encara descendeix. En un mirador aprofitarem per a fer unes bones fotografies de les Agulles, una d’elles de grup.

El camí baixa per una mena de torrentera, sota el bosc, passant per un lloc estret, com una mena de passadís. Abans d’arribar a un ample camí, ens desviàrem cap a unes grans roques de forma molt curiosa que ofereixen bones vistes. Montserrat és un massís especial, d’una bellesa peculiar.

Arribats a l’ample camí (que forma part del camí de les Batalles, en referència a la guerra del francès) iniciàrem la tornada cap l’aparcament, amb algunes rampes de pujada alternant amb zones planeres.  Des del camí gaudiren d’altra perspectiva de Les Agulles. Ja a l’aparcament quedàrem per a l’endemà amb el guia i ens dirigirem cap al poblet de Montseny, concretament a l’hostal Montserrat. Després de distribuir-nos en les habitacions baixàrem a sopar, que resultà una agradosa sorpresa, bo i abundant.

Uns quants férem una volta nocturna (ben curteta, el poble s’acaba prest) per pair el sopar. Així mateix, voltàrem pel centre i l’església il·luminada. Anàrem prest a dormir, ja que ens havíem aixecat prest, molt prest.
 

Un apunt naturalistic de Montserrat:

18 d’abril  de 2025

Pujada al Matagalls

Després de l’esmorzar, ben bo per cert, iniciàrem una llarga ruta (i bella) per una estreta carretera que ens dugué a l’aparcament del Coll de Bordoriol (1089 m). Mentre esperàvem els altres pujàrem a un mirador proper, amb uns panells informatius. Una vegada arribats els altres donàrem les dades al punt de control i començàrem la ruta per una ampla pista. Hi ha diverses rutes per pujar al cim. Nosaltres vam seguir una volta circular ampliada molt interessant.

Una senyalització indica la ruta (gir a la dreta). El sender passa per uns sestadors i per la capella de Sant Francesc, puja suaument seguint una indicació que indica Matagalls per la Font dels Mosquits. Entre grans arbres que comencen a treure la fulla i un terreny ple de fullaca i flors.

Travessàrem alguns xaragalls, fins a arribar a la Font dels Llops. Poc després arribàrem a un trencall (ignoràrem la ruta ascendent, amb una indicació de “Matagall”) i seguírem per la dreta. El camí continua amb un pendent molt suau. En un altre trencall agafàrem per l’esquerra, arribant a la Font Ropitosa.

La ruta segueix suaument fins a arribar a un canvi de vessant (cap al Nord) que ofereix magnífiques vistes del Pirineu i del poble de Viladrau.

Una baixada ens permet recórrer el caminoi i gaudir dels grans arbres de la zona. Es tracta d’espectaculars avellaners. El guia aprofità per a fer una explicació de l’evolució del bosc. Nosaltres gaudírem fent-nos fotografies amb les impressionants soques.

El camí baixa vora un torrent, acompanyats del renou de l’aigua corrent i dels salts. Travessàrem el torrent i ens dirigírem cap a l’ermita de l’Erola, ruta senyalitzada.

A l’ermita ens aturàrem a berenar i fer un volt per fora, ja que estava tancada. L’edifici té un aspecte rústic i compacte, amb un porxo. A la porta indica l’any 1641.

Retornant la caminada iniciàrem una pujada cap a l’ermita de Sant Segimon. Passàrem per la Font de l’Or i un preciós salt d’aigua. La pujada és prou empinada.

Arribàrem a la capella de Sant Camil de Lel·lis. El camí encara puja per una zona boscosa preciosa fins al collet de l’Estornell. El caminet desemboca en una pista que acaba en l’ermita de Sant Segimon (tancada).

En un replà ens reagrupàrem i aprofitàrem per veure les magnífiques panoràmiques que oferia un mirador. Continuàrem en direcció al Coll Formic, però a escassos metres un cartell ens indica una desviació per un pendent molt fort.  El sender és incòmode, però ens permetia pujar decididament, vora els penya-segats. A sota es pot veure Sant Segimon a vista d’ocell.
 

En arribar a la carena el camí se suavitza i ens permet avançar més ràpidament. En el coll aturàrem a berenar. Com feia vent ens ficàrem en el bosc a redosa per protegir-nos.

Després de dinar continuàrem la ruta ascendent i arribàrem a la font del Matagalls de 1950, aturàrem uns minuts. Tot seguit trobàrem una vaques prop de la font dels Cims.

Una breu pendent ens dugué a la creu que marca el cim del Matagall (1697,1 m). Com feia un vent molest, ens férem les fotografies pertinents, individuals i de grup, i iniciàrem la baixada.

Primer suau i després, en arribar al bosc, amb més pendent, fins a arribar al coll Pregon (1532 m) amb un monument a Pau Casals.

Una indicació indica la tornada per la font dels Llops. Tot d’una el vessant s’incrementa i començàrem a baixar fent innumerables ziga-zagues, fins a arribar una pista.

A partir d’aquí la baixada és més suau i retornàrem pel camí que havíem iniciat al matí fins a arribar a l’aparcament. Abans de començar la tornada decidírem que l’endemà faríem un poc de turisme per Viladrau i Vic, ja que les previsions eren molt dolentes. La pluja estava assegurada.

La tornada la vam fer per la mateixa carretereta i després de la dutxa ens esperava un bon sopar i una volteta nocturna per Montseny amb visita a l’església de Santa Eulàlia.

Un apunt naturalista de l’excursió a Matagalls:

Paco Galian